D’entre les moltes lectures interessants que m’he autoimposat aquest estiu hi ha la revista Lecturas del 16 d’agost, concretament la notícia que era portada d’aquest número: Verano real. Las imágenes más simpáticas y entrañables de la Familia Real en Mallorca.
A dins onze pàgines d’informació sobre les vacances-perpètues de la borbonalla, tot presentant-nos aquests éssers, tocats per la gràcia de déu, com a éssers super-normals-simpàtics-senzills-hiper-divertidíssims-i-guais: "…vestida con un sencillo pantalón… unas estilizadas figuras, demostrando que están en plena forma… compartiendo confidencias y bromas… compartiendo sus travesuras en estas vacaciones… Doña Letizia congenia muy bien con la Reina, en la que ha encontrado un gran apoyo… la princesita iba muy conjuntada con sus papás…”.
No cal ni dir que d’entre tota la interessant informació res de res sobre la història de la monarquia borbònica, ni del fet d’haver estat restaurada pel dictador Franco, ni de Felip V, ni de les banyes de la pobreta Doña Sofia.
El més greu de tot plegat, però, no és que aquesta mena de revistes ultra elitistes, partidàries de l’opulència i de les dones-florero parlin tant i d’aquesta manera de la borbonalla, el més greu és que telenotícies com ara els de la pública de Catalunya o diaris que farden de buen periodismo com LA VANGUARDIA de la ciudad condal i EL PAIS de la capital del reino tractin a la borbonalla igual com ho fa la revista Lecturas, éssers super-normals-simpàtics-senzills-hiper-divertidíssims-i-guais.
EP! Codi de Barres, m'has deixat astora't amb tot això del "Lectures" i els teus comentaris ben assenyats.
Jo tinc una web que pots aprofitar per llegir la realitat que ens
amaguen...La pàgina és en castellà, però com hi ha la traducció
automàtica del translendium.net, la podem llegir en la nostra llengua :
Molt ben vist, Codi de barres. Però vols dir que no aprofitaries més el temps si llegisis -per exemple, i només per exemple- El llibre del desassossec, d'en Fernando Pessoa? El Lecturas és per la mitja part, quan et lleves de la butaca i fas el primer glop de cervesa després d'un parell d'hores de bocabadar-te amb les idees i la sintaxi d'en Pessoa... Aleshores, només de llegir els titulars i els peus de foto de la revista del cor i les seves nicieses, la fotràs a la brossa directament i tornaràs a capbussar-te com un esperitat en el desassossec pessoà. És infalible.
Però està molt bé llegir el Lecturas com tu el llegeixes. Tothom l'hauria de llegir així. I en cinc setmanes, una collonada menys al mercat. Ningú la compraria.
onomatopeia |
dimecres, 23 d'agost de 2006 | 22:27h
4 barres, és curiós, "El llibre de desassossec" el tinc començat fa anys i m'agrada força però és d'aquells llibres que aniré llegint amb els anys, picant una mica avui una mica més demà passat, és dens, pesat, però també profund, interessant, irrepetible, inclassificable, una mena de "El Canvi" de Miquel Bauçà. Si vols veure quina mena de llibres m'agraden t'invito a visitar un altre weblog que escric setmanalment. Potser "El desassossec" també formarà part algun dia del "Tinta xinesa"?
Revistes com Lecturas crec que també ensenyen coses interessants (com som, com són, com no volem ser, com volen seguir essent, etc.) com el Shakespeare, el Jesús Moncada, l'Italo Calvino o el Joan Vinyoli.
EP! Codi de Barres, m'has deixat astora't amb tot això del "Lectures" i els teus comentaris ben assenyats.
Jo tinc una web que pots aprofitar per llegir la realitat que ens
amaguen...La pàgina és en castellà, però com hi ha la traducció
automàtica del translendium.net, la podem llegir en la nostra llengua :
rei assassí
Que vagi de gust!
***Campanya "Jo també vull un estat propi per a Catalunya" **
La web altre cop (a Galícia dirien que això és cosa de meigas...) :
http://animalweb.cl/noticias/rey_asesino.htm
Que vagi de gust!
***Campanya "Jo també vull un estat propi per a Catalunya"**
Ara per ara n'i ha un problema amb la traducció, així que donc la web original en castellà :
rei assassí
Que vagi de gust!
***Campanya "Jo també vull un estat propi per a Catalunya" **
Molt ben vist, Codi de barres. Però vols dir que no aprofitaries més el temps si llegisis -per exemple, i només per exemple- El llibre del desassossec, d'en Fernando Pessoa? El Lecturas és per la mitja part, quan et lleves de la butaca i fas el primer glop de cervesa després d'un parell d'hores de bocabadar-te amb les idees i la sintaxi d'en Pessoa... Aleshores, només de llegir els titulars i els peus de foto de la revista del cor i les seves nicieses, la fotràs a la brossa directament i tornaràs a capbussar-te com un esperitat en el desassossec pessoà. És infalible.
Però està molt bé llegir el Lecturas com tu el llegeixes. Tothom l'hauria de llegir així. I en cinc setmanes, una collonada menys al mercat. Ningú la compraria.
4 barres, és curiós, "El llibre de desassossec" el tinc començat fa anys i m'agrada força però és d'aquells llibres que aniré llegint amb els anys, picant una mica avui una mica més demà passat, és dens, pesat, però també profund, interessant, irrepetible, inclassificable, una mena de "El Canvi" de Miquel Bauçà. Si vols veure quina mena de llibres m'agraden t'invito a visitar un altre weblog que escric setmanalment. Potser "El desassossec" també formarà part algun dia del "Tinta xinesa"?
http://www.tintaxinesa.blogspot.com/
Revistes com Lecturas crec que també ensenyen coses interessants (com som, com són, com no volem ser, com volen seguir essent, etc.) com el Shakespeare, el Jesús Moncada, l'Italo Calvino o el Joan Vinyoli.