Avui a les 19h comença a la Casa de la Cultura de Girona la II Trobada de Poetes amb un homenatge a Ràfols-Casamada. M’ha semblat adient contribuir des del Violinista amb aquest text sobre el recent gran llibre de J. F. Yvars al voltant del pintor. Podeu llegir el programa de les Jornades en un post anterior. Ens trobem a Girona.
Quan l’assaig es mou entre les agitades aigües de les arts plàstiques, un dels aspectes més delicats és la condició elusiva que hi ha al darrere de tota obra artística. Els punts de fuga, que semblen més adients a gèneres com la poesia, s’han de sotmetre a les necessitats de clarividència que reclama l’exercici de la crítica d’art. Però res seria més inadequat que magnificar conceptes com “veritat” o “realisme”. L’assaig respon generosament, en aquest cas, a l’influx de la metàfora, de l’erudició entesa com a impuls que només pot derivar en una llei irreal del discurs creatiu. Recordem aquella idea de Walter Benjamin que instituïa com a una tasca principal de l’obra d’art “la de provocar una recerca”...
Aquestes circumstàncies fan tan difícil convertir en discurs literari l’anàlisi artístic que són ben escassos en cada generació els assagistes capaços de portar-lo a terme. Una de les excepcions amb què ens premia la literatura és l’obra de maduresa de J. F. Yvars. Fidel en cos i ànima a una existència intel·lectual dedicada als estudis estètics, l’escriptor ha reeditat recentment assaigs tan importants pel gènere com els inclosos a Modos de persuasión o L’espai intermedi, però tota la saviesa desenvolupada sembla concentrar-se en el llibre que avui comentem: Visió i signe. La pintura de Ràfols-Casamada.
La posició central del pintor català dins l’abstracció contemporània és vista per Yvars des del punt de partença, amb el triomf sobre “una tradició incòmoda” i l’avanç, lent però constant, cap a una idea de l’obra que pregona la comprensió física de la realitat a través dels sentits. Sempre a la llum de l’inseparable poesia de Ràfols-Casamada, Yvars completa la seva visió amb necessàries cronologies i bibliografies, assolint una de les anàlisis biogràfic-artístiques més destacades de la crítica actual. Prescindir-ne ben cert que seria un impuls de bojos o inconscients.
M'ha agradat molt el reconeixement que fas al Sr. Yvars. I modestament m'hi solidaritzo.
Vaig llegir d'ell un article sobre una exposició d'En Salvador Dalí que es muntà a Venècia, i em vaig dir: per fi un crític que em diu certeses, que m'il·lumina el que la meva sensibilitat simplement intueix. I no solament ho il·lumina sinó que hi aporta infinits registres, que com molt bé dius citant Benjamin, provoca una recerca, i modestament hi afegeixo jo, el "plaer de la recerca".
En definitiva Yvars fa art parlant de l'art, però a més voldria assenyalar que no fa "art" en el sentit de l'embolcall del seu ben dir, sinó que va més enllà, i en aquest més enllà que trascendeix el vernís artístic d'una bona redacció i un bon relat, jo penso que hi ha la llavor del que pot ser podria ser l'expressió apol·línia de la nostra forma de ser, de la nostra identitat col·lectiva tan llunyana de l'expressivitat desbordant i contundent dels espanyols.
Ara que lentament es planteja la necessitat d'aprofundir la nostra personalitat, la crítica artística per a mi que ens dona algunes claus, no masses, pot ser, però ens en dona. Hi ha coses del Sr. Yvars que són petits diamants.
amb les teves apreciacions. Yvars va molt més enllà del comentarista d'art (gairebé tots) i en fa assaig amb totes les lletres, d'aquests assaigs que ens regalen, generosament, un petit tast d'art.
Pocs es poden permetre fer reculls d'articles de premsa i que el públic acabi mirant-se'ls com si fossin nous, com si continguessin un bon grapat d'acostaments essencials al món de l'art. I això, com ja sabem, no és gaire freqüent.
xrtrigo |
dilluns, 25 de setembre de 2006 | 19:26h
Sempre és una satisfacció saber que et passes pel Violinista. Espero que hi trobes una mica del plaer literari que jo experimento en accedir a la teva pàgina.
Vaig llegir d'ell un article sobre una exposició d'En Salvador Dalí que es muntà a Venècia, i em vaig dir: per fi un crític que em diu certeses, que m'il·lumina el que la meva sensibilitat simplement intueix. I no solament ho il·lumina sinó que hi aporta infinits registres, que com molt bé dius citant Benjamin, provoca una recerca, i modestament hi afegeixo jo, el "plaer de la recerca".
En definitiva Yvars fa art parlant de l'art, però a més voldria assenyalar que no fa "art" en el sentit de l'embolcall del seu ben dir, sinó que va més enllà, i en aquest més enllà que trascendeix el vernís artístic d'una bona redacció i un bon relat, jo penso que hi ha la llavor del que pot ser podria ser l'expressió apol·línia de la nostra forma de ser, de la nostra identitat col·lectiva tan llunyana de l'expressivitat desbordant i contundent dels espanyols.
Ara que lentament es planteja la necessitat d'aprofundir la nostra personalitat, la crítica artística per a mi que ens dona algunes claus, no masses, pot ser, però ens en dona. Hi ha coses del Sr. Yvars que són petits diamants.
amb les teves apreciacions. Yvars va molt més enllà del comentarista d'art (gairebé tots) i en fa assaig amb totes les lletres, d'aquests assaigs que ens regalen, generosament, un petit tast d'art.
Pocs es poden permetre fer reculls d'articles de premsa i que el públic acabi mirant-se'ls com si fossin nous, com si continguessin un bon grapat d'acostaments essencials al món de l'art. I això, com ja sabem, no és gaire freqüent.
Una abraçada.
Sempre és una satisfacció saber que et passes pel Violinista. Espero que hi trobes una mica del plaer literari que jo experimento en accedir a la teva pàgina.
Una abraçada.