Ací teniu la segona part de la histori(et)a del grup. Si no heu llegit la primera que està més avall, vos recomane que ho feu abans de llegir aquesta.
Per cert, això que vos conte ha de quedar només entre nosaltres, no aneu escampant-ho per ahí. Ja sabeu, hi han coses que millor que la gent no les sàpia.
Ja consolidada la formació amb bateria, baix, dues guitarres, cantant i dolçaina comencen a estructurar les primeres cançons i per aquells dies del 98 entren en contacte amb Jaume Faraig.
Jaume era per a ells tot un primera divisió de la música i el número
Per aquella època són expulsats del local d’assaig dels Poblets, per què segons el Benissero assajaven massa tard i els veïns es queixaven. Potser ara no reaccionarien igual, però el cas és que mentre Jordi i Nadal enraonaven de manera gens calmada amb l’empresari en qüestió, la resta van muntar la bateria enmig del carrer per oferir a les 2 de la matinada un darrer concert al veïnat molest.
Ara seria més complicat assajar per què ja no disposaven de lloc fixe i havien d’anar pegant bacs. A pesar d’això els assajos tenien una certa seguida i a principis del 99 es decideixen a fer el primer concert.
Va ser a la caseta de la platja de Dimas coincidint amb el seu aniversari. Convidats els amics més pròxims i en un espai tan tancat, se sentien amb una certa seguretat que aniria bé la cosa. I així va ser a pesar de que no estaven en les millors condicions sensorials per a tocar i a pesar de que
La primavera d’aquell any fan el primer concert oficial a Xixona convidats per l’associació Pericana. Va ser espectacular, la gent de Xixona els va deixar bocabadats, quines ganes de festa que tenien per ahí baix.
En pocs mesos vindrien alguns concerts més com la primera edició del festival Favara Explota,Gandia,
Va ser un dissabte d’octube, van portar al concert un bon grapat d’amics, novies i coneguts, a més hi havia certa expectació entre els oliveros per conéixer aquell grup de Pego de nom tan extravagant. A partir de la tercera cançó el carrer va començar a buidar-se. Com si d’un soterrament es tractara, el públic va anar abandonant segons la relació de parentesc, primer els oliveros, després els coneguts de Pego, i seguint aquest ordre amics, novies i familiars. Allò sonava a dimonis, era evident que el descontrol amb certes substàncies abans del concert no era el camí per fer res de bo. Portaven més de dos mesos sense assajar.
Amb una mica d'observació, podràs donar-te compte de que qui escriu aquest bloc és el mateix Josep Nadal (cantant de La Gossa Sorda). Un dels fundadors del grup.
Crec que amb açò queda tot aclarit. Salutacions des de Benissa.