Efectivament, avui és dia de sortir al carrer, d'obrir la campanya blogosfera enfora. Arreu del Principat es fan actes. L'Alcalde d'Arenys de Munt Andreu Majó em va fer saber ahir durant la presentació del llibre Identitats: convivència o conflicte de Quim Gibert a Arenys de Mar que el manifest que s'ha llegit a les 11 del matí a la plaça de l'Església d'Arenys de Munt ha inclòs el lema de la campanya.
Si la campanya ha tingut una virtut, i de fet tenia aquest objectiu, era demanar el debat. Només el debat. No pretenia imposar res a ningú, sinó únicament incloure aquest argument en els debats polítics de l'espai comunicatiu català. A ningú amb un mínim esperit polític li pot semblar malament que vulguem obrir un debat. La millor manera de no començar un diàleg és fer veure que ningú no et demana la paraula, que és el que han fet alguns mitjans com El Periódico o La Vanguardia. A partir del diàleg és normal trobar diferències. En aquest sentit trobo lloable que algú de l'entorn socialista hagi volgut fer comentaris a la campanya. Si més no, ells estan disposats a dialogar; altres ens ignoren. Als meus dos darrers articles responia als comentaris del regidor socialista de Mataró Ramon Bassas. Avui voldria donar la rèplica a David Gutiérrez, de les JSC de Sant Cugat del Vallès.
En David s'ha pres la molèstia de redactar i publicar un article de resposta al seu bloc, cosa que s'agraeix. Poc després de començar-lo a llegir, però, ja l'he de rectificar, perquè diu que aquesta campanya "respon als interessos dels partits nacionalistes". En absolut, David. S'hi poden haver adherit persones que pertanyen a partits que es consideren nacionalistes o que hi simpatitzen, però la campanya respon als meus interessos personals com a ciutadà, pensant en les qüestions polítiques que a mi em preocupen. No milito en cap partit al qual puguis atribuir aquest interès. D'altra banda, fixa't que hi ha molts nacionalistes que no hi han donat suport perquè, tot i autodefinir-se en aquests termes, no volen que tinguem un estat propi. És així, David: hi ha un sector nacionalista (que jo considero regionalista) que no vol un estat propi sinó que se sent còmode dins l'estat espanyol. I és probable que a partir del 2 de novembre tinguis ocasió de comprovar fins a quin punt el socialisme espanyol s'entén bé amb aquest regionalisme. És un advertiment per si has de prendre partit.
També t'equivoques quan dius que ERC i CiU "són els dos únics partits que poden veure amb bons ulls aquest tipus de propostes". Em permeto dir que t'equivoques perquè he tingut adhesions com la d'Antoni Garcia, integrat a ICV a través del moviment ecologista, o com la de l'alcalde d'Arenys de Munt, que pertany a una formació independent però que suma per ICV al Consell Comarcal. No em consta que hi hagi militants del PSC que vulguin un estat propi, però crec que seria un error per part del partit rebutjar o arraconar persones amb ganes de treballar des del PSC pel simple fet que vulguin exercir el dret d'autodeterminació. Tu i jo potser som massa joves, però si vols saber com hem arribat a tenir els partits que tenim i per on ha passat la gent abans d'arribar-hi, et recomano el bloc d'en Pere Quark a Vilaweb. Aquests dies ha explicat la seva trajectòria política en tres breus capítols i és força interessant. És clar que, a més, hi ha un munt de llibres sobre la qüestió.
Ara entro més directament en el debat. Tu dius: "Quan dic que els nacionalistes només busquen tensar la corda amb aquest tipus de propostes senzillament em refereixo a que alimenten l’altre nacionalisme, l’espanyol representat pel Partit Popular." Admeto que això pugui ser una conseqüència derivada d'expressar la nostra voluntat política, però ja et vaig comentar que forma part de les dinàmiques polítiques, que pot ser conseqüència però no és causa. Tu mateix deus tenir intenció, com a militant, de ser regidor o alcalde de Sant Cugat. Si mai et toca prendre una decisió per solucionar un problema d'una part de la ciutadania és possible que trobis resistència en un altre sector que vegi en la teva proposta un atac frontal als seus interessos. Per què proposaràs aquella mesura? Per solucionar un problema o per buscar l'enfrontament? Què serà l'enfrontament, causa o efecte? Com que et desitjo una carrera política ben brillant, et proposo que hi reflexionis. Un polític que pensa que allò que ell fa ho fa pels altres i que allò que fan els altres ho fan per tocar els nassos no és un bon polític.
Em permetràs que de moment ho deixi aquí, després de desmentir dues afirmacions i de fer-te aquesta recomanació cordial. A l'article de demà entraré en altres qüestions que comentes. Mentrestant, com que veig que ens desitges a tots una bona Diada, dedueixo que coneixes el significat d'aquesta commemoració. No es tracta d'un dia de festa com sovint diuen destacats càrrecs socialistes. I com que rarament veiem socialistes a la concentració pacífica que cada any es fa a Barcelona, et convido a trencar el gel, et proposo que ens hi acompanyis. Una persona dialogant sempre hi és benvinguda. Si véns i ens trobem, m'agradarà saludar-te.
Cordialment,
Xavier Mir
Ara no cal debat, debat, debat.... i més debat, debat, debat.
El tren cap a l'Estat propi ja va sortir dels tallers fa un any i mig i es diu Catalunya Acció i pot col·laborar-hi tothom.
I si et vols entretenir amb sociates i comunates (que ens volen dissoldre a Espanya) doncs és la teva opció. Molt lliure però molt inútil per a construir un Estat propi.
Bé company veig que has contestat a una part del que jo he argumentat en el meu post. Vull dir, i que ningú s'ofengui, que els militants de ICV que estan a favor de l'autodeteminació (hagafant els suposits de la ONU) indica que no han prosperat en el temps, és a dir, que no toca a una organització com és ICV posicionar-se a favor de campanyes com aquesta . Torno a repetir que la Generalitat és Estat.
Company la teva campanya és teva, aixó ja ho sé, el que dic es que els vuit anys de partit polular han fet que el discurs antiespanyol es posi de moda, anar amb un burro, o una estalada es ser "guay" i anar a la "últma", encara que tot el vostre discurs "no se coge ni con pinzas" veure arguments al blog. Campanyes com la teva són la causa del discurs anticatalà a la resta d'Espanya, al igual que el discurs i les accions del Aznar o en Rajoy són la causa del discurs antiespanyol, ho dic per que fer coses que fan personatjes com aquests dos no és molt positiu ( consideració personal). Es per aixó que dic que la teva campanya respon a interessos de partits nacionalistes, dir que és simple casualitat que majoritariament els militants i simpatitzants de CiU i ERC els quals sempre utilitzen aquest tipus d'argot, es "escurrir el bulto". Sobre les crítiques que us feu entre els nacionalistes, concepte que pel que intueixo ja no és tan "guay", no entro.
Mira un dels principis del discurs és tenir alguna cosa que dir. Què vull dir amb aixó, que quan un no te res a dir, més val callar. Aquest apunt el faig per a continuar amb el següent, si una persona diu una quelcom amb un objectiu determinat i legítim, de forma argumentada, de forma responsable i amb un valor afegit, llavorç és interessant que parli, inclús escoltar-lo, ara bé si no diu res interessant i el que diu ho fa sense cap objectiu ni valor afegit (no millora la situació inicial) etc... només podrem pensar que ho fa per molestar, o per perdre el temps o per crear tensions innecessàries com crec que és el cas que ens ocupa. Per tant el teu argument, " Un polític que pensa que allò que ell fa ho fa pels altres i que allò que fan els altres ho fan per tocar els nassos", no val, per que com en el meu blog dic, aquesta campanya no millora la situació actual, per que: ja som Estat, som sobirans i som una nació reconeguda a l'Estatut. Per tan torno a preguntar a què ve aquesta campanya ara que l'Estatut ens dona el major nivell d'autogovern?
Crec que queda clara la meva contrareplica.
Continuarà...
una cosa és que a tu ja et vagi bé aquest Estat (Espanyol), i una altra molt diferent que Catalunya tingui Estat propi -és a dir, sense haver de compartir-lo amb ningú més: et serviria l'exemple d'un pis? Els espanyols tenen un Estat propi perquè no l'han de compartir amb francesos, portuguesos, japonesos, o qui vulguis. I són sobirans, perquè no hi ha cap altre Estat per sobre de l'Estat Espanyol que tingui la darrera paraula sobre com s'organitzen. Abans que recorris a la UE, et recordo que és una unió d'Estats voluntària, -no com l'Estat Espanyol-, i que quan vulgui pot marxar-ne.
Pel que fa al "major nivell d'autogovern", et respondré amb la mateixa demagògia (amb perdó): jo no vull ser l'esclau més ben tractat, jo vull ser lliure.
Ja tenim un estat propi, que no està massa malament, per al que hi ha pel món. Estat és la superestructura que ens organitza als ciutadans, la “res pública”, la generalitat de les coses (bonic nom si es dediquessin a resoldre'ns els problemes reals que tenim).
Tot ciutadà resident a Catalunya participa d'una estructura estatal que té quatre nivells: Ajuntament - Generalitat de Catalunya - Espanya - Unió Europea. Aquest és el nostre estat propi. Ningú té altre estat així. Entre el nivell Ajuntament i el nivell Generalitat, conformement a nou estatut, gestionen 5/4 dels recursos estatals.
Suposo que el de "propi" voldrà dir, eliminar el nivell Espanya. Molt bé. És perfectament legítim aspirar a això. També ho és analitzar aquesta aspiració i identificar les posicions polítiques que hi ha darrere.
Per a ser breu diré que el meu angle d'observació és d'esquerra clàssica:
No nacionalista: Els treballadors no tenim pàtria, només germanor de classe.
Internacionalista: La lluita de la classe treballadora és la mateixa a tot arreu i és la nostra.
Solidària: Només ens interessen les polítiques de redistribució igualitària ens interessen. La preservació de qualsevol privilegi no és aliena i va contra els nostres interessos.
El materialisme dialèctic (glòria a Hegel en les altures!) és el nostre mètode d'anàlisi
Enfront d'aquest marc d'idees, l'apel·lació a l'irracional (tribu-Pàtria) del nacionalisme ens dóna repelús; és profundament verinós per a la nostra lluita. La idea de dividir l'Estat, anant a unitats més petites va contra els nostres interessos. Els treballadors som més forts en estats cada vegada majors. La nostra acció política per als pròxims 20 anys anirà orientada a consolidar la Unió Europea com el nostre veritable Estat: el qual garanteix els nostres drets. A aquesta escala, els treballadors som cent vegades més fortes que a escala d'un territori com Catalunya.
En resum. La teva aspiració a un mini estat català és profundament de dretes. En aquest Estat, el privilegiats seran deu vegades més forts que en un Estat grandària Espanya i cent vegades més que en un grandària UE. O sigui, que la teva aspiració és legítima --la Democràcia et garanteix això-- però ens aneu a tenir al davant als moviments polítics d'esquerra (sense cognoms).
Salut i que tot es desenvolupi en pau.
Si l'estat és la Unió Europea sobre Espanya, inclús catalunya-estat, ja que l'estat UE o Espanya és massa gran per gestionar bé el problemes de la gent.
En tot cas serien Gremis/Comunitats_Rurals/Pobles/Barris--Comarques-vegueries i l'estat federal pels temes globals com l'exercit, les fronteres i 4 coses més.
Les comarques estant disenyades per la geografia, les montanyes, els costums, els estats que s'hagin creat amb un llapis sobre un mapa o a cop de guerra no tenen sentit.
Això vol dir que frança, italia, espanya i alguns més desapareixarien per cedir les competencies globals cap aumnt i les altres cap avall.
Per mi la UE hauria de ser el Parlament que anomena el "president" d'europa per tant la reunio dels 25+ caps d'estat o PM no te cap sentit per no dir molt dificil pendre desicions. La veu del ciutadà està al parlament..
Com que els estats mai deixaran la seva sobirania, la UE és un cul de sac, pq els Nacionalismes de les Nacions-Estat és massa fort.
Per mi el model de societat ideal és aquest i aqui espanya no hi cap...Catalunya potser tp.
http://www.terra.es/personal5/itaka2002/temes1/chomsocanarq.htm
Però siguem realistes les Nacions-Estat existiran sempre o com a minim uns quants segles més per tant jo vull el meu.
I si tant dius possar la classe treballadora per sobre dels estats, demana la desaparició d'Espanya ja que unicament és una remora més del sistema capitalista, opresor de la clase treballadora i tb de pasada la aniquilació del sistema capitalista i la formació d'un sistema Marxista a nivell mundial.
Amb sembla que això el PSOE no ho vol, crec que com més alfabetitzada sigui la població menys Populisme/Demagogia se li podrà parlar.
I en un societat Nihilista/Classista juntament amb la mecanització de la indústria menys classe treballadora i llocs de treball hi ha per aquest discurs.
Que persones com en Pau Comes o en Josep Pinyol tinguin l'amabilitat de respondre't des del meu bloc és tot un honor per a mi i no hi puc afegir gaire més. O potser sí, que trobo agosarada i evidentment errònia la teva afirmació "la teva aspiració a un mini estat català és profundament de dretes". És la teva opinió i no puc fer altra cosa que respectar-la, però estic segur que dir-nos de dretes és ofensiu tant per a tu com per a mi. Crec que t'han donat prou arguments i prou consistents. Si vols donar la rèplica, el meu bloc és obert. Però fins i tot t'animaria a obrir-ne un de propi on puguis desenvolupar les teves reflexions. Escriure és un exercici molt bo. Per a tothom.
Benvolgut Avel·lí,
No està malament, la rastellera de tòpics que ens has deixat
anar. La majoria, la Història
se n'ha encarregat de desmuntar-los -tot i que, si vols, te'ls intentaré tornar
a desmuntar jo. N'hi ha un, però, que és nou -almenys per a mi-, i que m'ha
intrigat vivament: em podries dir d'on has tret que la mida de l'Estat és
directament proporcional als beneficis dels treballadors (i inversament
proporcional a la força dels privilegiats)? És més, em pots dir qui ha calculat
(ja suposo que no has estat tu) que "en aquest Estat [Catalunya independent],
el privilegiats seran deu vegades més forts que en un Estat grandària Espanya i
cent vegades més que en un grandària UE"? Que jo sàpiga, a la Xina (1.300 milions
d'habitants), la Índia (1.095 milions), Indonèsia (245 milions), Brasil (188
milions), Bangladesh (147 milions), els treballadors no són més forts que a Suècia
(9 milions), Lichtenstein (33.000), Noruega (4,6 milions), Dinamarca (5,4
milions), Luxemburg (470.000). Estàs segur que parlem del mateix planeta?
Les condicions de vida dels treballadors han retrocedit en els últims 15-20 anys a nivells de principis de segle XX. Más a Espanya, que ha adoptat un model més “liberal”. En països com França es conté la deterioració a força de lluita, però hi ha reculada també i la perspectiva no és bona. Alemanya gairebé ídem. En el Regne Unit ja la Thatcher va fer el treball brut. Etc.
A mitjà termini no hi ha altra sortida que un reforçament de les organitzacions de classe, per a donar una resposta idònia per al punt de la Història al que hem retrocedit (anys 20 del segle passat). O sigui, volta a l'enfrontament dur en defensa d'una vida d'acord amb les possibilitats de l'economia.
Si els grans poders econòmics són transnacionals, l'Estat i les organitzacions dels treballadors ha de tenir una força comparable. Sindicats europeus; partits de classe amb un front europeu fort. Tornem a l'històric eslògan que crèiem desaparegut: “Treballadors de tots els països, uniu-vos”. Això sí els fa por als més grans. Ho anem a començar a veure en un parell d'anys, paral·lelament al pla d'estabilització de la UE a 25. La volta a la coordinació a escala continental donarà grans fruits i recolocará les coses permetent reconstruir el desmantellat “estat de benestar” en un horitzó de 10 a 20 anys.
La grandària sí importa. Quin lloc ocupa en tot això el “ombliguismo” de certs catalans que s'han tancat en la defensa a ultrança de l'autòcton. Benefici per a gegants de l'economia, burgesos i petit burgesos; tots menys els quals no tenen altra cosa que el seu treball i la seva hipoteca. Els jocs florals sobre identitats culturals malferidas, nacions que necessiten alliberar-se, són el terreny que beneficia als privilegiats. Això si que està antiquat. En Europa només hi ha una camí: la creació de l'Estat summa dels estats actuals. Trossejar és una aberració anacrònica que no va ocórrer. El Estatut de Catalunya és el súmmum del principi de subsidiarietat: ja no hi ha més camí en aquesta direcció.
Totes aquestes feines desapareixaran pq les faran les Maquines, el futur que li espera a la SEAT es 0 treballadors, aquí i a la Xina tb.
Les deslocalitzacions és un pas intermig, les idees de la classe treballadora que es guanya les garrofes amb la seva força bruta ja no serveixen, se les guanyaran amb la creativitat.
No podem aplicar solucciones del 1900 al 2006, per mi és el sistema capitalista que està podrit.
Per mi el pitjor de la teva idea es el poder vertical, que hi hagi un president del mon que ens mani a tots això es una aberració, la gent ha de ser lliure per formar comunitats i federar-se lliurement si vol amb qui vulgui.
Tp m'agrada que menyspreis la resta de treballadors, hi haurà gent que viu de les rendes, però hi ha molts empresaris que treballent 12 hores al dia com qualsevol altre treballador.
Les idees de Marx i tots els seus derivats inclos el socialisme-real són caduques pq estan basades en la societat del segle 19, jo com a mínim estic bé al segle 21 i no vull tornar enrera.
Estic d'acord amb tu que si no és fa res anirem a pitjor, per no estic d'acord en molts dels teus punts de vista i sobretot si amb el PSOE es solucionarà, en tot cas possaran pedassos però algun dia tot petarà.
Però amb Espanya no anem enlloc és un monarkia i encara que no t'agradi els votants del PP formen part d'espanya, si creem una República Catalana tenim la oportunitat de fer les coses bé desde un bon començament tots plegat amb els del PSC, els nacionalistes, els EUiA i els PPC que vulguin sumar-se sense exclusions de cap mena.
segueixes sense respondre. Insisteixes a dir que "la mida importa", et dono exemples dels Estats més grans -on els treballadors estan força malament- i d'Estats petits -on els treballadors estan millor del món-, i encara no m'expliques per què passa això. Que potser ets dels que, si la realitat no encaixa amb la toeria, forcen la realitat?
Mentre et penses la resposta, et podries llegir alguna cosa de Kenichi Ohmae, o d'Alberto Alesina, per saber cap on apunten les tendències.
Si el raonament succint anterior no et convenç, doncs què li anem a fer?
En sofisme hagueres de treure bona nota. Liechtenstein: quina es pot dir d'aquesta minúscula cosa feudal? Ho coneixes? Jo bastant bé. He viscut a 40 Km. de Liechtenstein durant 17 anys i ho he visitat freqüentment. És purament feudal.
Xina ja li va descol·locar a Marx. La seva teoria no funcionava a Xina. La teva, si funciona? Conta'ns-el.
Índia és un món hiper-complex en el qual --voilà-- la integració macroscópica sí funciona!! El Partit del Congrés (els "progres" d'allí, com nostre PSC, més o menys) ha guanyat grans batalles per operar a escala Índia, contra els chiefs regionals, religiosos obscurantistas i nacionalismes de tota mena, etc. Just el que jo vull per a Europa: alguna cosa com el Partit del Congrés indi a escala europea, però bé escotat a l'esquerra.
En Brasil no li va malament a l'esquerra brasilera des que ha sumat forces a escala federal, per primera vegada. Als privilegiats de Brasil el que li "posava" era l'esquerra desintegrada de sempre. La primera vegada que s'han unit han aconseguit el poder. Això és el que vull dir tot el temps que volem fer en la UE.
En fi podríem seguir.
Les inhomogeneïtats a escala planetària són tan grans que cal utilitzar teories "locals" a l'escala adequada. El nostre àmbit / escala és la UE a 25. Aquí hi ha una teoria que funciona per als interessos dels treballadors.
Simplement, que sapigueu que a Catalunya hi ha una sensibilitat d'esquerra que troba el vostre desig d'un Estat format per Ajuntament-Generalitat de Catalunya-UE contrari als interessos dels treballadors.
Que ens coneixem ... Botiguers, petits burgesos i grimpes de tots tipus –aquests que es fiquen en política “per a folrar-se”–, són els quals volen més poder local sense control de ningú. Els treballadors vam necessitar que cada gestor dels diners públics tingui un poder damunt que li pugui manar a la presó i mes democràcia DIRECTA (tipus Suïssa o Oregón), on la nostra influència l'exercim millor.
Amb totes aquestes dades qui s'atreveix a sostenir que defensar l'Estat Espanyol és d'esquerres i defensar la República catalana és de dretes?. Només els membres del PSOE que han abjurat de la seva tradició republicana i han legitimiat la Constitució de 1978 i amb ella la monarquia postfranquista, com ja van fer amb la Dictadura del General Primo de Rivera..
Cal utilitzar les paraules amb propietat.
Feixisme és usar la violència contra els enemics polítics. On hi ha violència en l'Estat espanyol? Jo només la veig en la pràctica de la màfia hipernacionalista basca i, últimament, en aquests que interrompen actes polítics a Catalunya.
Creo que entens molt malament els missatges. Jo no he dit que l'Estat espanyol sigui d'esquerres (quines més volgués jo), sinó que, des d'una perspectiva política obrera (sí, dels treballadors que no tenim altra cosa que la capacitat de treballar) ens resulta molt més interessant ser els quals som a Espanya, que els quals som només a Catalunya.
Una vaga del metall a escala de la UE amoïnaria als grans industrials. A escala d'Espanya, els lleva més el somni que a escala del que és sociològicament Catalunya. A més grandària de l'espai de coordinació de les forces d'esquerra, millor.
A més, les conquestes socials es garanteixen millor amb un Estat com més gran millor. És obvi. Fons de Seguretat Social, cotitzadores,… Gots comunicants més amplis.
És fi, que Sant Jordi t'il·lumini en el camí de l'esclariment.
Benvolgut amic Xavier Mir,
Tal com vam xerrar ahir, a la sala noble del calisay, amb motiu de la presentació del llibre d'en Quim Gibert " Identitats ", pots ficar-nos a la llista d'adhesions de la teva campanya " Jo també vull un estat propi ", tant a títol individual, com a Plataforma d'Amics d'en Carod-Rovira de Pineda de Mar. Sé que fem tard, però diuen, que és millor tard que mai. Fins la victòria final, la llibertat !. Salut, força i raó. Una abraçada, Raimon Miranda.
Potser als meus 52 anys encara soc un idealista, però estic segur que dins del PSC hi ha molts nacionalistes. El que passa en que en aquest moment potser no estan ben vistos dins del sue partit i ho dissimulan. Sincerament penso que el encara President de la Generalitat ho es com explico avui en el meu bloc de Vilaweb.
Avui, encara que amb una mica de retard, m'he adherit a la campanya d'en Xavier, de fet des de http://www.olladegrills.cat ja ho havien fet per mi, però avui ho he fet particularment tant a l'olla com a vilaweb. No conec personalment en el Xavier però les seves paraules: No pretenia imposar res a ningú, sinó únicament incloure aquest argument en els debats polítics de l'espai comunicatiu català. A ningú amb un mínim esperit polític li pot semblar malament que vulguem obrir un debat. son prou democràtiques i clares por descobrir que es una persona dialogant, oberta i amb sòlids arguments.
Xavier enhorabona per la teva tasca.
Personalment, que hi hagi nacionalistes tampoc em diu gran cosa. De nacionalistes ja n'hi ha molts a CiU. El que jo em pregunto és si hi ha un sol militant, votant o simpatitzant del PSC que vulgui que tinguem un estat propi. No en conec cap, però podria haver-n'hi. Que es considerin nacionalistes o catalanistes és una qüestió de noms que no em treu el son.
Gràcies, en qualsevol cas, pel teu suport i per les teves paraules. T'ho agraeixo.