Amb aquest post enceto una sèrie sobre els arguments que contínuament
Espanya ens dóna als independentistes catalans. En els àmbits més variats. Com
en la resta del bloc, els comentaris són benvinguts, i els arguments que
m'hagin passat desapercebuts, encara més. (segueix...)
El primer tema, malauradament recurrent, és el dels
immigrants abandonats per les autoritats espanyoles a Catalunya. Fa un temps,
els deixaven a
No, el problema és que no som independents. Sí, cal dir les coses clares: si la policia espanyola descarrega immigrants a Barcelona i no ho fa a Lisboa -que, sigui dit de pas, està més a prop de les Canàries-, és perquè Portugal és un Estat i nosaltres no. Amb nosaltres poden fer el que vulguin, i a callar. Abans que surti en Jordi Cabré dient que és un recurs fàcil queixar-se de no ser independents, cal dir que l'estatut del 30-s preveia competències sobre immigració, perfectament assolibles. Ara, els que ho van deixar escapar, que no es queixin.
Recordeu: com proposa en Xavier Mir, del 4 al 10 de setembre, encapçalem els posts amb el títol "Jo també vull un Estat propi!".
En Nadal es queixa que no l'han avisat. Ai, coi, recoi! Quan en Rubalcaba pari de riure, el trucarà i li dirà: "Hostia, Joaquinete... (je, je, perdona, es que me lloran los ojos) qué bueno que eres! (ji, ji, ji...no puedo parar) Si eso es todo, no te preocupes (ai, que me parto!): a partir de ahora, te avisaré. "Que vienen 150 al aeropuerto de Gerona!" "Neng, que te mando 280 a Reus!" "Ps!, Oye, que te van a llegar 420 en avión a Barcelona y otros 200 por carretera!"
¿Cuál es el problema? ¿Te gusta que te avise? Tranqui, que yo te aviso.
I en Nadal, cofoi: "Veus? Ja els he posat firmes: Ara m'avisen, tu!" I després que t'avisin, què? Els fotem tots a les neveres de Mercabarna? O els hi donem un carnet del PSC i que votin per en Montilla?
No tota la classe política ha callat i s'ha empassat el gripau de l'estatutet de la Moncloa. Em sembla que és de justícia reconèixer que Esquerra Republicana de Catalunya ha estat finalment a l'alçada de les circumstàncies i ha denunciat les greus mancances (en finançament, competències, reconeixement nacional, etc.) d'aquesta reforma estatutària.
Crec, també, que hem de fer una mica d'autocrítica, des de la societat civil sobiranista, en el sentit que no hem estat capaços de fer arribar les raons del NO a l'estatutet de la Moncloa al conjunt de la població. La ciutadania, majoritàriament, o es va desentendre de tot el procés (l'abstenció va superar el 51%) o va votar molt majoritàriament l'estatutet pactat per Mas i Zapatero (més del 70%).
Halgú em pot explicar per qué quan ERC va poder votar NO al "estatutet" al Senat i paralitzar el procés no ho va fer permetent així que tirés endevant?.
Si tan clar tenien que inadmisible la retallada, -després van fer campanya pel NO- per qué no el van aturar?
Potser hi ha qualcom que se m'escapa però si ERC ho va poder impedir i no ho va fer ara es tan culpable com els altres de que tinguem aquest "nyap". ERC m'ha decebut.
Gràcias, Pau per l'aclaració, realment em pensava que ERC ho hagués pogut impedir. M'extranyava força que ERC hagués dubtat i s'hagués acovardit fins l'extrem de deixar-lo seguir endevant. ERC ha estat l'únic partit que ha defensat Catalunya ja que no va voler que ens tallessin les ales amb un "estatutet" que ens deixará lligats a Espanya jo penso que per sempre més. I es que com és temps passa més es dilueix la personalitat de Catalunya i ells ho saben. El temps corre al seu favor. Si no dieu-me: si s'hagués fet un referèndum per la autodeterminació de Catalunya al 1715 quin hagués estát el resultat?, i al 1800?, i al 1880? i al 1935?. Al 1980 el resultat hagés estat dubtós, avui dia em temo que ja podria ser negatiu (si es fes,es clar!) i al 2030 será negatiu segur (llavors ja ens el deixarán fer). I es que primer van ser les polítiques represores, amb armes o més subtils ("que haga efecto sin que se note", després la inmigració i ara la globalització. Iel que es el més greu de tot SON ELS NOSTRES PROPIS POLITICS QUI DEIXEN QUE CATALUNTA ES PERDI!. No es aixó, companys, no es aixó. Llástima de Catalunya, em dol molt tot plegat, però Catalunya desapareix...
Manel, em sap greu, però per segon cop crec que les teves impressions no són exactes. Per què no et pensis que sóc optimista sense fonament, mira't el bloc de'n Marc Belzunces De l'Holocè estant, on fa uns mesos feia un repàs a una sèrie d'enquestes de l'ICPS i el CIS en què la tendència seria més aviat la contrària de la que tu temies. Salut!