Parlar malament de la Unicef és arriscat, perquè, cony !, ¿ qui pot parlar malament dels que altruistament (?) prenen cura dels nens afamats i assedegats, bla bla bla ?
Que quedi clar : em sua la polla la Unicef i els seus negrets ploramiques plens de mocs i menjats per les mosques. No és la nostra guerra. I punt. A qui hauríem de demanar responsabilitats és als seus pares per haver estat tan animals, tan insensibles, tan carallots i tan assassins per haver-los portats al món. Ara ens volen responsabilitzar, i fer-nos sentit malament, per les carallotades alienes. A fer la mà !!!
Aquí ja tenim prou amb aguantar els nostres carallots i cretins propis, i no per això culpem als altres ni demanem que ens ajudin. Però no, ara el Barça farà propaganda de la Unicef. Més que un club..., una O.N.G. ! Laporta, xato, deixa ja l’LSD, que et fa al·lucinar que ets la reencarnació de Napoleó Nunyes, i torna als teus orígens. (...)
Una de les coses que més m’omplia de joia del meu club (que no és “més que un club”, no siguem ingenus) és que no embrutava els colors amb anuncis publicitaris. Nosaltres no som el “Vodafone Manchester” o el “Siemens Madrid”. Som (érem) el FC Barcelona, i prou. Ara serem l’”Unicef Barça”... sense cobrar un duro !!! Quina parida !
Posats a tacar la samarreta, hòstia, era millor embutxacar-se un grapat de milions d’euros i passar a ser (per exemple) el “Betandwin Barça”, el “Nikon Barça” o,si molt convé, l’”Arriba Espanya Barça”. Posats a parar el cul bo i prostituint la samarreta, com a mínim prostituïm-nos com cal i venem cara la virginitat anal.
Però... som “més que un club” : som una associació de pringats, i per això ens baixem les calcetes de franc, això sí, per una bona causa. Posats a ser (però de debò) “més que un club”, era millor haver prestat de franc la samarreta a causes relacionades amb l’origen real del “més que un club” i haver esdevingut “Vilaweb Barça”, “CAL Barça”, o “Jo també vull un estat propi Barça”. Amb dos collons !
I ja, el desideràtum del transvestisme són les declaracions de Joan “LSD” Laporta dient que som “més que un club” (i fot-li !) a Catalunya pel catalanisme, però també a Espanya (???) perquè ens identifiquem amb el progressisme (???). Joanet, de debò, l’LSD no t’afavoreix, segueix provant la tònica (sense ginebra).
Més que un club, som una associació de papanates. Apa, Joanet, fes soci honorari al Maragall, necessites de la seva experiència...
(Nota : des d’aquí, el meu reconeixement a la tasca de Ramon Serra a Ràdio Catalunya, molt més útil, pràctica i necessària que la immensa majoria de blocs nostres, començant pel meu. En Ramon ha decidit -amb tot el dret- llevar una mica el peu de l'accelerador i prendre-s'ho amb més calma. Sort, amic ! ).
A part d'això, considero que si el Barça és més que un club, també ho ha de demostrar amb iniciatives innovadores com aquesta. Segur que a llarg termini,com a política d'imatge serà molt favorable.
Per cert, em fa molta gràcia quan dius "som una associació" referin-te al Barça. Primer em fa gràcia el "som" i després l'"assosciació".
No conec l'entrellat del món del futbol però això de la Unicef em sembla, prescindint de qualsevol altra consideració, una campanya de marketing fenomenal .
Que paguin per portar el nom de la institució aquesta és una inversió en imatge que els portarà beneficis ràpidament.
I sobre les declaracions de Laporta no puc dir-ne res ja que no les he sentit però crec que ja seria hora de deixar de demanar a un club de futbol que representi alguna cosa més que el que és. Treballem per a que la independència arribi com més aviat millor i deixem de refugiar-nos en símbols que ens consolin.
Encara ens costarà adaptar-nos, als altres, a aquest segle i esdevenir fills del Blade Runner.
A tall d'exemple us puc avançar que la qui porta o portà endavant la UNICEF a València és l'actual directora del Palau de la Música: (jet set de províncies) Mayren Beneyto. Ni punyetera idea de música i referent colonial de la classe mér bavosa i claudicant. Ni peles ni trellat. Indigència política absoluta: franquista-aliança popular-unió blavenciana-pp. Connexió entre dirigents empresarials i polítics. Una Pitita Ridruejo qualsevulla de província subalterna.
Per als de barna: una coseta així com la connexió entre els Ferrer-Salat, Samaranchs, Lares, etc i els Fernández Diaz, ...etc i el president Pujol de torn.
PS: Botxí ets un dels pocs -tres o quatre més- que de tot el Vilaweb vius, de debò , en aquest segle. Gràcies matxo!.
N'estic d'acord amb el contingut de tots ells.
En quant a l'exageració de l'amic Josep, s'agraeix, però no crec que sigui el que diu. Jo visc en un entorn laboral molt competitiu, on mana la pela, on la diferència entre que et fotin al carrer o et deixin és arribar a fer el pressupost que t'han donat. Suposo que a nivell polític penso igual : si no fem el nostre "pressupost", algú s'ocuparà de fotre'ns al carrer. Com a país.
però com digué el clàssic: Per a que una cosa resulte creïble, cal exagerar-la.
El que volia dir és que ja ens està bé de que els companys de la nau espacial vilawebera és gent d'un nivell cultural envejable i molt literària. I ens caldria més gent d'altres àmbits. En el món dels negocis, dels estats, etc. la cosa és molt dura i crua. Som encara franciscans i poc jesuïtes.
Dos exemples:
1. Quan Francesc de P. Burguera es separa d'UCD de Suàrez per reclamar la via de l'Estatut valencià per l'art. 151, com el Principat. No li demanen explicacions, la colla de l'Abril Martorell li canvià la qualificació d'uns terrenys per a edificar grans torres d'habitatges en zona verda. L'arruinà directament. Tot dient: els monstres es maten des de petitets....... Burguera acabà sent el cap de premsa de CiU fins a jubilar-se fa uns pocs anys.
2. ¿NO recordeu el cas Banca Catalana?.
3. El trust d'empreses d'informàtica que s'uní contra el pirateig de programes va clavar-li a Bofill uns 60 milions de peles de "compres" obligades. Al Calatrava l'última notícia eren 80, i a mi que sóc un desgraciat amb 18.000 eurets van quedar satisfets. Sabien fins i tot la talla de calçotets que gaste.....i al·lucines!
4. Per tant Botxí: ¿què no sabran els VIGILANTS DE LA PLATJA?
I ací, la nau espacial vilawebera la miraran amb lupa.
PS: Tot, tete Botxí....... i què?
Per això l'individu moltes vegades està en contra de l'Estat que de vegades l'aufega.
El poder economic o la capacitat de negoci de vegades sol pensar de forma erronea, que millor que no hi haja gaire Estat o quant més lluny siga millor.
El Barça, la pela és la pela o trencar amb els topics de pesseters, i a més a més, sobre de ser expoliats i cornuts, pagar el beure.
Solament defenen els seus interesos de desenvolupament armamentistic, geoestrategics i de seguretat.
Si als països on la gent és mora de gana, no paren de parir criatures és un problema dels pares, a Catalunya som un país +- ric comparat amb els altres la gent no te fills com a molt 1 o 2 i a l'africa furniken com conills pq després els hi vinguem a treure les castanyes del foc, una mica de responsabilitat portar un nen al món no és comprar-se un gos.
"Tengo 6 niños, me muero de hambre, dame dinero" a pendre pel kul haurien de tenkar aquesta dona per irresponsable o sino que no es queixi.........
Els nens no tenen cap culpa, però els pares tota.
I el Laporta que cedeixi el 50% de la seva riquesa a la UN si tan de mal li fan els nens.
és molt trist el discurs que ha fet en Laporta. L'altre dia ja va dir que el Barça i el València són equips espanyols, i avui que a Espanya hi ha democràcia, que si la CAC=Catalunya... Quin botifler vestit de catalanet!
Bé si més no segurament ha anat més lluny que mai en quant a discurs nacionalista que qualsevol dels actuals polítics amb poltrona. Potser un lapsus? Penseu que no només que l'estat espanyol ens mina el conscient diàriament sinó de ben segur l'inconscient (que més mal ens fa). En fi força Braveheart Laporta, tu ens has obert la porta als millors anys de la nostra vida!