Aquest és l'article publicat aquesta setmana a Vilaweb Meliana, per Josep Lluís Seguí:
"El somni publicitari", per Josep Lluís Seguí.
Article setmanal d'opinió.
[23.08.2006]
Per la ciutat, en aquest i l’altre carrer, va aparèixer no fa gaire una campanya publicitària que venia a dir: "Un B. (un producte per al consum per ingesta bucal), per un bes". I la imatge fotogràfica d’una mare i un xiquet besant-la; un matrimoni jove i un altre de més gran en idèntica actitud i mateix slogan. Per aquest bes, qui el donava es guanyava la llepolia. I al revés; més encara, aquest sembla ser el vertader missatge subliminal: per a obtenir un bes, tendresa, cal donar alguna cosa de consumible i de marca reconeguda.
Sobre algun d’aquests panels, es donà una resposta en forma de graffiti verbal. Una pintada que deia "Vives en puto sueño. Nadie te kiere" Hi ha alguna cosa en aquests graffiti de text que remeten a aquella gran revolta de l’escriptura –entre altres formes de revolta social i cultural- que fou el Maig del 68. Igual que una que diu: "No mires la tele, obri els ulls".
No sé ben bé si la societat, que no deixa de ser una abstracció, té els ulls oberts davant la desmesurada despesa, bogeria consumista, ¿o moda passatgera?, que es genera a sí mateixa, que es ja una forma de viure. La societat, les forces polítiques d’aquest o l’altre signe, en particular pel que es refereix a l’educació, la cultura i això que s’anomena el benestar social, que sorgí d’allò que es deia la Societat del Benestar, i que és la que ha donat aquest fruits.
© Josep Lluís Seguí - 2006
Vilaweb Meliana i El calaix d'iblitz no comparteixen necessariament les opinions dels seus col·laboradors ni es fan responsable d'elles.
"El somni publicitari", per Josep Lluís Seguí.
Article setmanal d'opinió.
[23.08.2006]
Per la ciutat, en aquest i l’altre carrer, va aparèixer no fa gaire una campanya publicitària que venia a dir: "Un B. (un producte per al consum per ingesta bucal), per un bes". I la imatge fotogràfica d’una mare i un xiquet besant-la; un matrimoni jove i un altre de més gran en idèntica actitud i mateix slogan. Per aquest bes, qui el donava es guanyava la llepolia. I al revés; més encara, aquest sembla ser el vertader missatge subliminal: per a obtenir un bes, tendresa, cal donar alguna cosa de consumible i de marca reconeguda.
Sobre algun d’aquests panels, es donà una resposta en forma de graffiti verbal. Una pintada que deia "Vives en puto sueño. Nadie te kiere" Hi ha alguna cosa en aquests graffiti de text que remeten a aquella gran revolta de l’escriptura –entre altres formes de revolta social i cultural- que fou el Maig del 68. Igual que una que diu: "No mires la tele, obri els ulls".
No sé ben bé si la societat, que no deixa de ser una abstracció, té els ulls oberts davant la desmesurada despesa, bogeria consumista, ¿o moda passatgera?, que es genera a sí mateixa, que es ja una forma de viure. La societat, les forces polítiques d’aquest o l’altre signe, en particular pel que es refereix a l’educació, la cultura i això que s’anomena el benestar social, que sorgí d’allò que es deia la Societat del Benestar, i que és la que ha donat aquest fruits.
© Josep Lluís Seguí - 2006
Vilaweb Meliana i El calaix d'iblitz no comparteixen necessariament les opinions dels seus col·laboradors ni es fan responsable d'elles.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocsmitja.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
![Pixel Gelatine [photography]](http://baladre.info/imatges/pixelgelatine.png "Pixel Gelatine [photography]"){kind=tracking}
![Macblogs.net [The Mac blogosphere - La blogosfera Mac]](http://baladre.info/imatges/macblogs/macblogslogo200.gif "Macblogs.net [The Mac blogosphere - La blogosfera Mac]")
