Segons el Principi de Peter (enunciat per Lawrence J. Peter l'any 1968) qualsevol persona tendeix a pujar dins d'una organització jerarquitzada fins a assolir el seu nivell d'incompetència (on es queda). Això és cert en la majoria d'organitzacions públiques o privades que segueixen els criteris de la meritocràcia -és a dir, que es promociona a la gent que val. La puntada de peu cap amunt -disfressada d'ascens- de Joan Clos al Ministerio de Industria del govern central ens confirma que el partit socialista espanyol, en qualsevol de les seves versions -central, locals-, no es regeix per la meritocràcia: després de demostrar generosament que havia arribat a la incompetència màxima com a alcalde de Barcelona, Joan Clos s'ha vist promocionat (ell ho veu així) a ministro.
I per què no es compleix aquest principi? Una explicació més que plausible ens la dóna en Jordi Casals al post "la teoria de l'ascensor catapulta" del seu bloc.
Actualització (31/8/06): descobreixo, gràcies al bloc d'en en Saül Gordillo, que en Roc Fernàndez se'm va avançar en aquesta anàlisi 35 minuts. Malauradament, la manca de temps no em va permetre adonar-me'n, però aprofito ara per reconèixer-li el mèrit d'haver-ho escrit primer -al Cèsar allò que és del Cèsar-, i celebro que coincidim en aquest tema. Segurament també coincidm amb més gent, però encara no els tinc identificats, i demano disculpes si no els he citat.
Ei! No us descuideu de participar a la campanya "Jo també vull un Estat propi", impulsada pel Xavier Mir (més informació al seu bloc, aquí a Vilaweb).
