rocfernandez |
dimecres, 30 d'agost de 2006 | 18:12h
Jo vaig estudiar Empresarials, recordo que una de les teories que ens van ensenyar era el famós principi de Peter que ve a dir que tothom ascendeix fins a límit de la seva incompetència. Doncs bé, en el cas del PSC no entenc com es pot violar sistemàticament aquest principi promocionant a llocs de més responsabilitat persones que han demostrat en el dia a dia no estar a l'alçada del càrrec anterior. El cas de Clos n'és un exemple impressionant. L'alcalde del fracàs del model d'aparador, l'alcalde de la Barcelona incívica, l'acalde del despilfarro del Fòrum, serà el nou ministre d'Indústria. Una sortida així només es pot entendre des d'una clau estrictament partidista, és la famosa patada cap amunt del PSC a Clos per treure-se'l del damunt. El sector PSOE del PSC (el PSC del Baix Llobregat amb els Zaragoza i els Montilla) han començat la neteja al més pur estil Robespiere, primer va caure Maragall, ara li ha tocat a Clos (un home de Maragall). Ni que sigui a còpia de violar el principi de Peter reiteradament deixaran el PSC de gent sospitosa de no ser prou de la línia Montilla.
A més l'aanunci es fa amb el més pur càlcul just el dia en que havia de comparèixer al Parlament el delegat del Govern, Joan Ragel per no donar cap explicació sobre el caos de l'aeroport. Només cal veure l portada d'avui del diari oficial del PSC per adonar-se que tot estava absolutament calculat al pur estil Maquiavel.
