Nosaltres, ciutadans sense Estat propi, naveguem per internet com peix a l’aigua, sense fronteres i sense estats.
Diuen que el català és la segona llengua més utilitzada als weblogs, ho podeu llegir en aquest article del Ciutat oci.
M’agradaria aprofitar aquesta entrada per solidaritzar-me amb el Pepe Rubianes, que podeu veure en aquest vídeo. I també per sumar-me a la campanya “Jo també vull un Estat propi” ideada pel Xavier Mir.
Mentre no tinguem un Estat propi hem de continuar creant xarxa.
patufet |
dissabte, 23 de setembre de 2006 | 14:45h
Tinc un dubte interior que em remou i gairebé no em deixa respirar: perque d'una banda també em voldrïa solidaritzar amb en Pepe, per aquesta persecució sagnant a la que l'estant sotmetent "los medios españolistas" de sempre... peró desde un altre punt de vista( i és aquí on se'm crea el conflicte), no l'hauríem d'escridassar, i protestar pel fet de que parla en espanyol, de la mateixa manera que ahir ho vam fer al pregó de la Mercè amb Elvira Lindo? A més, no es fa dir Pep, sino Pepe (per si algú no se'n ha adonat sona igual que les sigles del Partido Popular). Crec que sense cap mena de dupte que les simpaties per personatges com el tal Rubianes ens resten puresa.
Ens resten puresa? Què vol dir puresa? És una adjectiu que evito sempre que puc.
Pensa que n'hi ha molts que garlen català i ens volen molt més mal que el Rubianes.