En els propers dies publicaré ací els tres primers capítols de la historia del grup: (I) Prehistòria (II) Orígens i (III) La Gossa està que bossa. En principi havien de ser unes senzilles notes curriculars, però com que no tinc trellat ni mesura m'ha eixit una mica més extens i per a què no vos indigesteu vos ho passe en xicotetes dosis. També podreu trobar la història del grup en poc de temps a la pàgina oficial.
He intentat ser fidel a la veritat però per descomptat he explicat i he omés allò que m'ha vingut en gana. Ací va el primer capítol, bon profit.
La idea del grup naix cap a l’any 95 quan la quadrilla d’amics de sempre (arxiu) una mica avorrits de mirar-se les cares i fumar canuts en eixir de l’institut, decideixen fer-li una miqueta de cas a Jordi i li donen l’aprovació a la seua reivindicació històrica de formar un grup. El primer que van fer va ser triar un nom, van fer una llista de 45 possibles i posats en rotgle van deliberar sobre les bondats d’un o altre , al final no els en va agradar cap.
Quan havien perdut tota esperança Rafel va exclamar “
Es va tancar la sessió concloent que ja eixiria algun nom millor i es van prometre a ells mateixos que aprendrien a tocar algun instrument i que ja quedarien algun dia per assajar.
Van passar els mesos i allò no tirava avant, l’únic que havia posat un poc d’interés era Jordi i la resta només parlaven del grup per recordar entre rialles això de
Però a partir de l’any 96 Jordi comença a posar-se pesadet i a la resta d’amics ja els comença a seduir la idea de fer un grup. Eren moltes les hores que havien passat escoltant Kortatu i
Ja tenien tres guitarres i un baix, comencen les primeres quedades per rascar cordes, i es fa evident la necessitat d’incorporar gent externa a la quadrilla, primer per què alguns no havien complit el seu compromís d’aprendre a tocar dolçaines i bateria i després per què sent realistes ells sabien que cap dels 4 tenia la més mínima idea de música.
Així que es decideix comptar amb les noves generacions i un dia Pere apareix per casa Jordi amb la dolçaina a la mà i prova de tocar alguna cosa sobre el La, Do, Sol, Mi que insistentment matxucaven tres guitarres i un baix. Mel de Catel, el poquet que podia fer Pere amb la dolçaina era música celestial per a les seues orelletes, ipso facto va quedar apuntat al grup i amb l’encàrrec de buscar bateria. El mateix dia van decidir que tindre tres guitarres era massa i per tant Nadal s’hauria de conformar en cantar.
Un dissabte de la primavera del 97 es produeix el primer assaig formal, allí estaven Josep Nadal (veu), Jordi Oltra (guitarra), Dimas Portes (guitarra), Joan Garcia (baix), Pere Pons (dolçaina) i Marc Sendra, un amic músic que durant uns mesos va fer de bateria i els va cedir un lloc per assajar.
El setembre d’aquell any arriba al grup Salvador Bolufer que a més de semblar bon xic, ser amic de Pere i tindre certes nocions de música, tenia disponible la bateria de son tio, la bateria dels mítics Sisí Bemol. Van ser temps bastant durs en els que buscaven desesperadament un lloc per assajar a Pego, mentre Jordi i Nadal que estaven junts al pis de València aprofitaven les hores mortes per traure les primeres cançons.
A finals d’any troben lloc estable per assajar a Ca’l Benissero (Els Poblets) (foto) i per eixa època Joan marxa del grup i es substituït per Pau Cirre (Xitxo) un company de classe de Pere i Bolu, aborigen de
Amb l’entrada de Xitxo al grup es trenca l’hegemonia generacional dels més veterans i ja eren tres contra tres. Això va fer que hi hagueren alguns conflictes però sobretot va aprofitar per a que les noves generacions posaren algunes coses damunt de la taula. Un dels debats que es va produir va ser el del nom del grup, inevitablement els més joves pensaven que això de
Per aquestos dies de principis del 98 van decidir que el nom definitivament seria
* Per als curiosos apuntarem que el terme la gossa sorda té el seu significat anterior a la proposta de Rafel, significat que els seus amics coneixien bé, però com que han florit per ahí diferents llegendes d’allò més interessants sobre el perquè del nom, seria una llàstima desacreditar-les contant la veritat.
Sols m´ha semblat curiós que sent un membre del grup...La cara i la pluma diria jo, com és que escrius la història de La Gossa en 3ª persona...Algun dia ens contaràs la vertadera història del nom del grup? D´un gossa que ni és gossa ni està sorda...
"Cal veure, amb tan poqueta veu que se´t sent quan parles i com brames a l´escenari". Una abraçada camarada. Tenim pendent eixa xerradeta sobre l´Arrels
Jo crec que el titol es podria referir a rita barbera no?
Des d'entonses, Lilit s'ha 'quêtat un poc en casar-se amb Dionís el dês Bufafocs (més que boda, jo diria que viuen en pecat), i vist l'èxit que tingueren en la 1a Intercomarcal Cabotista, este nou matrimoni augura bons frûts: de moment, i a falta de petxina web, la titular de la parella té un fòrum discretet perô concorregut. Ah, verg@, i el seu disc pòstum Re::evolucions està a punt d'aparéixer (per fi)!
espere ansiosament la continuació :)