Al moment de redactar aquesta entrada d'avui la Crida a la blogosfera catalana ja ha rebut 553 lectures. Han estat 1.658 visites a la vista general en cinc dies i mig. La llista d'adhesions no para de créixer. El suport de Saül Gordillo i la publicació de la notícia al diari electrònic E-notícies, de la qual tan amablement m'avisava Joan Puig, em fan ser realment optimista a l'hora de fer balanç d'aquests cinc dies. També al Racó Català se n'han fet ressò. La difusió de la campanya a la blogosfera és ja un èxit gràcies a tots els qui us heu fet vostra la proposta, però hem d'aconseguir que sigui notícia als ulls dels periodistes de la resta de mitjans: premsa, ràdio i... per què no? televisió. Jo ja em conformaria amb un trosset de Telenotícies. De cara a l'efecte que busquem a partir del dia 4, recordeu que podeu fer ping a altres llocs a més dels blocs que Vilaweb sempre destaca, de manera que a la llista de bitacoles.net podria fer cert goig veure quanta gent s'hi afegeix.
Mentre uns demanem un estat propi, però, altres tornen a treure el tema del grup propi al Congrés. Precisament de l'entorn socialista ha vingut un dels primers comentaris de rebuig a la iniciativa. Us convido a visitar el Bloc sense fulls de Saül Gordillo per llegir el comentari de David Gutiérrez (JSC) i la meva rèplica. I és que el PSC-PSOE treu el dema del grup propi a conveniència de la mateixa manera que CiU treu el de la Declaració de Barcelona. Són un parell de clàssics d'això que precisament denunciem amb aquesta campanya, el fet que els partits dominin l'agenda mediàtica. Fa l'efecte que al país no hi ha més debat que el que interessa a cada moment a cada cap de llista. De tant en tant hi ha alegries com la concentració del 18 de febrer, però a la societat civil li costa fer-se un lloc en els mitjans de més difusió. I si del que es tracta és de demanar més presència del debat sobiranista, encara costa més.
hola c flavy gro bisou
Pel que fa al tema del grup propi al Congrés per part del PSC, crec que és del tot necessari però, com bé dius, trobaran les dificultats a casa seva mateix.
Un altre tema que comarteixo amb tu és el progressiu allunyament entre societat política i civil. Sembla que visquin en un núvol sense voler veure la realitat del dia a dia. Crec que gran part de culpa la tenen ells però si cal saber si la societat civil també en té culpa o està alienada es podrà veure amb propostes com la que has iniciat. Enhorabona!
Penso que és millor mantenir la proposta original que el títol sigui sempre "Jo també vull un estat propi" que farà més reconeixible la campanya com una unitat. Per exemple a google li serà més fàcil comptar quantes pàgines s'han fet resò de la campanya. Si posem titols diferents haurem de fer més cerques al google per saber com ha anat.
Modestament.
Abis.
Xavier,
M'adhereixo a la campanya, com no podia ser d'una altra forma. Aquí tens el meu comentari.
Per la meva part, la difusió està garantida.
Salut i llibertat!
Marc.