Quan jo era petit el meu oncle-avi era capellà de Vilafranca, i més tard, en els seus últims anys va ser-ho del petit poble de la Granada, també al Penedès. El trenta d’agost, St. Fèlix, és el meu aniversari i de menut havia anat algun any a Vilafranca a celebrar-ho. Crec que aquest va ser el meu primer contacte amb els castells, tot i que l’afició em va arribar més tard.
Ara cada any, el dia del meu aniversari, procuro acostar-me per Vilafranca, i espero amb impaciència gairebé infantil el moment que es comencin a alçar els primers castells. No sé si els verds seran capaços de superar l’actuació de l’any passat (jo em pensava que la torre de nou folrada era només una fanfarronada i la van carregar!), i és que va ser provablement la millor actuació que mai cap colla castellera ha fet (van carregar 4 castells de gamma extra i un el van descarregar!). La recordaré tota la vida.
Aquest any els verds van de quatre de nou amb agulla, tres de deu, cinc de nou i pilar de vuit, i pel que sé amb la torre de nou amb folre i manilles a la reserva per si no van bé les coses (com si fos un castell senzill!). Als verds i a la resta de colles els desitjo la millor sort en la millor plaça (s’ha de viure un St. Fèlix per entendre què són els castells!) i si no hi heu estat mai us aconsello que dimecres al migdia us acosteu per Vilafranca
Foto: 3 de 10 f/m carregat per Vilafranca el St. Fèlix passat.
El germà de l'avi és el besoncle.