Acaba de sortir un esborrany d’una enquesta del C.I.S (enllaç) anomenada “Post-referèndum Estatut”. La trobo francament interessant.
De tota manera, val a dir que no em sembla ben trobada la mostra, malgrat haver estat feta per mitjà de 2.000 entrevistes personals (a priori, sembla acceptable la mida i el mètode). Per començar, el record de vot emès ( 66% sí -15% no -7% blanc ) no quadra massa amb la realitat ( 74 - 21 - 5 ). Hi ha 4 tabulacions (a sota enllaço la que trobo més interessant, la feta amb variables polítiques).
A destacar : (...)
Els votants d’ICV i ERC han seguit el debat per mitjà de blocs o Internet en una proporció del doble de la mitja nacional. Després passa el que passa :-)
El 76% de votants del PP va votar “no”. Dels d’ERC, el vot va ser 40 “no” – 42 “sí”. A priori, diria que és raonable.
Per altra banda, el vot al “no” té com a principal argument (39%) el que l’estatut “no és que va aprovar el Parlament”, òbviament l’argument nacionalista. Això voldria dir que del 21% de “no”, la meitat (o una mica més) és un “no” nacionalista. En altres paraules, el nacionalisme radical o “sobiranista pur” el podem avaluar en un 10% dels votants del referèndum. No està malament, per començar.
Gestió del Govern : increïblement, els votants d’ERC valoren pitjor la gestió del Tripartit que els de CiU. A mi ja em sembla bé... però em costa de creure.
El partit “més castellà” és el PP, seguit de prop pel PSC. La llengua marca completament el panorama electoral. Llengua correlaciona amb nacionalisme, cosa que no ens sorprèn, però que hauríem de reflexionar. Si el nacionalisme és només per als catalanoparlants, o catalanitzem la societat, o d’aquí a 20 anys fem les maletes.
A la franja de 18-24 anys, el partit més votat és ICV, seguit de molt a prop per ERC. Però el tercer partit del jovent és el PP, per sobre de PSC i CiU. Atenció, amb aquesta dada...
I, finalment, destaco una cosa que fa temps que comprovo, però que mai no havia vist reflectida en una enquesta seriosa : per franges d’edat, ERC supera CiU des dels 18 als 54 anys. CiU només supera ERC en els més grans de 55 anys, però amb una diferència tan aclaparadora que fa que el vot total sigui molt favorable a CiU.
Atenció a CiU : d’aquí a 20 anys poden “tancar per defunció”. El “sorpasso” d’ERC es pot produir en uns 10 anys. Per altra banda, el nacionalisme, considerat globalment, pot esdevenir francament minoritari si no aconsegueix equilibrar les franges d’edat. En 20 anys pot perdre el 30-40% de votants, i no sembla que en pugui guanyar a la mateixa velocitat.
Ho deixo aquí. Però hi ha molt a reflexionar.
Per varies raons, som més recents, molta més participació, més vot jove i referent a ERC va treure molts més vots que a les catalanes.
Respecte a ERC si miren amb record de vot a les generals, votaren si 32,2% No 45,1% i 13,4% en blanc.
Respecte al debat vot jove(18-24 anys), ERC guanya aclapadorement 10,1, seguit de PP 8,1 amb empat tècnic amb ICV 7,9.
No és que m'agradin més les dades, mireules totes i son molt més lògiques i raonables, per exemple hi ha un 84,5 de votants d'ERC que contesta que l'estatut esta retallat i no satisfa les aspiracions de Catalunya, també son més raonables les dades sobre l'origen i les classes socials dels votants, en general crec despres de comparar totalment les dues(record vot catalanes i estatals), que son molt més fiables les estatals 2004.
Percentatge més elevat dins d'un partit no correspon a més votat dins de la franja d'edat.
Per a aquestes dades s'obtenen aquests resultats:
PSC: 5,5% de 741 = 41
CiU: 5,3% de 262 = 13
ERC: 10,1% de 188 = 19
PP: 8,1% de 123 = 10
ICV: 7,9% de 101 = 8
Per tant, segons les dades "pures" de l'enquesta (sobre 91 enquestats), el partits més votats a la franja 18-24 anys són:
PSC: 45'1%
ERC: 20'9%
CiU: 14'3%
PP: 11%
ICV: 8'8%
En especial a tu, Albert, pels aclariments. Vaig escriure el posting una mica sobre la marxa.
De tota manera, no s'invalida el fet de que CiU i PSC interessen molt poc el jovent, i que proporcionalment el PP té més adeptes (proporcionalment, és clar).
Alerta! Les dades que estàs creuant (suposo que són les de la pregunta 28) són percentuals i no absolutes.
PSC: 4,4% de 574 = 25
CiU: 4,6% de 326 = 15
ERC: 9,3% de 279 = 26
PP: 5,3% de 76 = 4
ICV: 9,7% de 124 = 12
De totes maneres, cal agafar aquests resultats "amb pinces" primer perquè la mostra de la franja d'edat 18-24 (a la pràctica 21-24) és molt petita, 82 enquestats. I en segon lloc perquè la mostra està bastant desviada.
PSC: 574 (41,6%, contra 31,8%)
CiU: 326 (23,6%, contra 31,7%)
ERC: 279 (20,2%, contra 16,8%)
PP: 76 (5,5%, contra 12,1%)
ICV: 124 (9%, contra 7,5%)
Total: 1379
Creuant els dos resultats, alerta això amb pinces, també, eh? :-)
PSC: 19'11
CiU: 20'15
ERC: 21'62
PP: 8'8
ICV: 10
Salut!
encara que només siguin
enquestes i es tinguin que agafar amb pinces, jo sempre he pensat
basat amb enquestes i amb la gent coneguda que m'envolta que el PSC i
CiU viuen del Senil Power, els de CiU amb el seny i els del PSC
encara viuen de Felipe'82 i la immigració dels anys 70s.
De
les Persones conegudes que m'han dit que voten cap vota CiU, ni ha
del PP i de la resta de partits però CIU cap.
El Senil
Power sempre vota, els joves molts no, però pot canviar.
No
em sorprens gens que IC/ERC i PP siguin els partits preferits pel
jovent, ja que millor l'original a la copia, el jovent no es tan
fàcilment manipulable com volen fer-nos creure.
Els
espanyolistes voten PP, i els dirien "esquerra social"
voten IC, i nacionalistes/independentistes voten a ERC.
PSC i
CIU estan entremig dels 2, i encara que molta gent em diu que els
extrems no són bons, crec que la gent te clara el que vol i
vota els extrems.
Crec que en 10 o 20 anys quant el Senil
Power tardo-franquista i de la transició i l'anterior vagin a
millor vida podriem tenir un mapa polític molt diferent.
Per
mi la millor coalició seria ERC-ICV-euia ara no sumen però
en un futur podria ser que si. Pq seria la millor, segons les meves
idees clar, pq el PSC és el partit del tripi que menys
d'esquerra és. I en una coalició com la que m'agradaria
els únics que frenarien les reformes profundes serien, els
republicans moderats i la cúpula burgesa de IC. Per tant seria
un bi-partit sense el fre de mà posat i no només amb el
tema nacional si no en tot el referent al social.
La classe
mitja adinerada ja poden començar a preocupar-se que CiU/PSC
poden acabar com el 4-5 partit sobretot el PSC.
Per altra banda l'enforntament estil basc Bloc-Constitucional vs Bloc-Nacional el tindrem d'aquí poc.
no vull abusar de posting, però
per acabar de polir la meva idea, respecta al vot del jovent.
Si
l'economia no va bé, salaris racitics, poca possibilitat de
progressar amb el sou, habitatge impossible, dificultats per crear un
família amb fills (economia), marxar de casa fotut etc....
el
més normal és que votis els extrems no al centre.
Si
jo cobres 2000-3000 euros i tingues una casa de 100m amb piscina
(hipoteca 20 anys) probablement seria conservador no voldria que
canvies res en el tema econòmic i segurament votaria CiU o PSC
a (espanya).
Però si pinten Bastos votaré els
extrems encara que el discurs sigui demagògic o no, però
voldré que les coses canviïn. En cap cas no voldràs
"conservar" el meu status-social-economic.
Quina és
la Política de Zapatero en aquest aspecte, doncs primer
conservador amb la economia els que viuen bé que segueixin
així, i a partir d'aqui millorar el damés però
així es molt difícil que hi hagi canvis en l'aspecte
econòmic ???
La proposta del ex-conseller d'habitatge
sobre possibles expropiacions de 2nes residencies sense us, va rebre
un atac frontal dels conservadors que tenen 2 3 o 4 residencies (1 a
la muntanya 1 a la platja 1 a la city i potser alguna més per
inversió)
com al tema econòmic no pot fer res
que no emprenyi als conservadors (de dretes i esquerres) fa propostes
en el tema "social" sempre i quan tingui impacte 0 en la
economia...
Els matrimonis Gays pot ser molt radical però
no afecta a la economia, igual que el divorci express i algunes lleis
que ha creat, que li queda per fer per diferenciar-se del PP,
autenasia, legalització de la herba, legalització
prostitució i 4 més.
Doncs veiem que els 2
partits són iguals en el tema econòmic, "conservadors"
PP-PSOE i CiU-PSC, la única cosa que els diferencia és
certs canvis en el tema "Social" sempre que no afectin la
economia....
doncs si esteu d'acord amb aquesta teoria, un
jove que cobra 1000 euros o menys amb poques possibilitats de
millorar, i amb pis de lloguer o hipoteca de 30-50 metres a qui
votarà ???
doncs probablement al qui a part del tema
social canvi l'econòmic, que son ERC o ICV en diferents graus,
i inclús el PP que en el tema econòmic es
Ultra-Liberal. És un canvi, si funcionaria o no ja es una
altre cosa..
Després en el nostre cas esta el tema
nacional, els que volen ser españols i els que no i aquí
tornem als extrems PP o ERC, ja que CiU avui en dia es sucursalista
no cop el PNB que ja clarament vol la independència.
Doncs
per mi segons l'exposat anem cap els extrems, clar sempre i quant el
Senil Power que te la casa i la fortuna amb l'antic sistema econòmic,
anterior al 85 (keynesià).
Ara estem en el sistema de
Salma Hayek molta gent que te la casa pagada, si avui en dia tingues
que començar ho tindria fotut.
Dir que després de molt de temps viurem pitjor que la generació dels nostres pares, no fa a un conservador amb seny.
Per jove entenc 40 cap avaix. I jo ja porto 3 a la matricula els que tenen 18 a les següents eleccions no crec que estiguin millor que la meva generació, potser encara pitjor...
La propera vegada ja escriure al meu blog, aquest tema dona molta corda....
No t'amoïnis per excedir-te, aquí hi ha lloc per escriure molt o poc, per estar d'acord o per discrepar.
Sobre el que dius, penso que tens un fons de raó. Però no vivim pitjor que els nostres pares. El que passa és que abans la gent feia guardiola per casar-se, es casaven amb quatre peles, sense pis propi, etc. i avui molta part del jovent crema els 1000 euros en farres de cap de setmana, en el cotxe, en un estèreo de 200 W, en la "playstation".... No hi ha cultura de l'estalvi i del sacrifici. Tothom vol tot i per a demà.
Seguirem amb el tema....
En aquesta enquesta es troben dades força interessants:
1. El seguiment de la campanya es va realitzar amb bastant o força interés però una altra pregunta ens diu que aquest interés va ser bà sicament mitjançant la TV, confirmant la cada vegada menor importà ncia dels mÃtings (a excepció d'aquells on hi ha à pat per la gent gran i els que recullen als principals menbres dels partits i que acostumen a ser en la recta final de campanya).
Això fa que el (des)coneixement sigui fruit dels grans poders medià tics, amb els seus partits al darrere.
2. Es desprén que la campanya no ajudà a conèixer l'Estatut. Per això no calia l'enquesta del C.I.S. Aquells que la vam seguir vam comprovar que els polÃtics només entà ven en desqüalificacions de l'altri. I el pitjor, un alt percentatge de ciutadants ja sabien què votarien. Perquè malgastar diners i promeses en la campanya?
3. Segons el C.I.S., un 76.4% del total d'enquestats vota sempre o casi sempre. Què va passar en el Referèndum? Cansanci de polÃtica-marrulleria?
4. De cara a les properes eleccions, és significatiu que els votants d'ERC i PP no diuen majorità riament què van votar en el Referèndum. Senyal de possibles canvis?
5. Per si no havia quedat clar, el NO tenia diferents lectures aixà com els votants d'ERC es decanten per opcions com la d'un Estatut diferent i retallat de l'aprovat en el Parlament català , els del PP està ven preocupats per la unitat d'Espanya.
6. En el teu apunt parles de la Gestió del Govern. A mi em sembla difÃcil d'entendre sobre la gestió quan el nou Estatut fa poc que ha entrat en vigor, en vacances i la gent encara no sap qui el gestiona realment. Crec que aquesta pregunta només esbiaxa possibles raonaments (properes eleccions?).
7. A la pregunta de si se senten propers a d'altres partits, els votants d'ERC només se senten en un 26.2% propers al PSC tot i ser un partit "d'esquerres", donant raó a les veus del partit de sentir-se defraudats i enganyats i legitimant l'actual i ja famosa equidistà ncia republicana (de fet, fins després dels reultats es poden fer estimar per qui vulguin).
8. Pel que fa a la llengua, tens tota la raó. Després que diguin que es persegueix el castellà ...
9. També encertes de ple en el futur del nacionalisme "global". l'envelliment de CiU ja es va palpar en plegar Pujol, però una mirada més detallada ens pot fer veure que si no es gira la truita, en un futur pròxim la cosa estarà magre.
com bé conclueixes, hi ha molt per reflexionar.
D'acord, d'acord... quan tingui temps (i paciència!) faré una ullada a l'informe complet que has penjat.
Quan estudiava vaig conéixer uns quants companys de classe afiliats al PP. Què tenien en comú ? La gran majoria, monolingües castellans (amb algunes curioses excepcions femenines, noies de casa bona i cognoms catalans), frontalment oposats al nacionalisme i, sobre tot, a la llengua catalana, per la que sentien una veritable fòbia. Això és una realitat.
Després, com dius, l'abstenció és molt elevada, i solen votar els radicals. Mira les eleccions universitàries... no vota ni Cristo... I clar, votar CiU o PSC no mola, sembla que votis com els teus pares...
(Disculpeu les faltes, amb aquest teclat vietnamita no hi ha manera).
doncs jo tinc alguns parents cap amunt,
que potser o no havien votat Pujol ara ja clarament voten
Independència.
Tb tinc un parent, català i
catalano-parlant que votava el PP senzillament pq deia que baixarien
els impostos.
I conec molts empresaris que a la última
coronació de l'ansar el dilluns ja feien números de
quan es podrien estalviar amb la desaparició del IBI (no se
com es diu però un impost municipal) que havia promès
eliminar i així va ser.
Al PP hi ha gent que el vota
simplement pel tema econòmic.
I després està
el tipic NENG que els sociates els veuen massa fluixos i van directes
al PP encara que les seves polítiques puguin ser dolentes o no
per la seva butxaca.
Després tb està el senil Power-profunt la meva avi de 80+ creu que el Mayor Oreja és bona persona, de totes maneres la última votació la vaig convencer que no anés a votar i va anar-se amb l' IMSERZO a sofia o praga amb bus....
Ergo, 20 anys empassant-nos aquest estatut i deixant castellanitzar+espanyolitzar el país i ja podrem fer les maletes. No dubto que per això alguns ja el veuen com definitiu.
O...és el moment de canviar les coses. Canviar-les i a per totes.
Josep M
>Si el nacionalisme és només per als catalanoparlants, o catalanitzem la societat, o >d’aquí a 20 anys fem les maletes.
>Per altra banda, el nacionalisme, considerat globalment, pot esdevenir francament >minoritari si no aconsegueix equilibrar les franges d’edat. En 20 anys pot perdre el >30-40% de votants, i no sembla que en pugui guanyar a la mateixa velocitat.