Hi ha una bona notícia i una de dolenta : la bona, que Clos fot el camp de Barcelona i se’n va a donar pel cul a Madrid. La dolenta, que el Ministeri d’Indústria passa de Guatemala a Guatepeor, i aquest ministeri és realment important per a les necessitats vitals del nostre país.
Tot plegat, no sé si respirar perquè així ja no el tindrem de batlle de Barcelona o posar-me a tremolar pel que ens espera a nivell industrial. Bé, penso que m’estimo més que marxi, donat que a Barcelona exercia de sàtrapa absolut i enfollit estil Neró. En canvi, a Madrid és possible que el lliguin curt, i entre els sots-secretaris i els directors generals del Ministeri, ell quedarà una mica com a figura de pessebre, només per cobrir la quota del PSC al Consell de Ministres.
Nogensmenys, ( a ) la deriva de la política de Zapatero és preocupant, ( b ) l’empobriment del pes polític del PSC és una xacra per al país, i ( c ) la manca de respecte del socialisme per l’economia productiva és un càncer. (...)
( a ) Deriva política de ZP : Clos és un polític amortitzat. No té res per presentar-se a Madrid (fracàs del Fòrum, 350 milions d’euros malbaratats en un estúpid tramvia que no té passatgers, ciutat bruta i caòtica que serveix de pixader i cagader públic...).
Zapatero només està pensant en la política internacional i en el tema ETA. La resta, el desert. El dèficit comercial més gran de tots els temps que amenaça el desenvolupament econòmic, la inflació enfollida, la immigració boja, la delinqüència instal·lada a tot arreu... Res, només bellugar el cul una mica a nivell europeu (sense solta ni volta), i a veure si la treva d’ETA esdevé definitiva i això li dóna la reelecció. El tarannà ha esdevingut un qui Dia passa any empeny. El nomenament de Clos n’és exemple.
( b ) Pes polític del PSC : Nicaragua no pinta res. Aquí mana la Moncloa i punt. Clos cobrirà indignament i fantasmagòricament la quota del PSC a Madrid, sense cap possibilitat de badar boca. Clos no és ningú, Clos no representa res. És un cadàver putrefacte.
I no és només al Consell de Ministres, a més a més la Moncloa ha desacreditat el PSC de Barcelona deixant que un polític de tercera fila com el Jordi Hereu arribi a encapçalar el segon lloc més transcendent de la política catalana. Hereu i Montilla a Barcelona, i a Madrid, el Clos i la Chacón... ¿ No té res més el PSC ? Políticament, el PSC ha quedat reduït a una sucursal sense polítics amb idees pròpies. Només una colla de matats que malden per anar fent, i sobre tot, que no emprenyen Madrid amb demandes particulars.
El nacionalisme cotitza a la baixa, ho reconec, per manca d’idees noves. Però el socialisme català ha esdevingut una simple oficina de col·locació de càrrecs, incapaç d’aportar res.
( c ) Economia productiva : si en Montilla no tenia ni puta idea de política industrial, d’en Clos podem dir exactament el mateix. Amb la política de defensa en mans de l’OTAN, amb la política agrària a Brussel·les, amb la política monetària a Frankfurt... de les poques competències realment fortes a nivell econòmic que resten a Espanya són el tema industrial i energètic. La resta, faves comptades. El que queda, la política social, pot ser molt rendible electoralment, però no crea riquesa, només la xucla.
El socialisme espanyol torna als anys 80, torna a menysprear el paper dinamitzador de la indústria, torna a avesar-se únicament sobre la piscifactoria de vots que suposa la política social. Només proposen turisme de baixa estofa, construcció de pisos i el creixement d’un sector terciari (prestació de serveis) totalment centralitzat a Madrid.
Això ja ho hem vist. És el programa de Gonzàlez i Guerra de 1982. No saber crear riquesa, però voler repartir-la (naturalment, a la pròpia clientela). Això és Clos, això és Clos al davant d’Indústria : la xarlotada, la rua de Carlinhos Brown feta indústria... de malsons.
Estem jugant amb les coses de menjar. Del menjar d’avui i, sobre tot, del de demà.
...el projecte del 22@ li pot servir d'experiència per al nou càrrec (sic).
Doncs estem arreglats!!!