D’aquesta reentrada política hi ha uns quants temes on l’Estat ja està jugant amb les cartes marcades i prenent avantatge de la manca de govern al Principat. La teòrica treva de la concòrdia estatutària ja s’ha acabat. Mentre els partits catalunyesos preparen la campanya... Madrid segueix amb la campanya habitual d’anar buidant de peixos el cove.
Percentatge d’inversions de l’Estat : tenim els socialistes (i CiU) cofois per haver “arrencat” la previsió estatutària de que l’Estat inverteixi al Principat el mateix percentatge que aquest aporta al PIB estatal.
1ª trampa : el percentatge. El pressupost de 2.007 es votarà ara perquè tingui vigència en 2.007 (tot normal). Però el percentatge de pes del Principat a l’Estat en 2.007 no es trobarà fins a mitjans o finals de 2.008. Ara agafarem el de l’any passat, no hi ha cap d’altre. ¿ Hi ha cap previsió de correcció quan es trobi el definitiu ? Resposta : No. Compte ! (...)
2ª trampa : l’arrodoniment. La xifra que tothom porta a la boca és 18%. Però el percentatge, segons algunes fonts, és 18,6%, sempre entorn del divuit i mig. Parlant de miliards d’euros, un 0,6% són un grapat de milions.
3ª trampa : l’execució del pressupost. Aquesta és la trampa més grossa. Una inversió que aparegui als pressupostos no vol dir que es faci durant el seu any de vigència... ni tan sols no vol dir que es faci mai !! El pressupost és una indicació d’una intenció de fer una inversió. Després ha d’haver-hi un projecte, amb una fase de redacció, unes al·legacions, de vegades uns informes obligatoris... Finalment, si tot va bé, hi haurà una licitació.
Un cop licitat, anem bé. Entrarem en la fase d’execució. Aquesta és la que compta !! Però això no ho veurem fins d’aquí a molts mesos, potser molts anys.... potser mai...
Recordem que : ( 1 ) a Catalunya, l’Estat té un compliment d’execució de pressupostos molt baix (veure informes, any rere any, de les Cambres de Comerç i associacions d’empresaris, és un escàndol). Hi ha hagut anys que no ha estat ni el 40%.
( 2 ) Si una obra no s’executa, però hi ha intenció de fer-la... torna a aparèixer als pressupostos del proper any. La mateixa obra, el mateix projecte, pot aparèixer any rere any (es comptabilitza dues, tres, quatre vegades). Exemple : el famós tancament de l’autovia Lleida – Barcelona, entre Cervera i Igualada, va aparèixer als pressupostos d’una colla d’anys. Any rere any. Així augmentava “el pressupost d’inversions a Catalunya”... any rere any. La mateixa autovia.
Aleshores, malfieu de la llista d’inversions de l’Estat, a banda del TGV (a qui ja tothom ha desistit del nom i l’anomenen “AVE”). Pot acabar sent el negoci de “Robert de les cabres”.
Convinguem que la culpa no és només (remarco "només", que vol dir segons com "també") de Madrid (em sap molt greu dir-ho!!!!!). Som l'únic país de la Península Ibèrica on es bloquegen projectes d'inversió perquè a cada quilòmetre surt una plataforma veinal o ecologista que ha de tocar el voraviu amb alguna collonada. El Túnel de Collserola n'és una prova, però n'hi ha més. Els parcs eòlics són necessaris i el bloqueig que pateixen per quatre arroplegats que només volen protagonisme és inadmissible. I més inadmissible és que aquesta colla pessigolla encara a sovint es defineixi com a patriòtica. I quan no són aquests, ja s'encarrega l'oposició que hi hagi en aquell moment a la Generalitat de fer-nos fer el préssec.
Hem perdut pistonada de progrés perquè ens matem entre nosaltres.
Totalment d'acord. És una altra història, però. De tota manera, podria ser (hipotèticament) que l'Estat ens signés un xec i no l'anéssim a cobrar per no posar-nos d'acord sobre on o com gastar els diners. Exemples n'hi ha haguts uns quants.
i si no ens posem d'acord dividim el Xec per la població i ens el repartim pq cadascú foti el que vulgui.