Seguia, de moment des d'una certa distància, que no vol dir sense indignació, l'espectacle que està provocant la ja avortada estrena de Lorca eran todos al Teatro Español de Madrid. [...]Fins que entre les perles més meravelloses que està provocant la polseguera he ensopegat les declaracions que recull La Vanguardia d'avui de –no ho diríeu mai– el gran Josep Piqué. Reproduïm-les:
És fabulós, sigui dit amb tota l'amplitud, el president del Partit Popular a Catalunya. Et trenquen la cara? O, vejam què has fet, que potser t'ho mereixies... És la mateixa lògica que ha dut històricament tants jutges a preguntar a una dona violada si anava amb minifaldilla. I això de donar per fet que, com que TV3 és un mitjà públic, qui hi és entrevistat s'ha de comportar amb la neutralitat i la contenció obligada dels conductors del telenotícies... És fabulós, l'home, sí.
Però, posats a reproduir, potser que transcrivim literalment les paraules de Rubianes que mouen tant d'escàndol. Albert Om li diu que fa uns dies entrevistava allà mateix l'esmentat Piqué i que li va preguntar per la unitat d'Espanya, que alguns veuen amenaçada. I que què hi deia ell. Doncs això:
Calen precisions? Que és Rubianes, escatològic i espontani, en estat pur. Que va expressar, per dir-ho així, la seva opinió personal però ara se li censura l'obra de teatre com si fos en l'obra que es fan aquestes afirmacions (això vaig entendre que deia en la seva intervenció l'alcalde Ruiz Gallardón). Que l'enuig i l'exhauriment que van dur Rubianes a dir el que va dir el compartim molts, i que de la unitat d'Espanya en pensem si fa no fa el mateix ni que no hi posem els mateixos termes. Que molts dels que ara s'han sentit tan ofesos han ofès, ofenen i ofendran amb alegria i impunitat tant com els abelleix (¿no és la Cope, un dels artífexs de la campanya?) i pobre de tu que et queixis.
[La imatge representa, és clar, Le cop de pied au cul i la firma el pintor való Jean Walraevens dit Waljé.]
"Pepe Rubianes debe asumir las consecuencias de sus propios actos. Es absolutamente intolerable lo que dijo, porque una cosa es la libertad de expresión, y otra es que en un medio de comunicación de titularidad pública (TV3) se puedan llegar a decir los disparates que él dijo."
És fabulós, sigui dit amb tota l'amplitud, el president del Partit Popular a Catalunya. Et trenquen la cara? O, vejam què has fet, que potser t'ho mereixies... És la mateixa lògica que ha dut històricament tants jutges a preguntar a una dona violada si anava amb minifaldilla. I això de donar per fet que, com que TV3 és un mitjà públic, qui hi és entrevistat s'ha de comportar amb la neutralitat i la contenció obligada dels conductors del telenotícies... És fabulós, l'home, sí.
Però, posats a reproduir, potser que transcrivim literalment les paraules de Rubianes que mouen tant d'escàndol. Albert Om li diu que fa uns dies entrevistava allà mateix l'esmentat Piqué i que li va preguntar per la unitat d'Espanya, que alguns veuen amenaçada. I que què hi deia ell. Doncs això:
Calen precisions? Que és Rubianes, escatològic i espontani, en estat pur. Que va expressar, per dir-ho així, la seva opinió personal però ara se li censura l'obra de teatre com si fos en l'obra que es fan aquestes afirmacions (això vaig entendre que deia en la seva intervenció l'alcalde Ruiz Gallardón). Que l'enuig i l'exhauriment que van dur Rubianes a dir el que va dir el compartim molts, i que de la unitat d'Espanya en pensem si fa no fa el mateix ni que no hi posem els mateixos termes. Que molts dels que ara s'han sentit tan ofesos han ofès, ofenen i ofendran amb alegria i impunitat tant com els abelleix (¿no és la Cope, un dels artífexs de la campanya?) i pobre de tu que et queixis.
[La imatge representa, és clar, Le cop de pied au cul i la firma el pintor való Jean Walraevens dit Waljé.]
