A Lisboa arribem a les 8.30h , sense dormir, cansats i alguns encara suats del concert d’Agramunt. Només arribar ens adonem que ens han perdut dues maletes… no seran les úniques però… A Lisboa tenim el temps cronometrat i ràpidament ens dirigim fins al nostre objectiu: La Festa do Avante, el gran festival anual del Partit Comunista Portuguès (Continua)La Festa do Avante és una històrica trobada politicocultural que cada
any aplega centenars de milers de persones. No exagere, de fet enguany
celebra els seu 30è aniversari i s’espera una afluència massiva. Els
terrenys on té lloc la festa els va comprar el Partit ara farà uns deu
anys, i això els permet tenir muntada tot la infraestructura per a cada
edició del festival. Vaja, un autèntic festivalòdrom organitzat en
trens grans avingudes que conflueixen en una enorme plaça. Allí hi ha
un gran escenari fix on actuarem nosaltres, el més gran d’Europa diuen,
anomenat 'palc' de la Revolució del 25 d’abril. No és l’únic però, en tot
l’espai de la festa n’hi ha mitja dotzena entre milers de parades de
les organitzacions regionals del Partit, carpes i pavellons amb fires
del llibre i diverses exposicions, i una gran zona internacional amb
representacions de tot el món. Hi ha activats esportives,
gastronòmiques, culturals i esdeveniments polítics.
Poc després d’arribar, a les 10.00 fem unes ràpides proves de so i aprofitem per descansar una estona. La calor comença a apretar i gairebé no podem dormir. Tampoc queda gaire temps per al concert. Tot és com una llarga etapa de resistència i després de dinar en preparem per actuar, són les 16.00h . Un cop a l’escenari el sol ens ataca de cara i fa encara més insuportable el nostre cansament acumulat. La intensa calor fa que molta gent es quede a les zones d’ombra tot i que a poc a poc, l’enorme plaça comença a omplir-se. Les darreres cançons són un èxtasi per a nosaltres. Prop de 15.000 persones ballen embogides els ritmes finals del No Volem Ser i La Manta al Coll. Sembla irreal però és veritat. Fa unes hores estàvem a Agramunt i ara estem a a Portugal, fent ballar a milers de portuguesos i gent d’arreu a cop de dolçaina i distorsió.
Acabem gairebé sense forces però extasiats. Són les 17.30h i fa unes 25 hores que anem pel món. L’emoció es barreja amb la son i la calor amb cansament crònic. Just després del nostre concert, tota la plana major del PCP puja a l’escenari i el seu secretari general es dirigeix a les masses en la plaça que commemora la històrica revolta dels clavells del 1974. La vesprada s’allarga entre la multitud que inunda el recinte, entre parada i parada, bevent, menjant i ballant entre el mar de gent vinguda d’arreu d’aquest país tant proper i desconegut alhora.
Poc després d’arribar, a les 10.00 fem unes ràpides proves de so i aprofitem per descansar una estona. La calor comença a apretar i gairebé no podem dormir. Tampoc queda gaire temps per al concert. Tot és com una llarga etapa de resistència i després de dinar en preparem per actuar, són les 16.00h . Un cop a l’escenari el sol ens ataca de cara i fa encara més insuportable el nostre cansament acumulat. La intensa calor fa que molta gent es quede a les zones d’ombra tot i que a poc a poc, l’enorme plaça comença a omplir-se. Les darreres cançons són un èxtasi per a nosaltres. Prop de 15.000 persones ballen embogides els ritmes finals del No Volem Ser i La Manta al Coll. Sembla irreal però és veritat. Fa unes hores estàvem a Agramunt i ara estem a a Portugal, fent ballar a milers de portuguesos i gent d’arreu a cop de dolçaina i distorsió.
Acabem gairebé sense forces però extasiats. Són les 17.30h i fa unes 25 hores que anem pel món. L’emoció es barreja amb la son i la calor amb cansament crònic. Just després del nostre concert, tota la plana major del PCP puja a l’escenari i el seu secretari general es dirigeix a les masses en la plaça que commemora la històrica revolta dels clavells del 1974. La vesprada s’allarga entre la multitud que inunda el recinte, entre parada i parada, bevent, menjant i ballant entre el mar de gent vinguda d’arreu d’aquest país tant proper i desconegut alhora.
ei hola,
al post del concert de Castelló de la Ribera dieu que "Avui en dia, el nom oficial és Castelló de la Ribera"... però ara mateix el nom oficial no és Castelló de la Ribera sinó Villanueva de Castellón, segons l'última resolució del Tribunal Superior de Justícia (trobe que de principis de l'any passat). Així i tot, la gent del poble seguim utilitzant amb absoluta normalitat el topònim de Castelló de la Ribera. Si vos interessa llegir alguna cosa més, en aquesta adreça explica un poc com està el tema: http://www.normalitzacio.net/noticia/index.php?sec=noticia&n=2507.
salut!
aquí n'hi ha uns quants que també ho esperem!
salut!
Del concertàs de la Xara podrieu comentar alguna cosa perquè allò estava fins els topes de penya i molt activa.
Ja sé que no teniu massa temps per a escriure però podrieu buscar-vos a alguna persona que hi tinga temps.