Si fos legalment possible - que no ho és - ara seria el moment per a convocar eleccions anticipades a l'Ajuntament de Barcelona. El que queda de legislatura, políticament ja no aportarà res, i des del punt de vista de la gestió, tampoc, perquè ja se sap que el tripartit municipal arriba sempre al final de mandat havent-se gastat els pressupostos complets dels dos darrers anys, en aquest cas el del 2006 i el del 2007.
La situació de l'equip de govern és prou decadent i tensa. Avui, als passadissos de l'Ajuntament, mentre s'anaven succeint les rodes de premsa hi havia una tensió que es palpava a l'ambient. Cap regidor socialista, tret de Clos i Hereu, no ha tret el cap enlloc. Portabella i Mayol saben que acabaran votant el candidat que Joan Ferran, Iceta i Montilla decideixin que ha de ser l'alcalde i per tant, es fan l'enfadat i els ofesos per la manera com ha anat tot però no poden tensar massa la corda si no volen desmentir-se a ells mateixos al cap de poques hores. Els rumors es disparaven. Situen Xavier Casas a Madrid amb Clos. Què farà sinó, la mà dreta de l'ex alcalde que ha vist com l'aparell socialista el menystenia ? Situen Carles Martí al Parlament, i no presagien un futur polític brillant ni prometedor a alguns dels regidors més propers a Clos. De fet, el que ha passat de forma sobtada o precipitada en la seva concreció obeeix a un moviment de fons que fa temps que s'arrossega. Ara fa dos anys, el PSC de Barcelona ja advertí a Clos de la necessitat d'un canvi en la política municipal. Posteriorment, com a conseqüència de la renúncia de Mascarell, el PSC ja va forçar la sortida de dues regidores - Marina Subirats i Núria Carrera - que no formaven part de l'aparell sinó que eren compromisos personals de Clos, i la potenciació d'Hereu en perjudici de Xavier Casas i José Cuervo.
Anirem veiem com es van desgranant els esdeveniments - aconteixements, que diria en Clos - els propers dies, però el virus maligne del tripartit del costat nord de la Plaça de Sant Jaume, sembla haver encomanat al costat sud. Mala maror, sospites, filtracions interessades, remodelacions permanents i crisis periòdiques... Clos ha estat un mala còpia de Maragall i Hereu pot acabar sent el liquidador de la societat.
Aquest equip de govern em recorda un equip de futbol d'aquells que fa temps que estan a la zona de descens, que des de fora es veu claríssim que no es salvaran, però que tenen l'obligació - a la desesperada - de fitxar algun jugador al mercat d'hivern o de canviar l'entrenador a finals del campionat per intentar el miracle. La majoria de vegades però, l'intent és en va i a més, el nou fitxatge o el nou entrenador contribuiex a minar encara més la moral del planter, desorientant-lo o fent-hi aparèixer les enveges.
Mala peça al teler. Hereu encara no ha estat confirmat el candidat pel 2007. A què esperen ? Als resultats de l'1 de novembre, potser ? Portabella i Mayol saben que no poden fer res més que donar suport al candidat de Joan Ferran i Montilla, ja que, de no fer-ho, amb raó algú podria acusar-los de deslleialtat.
D'altra banda avui ja hem pogut veure quins seran els dos grans arguments del PSC: la renovació generacional - Trias, és gran, diran - i hem de barrar el pas a les dretes - quan si algú ha fet una política de dretes a Catalunya ha estat l'Ajuntament de Barcelona -. Ah, i l'altre argument, bé no argument sinó instrument, serà El Periódico. Al·lucinant l'edició d'avui. Sembla el butlletí intern del PSC.
A propòsit de l'edat, crec recordar que en un debat televisat als Estats Units, Bob Dole, que ja era gran i s'enfrontava a un candidat molt més jove - que li havia retret constantment això de ser massa gran - en la primera intervenció va sorprendre a tothom. Quan tothom s'esperava que fos l'altre qui deixés caure l'argument de l'edat, Dole digué tot seriós: "Vull afirmar que no faré servir l'argument de l'edat en aquesta campanya i que no utilitzaré l'extrema joventut del meu contrincant per atribuir-li falta d'experiència". A partir d'aquell moment, el debat sobre l'edat de Bob Dole s'acabà.
