M’agrada iCat fm:
El món
de la cultura, fins i tot el privat, no s'aguantaria si no estigués suportat
d'una manera més o menys encoberta per l'erari públic. Els nostres diners. Quan
la cosa és descaradament pública, els crítics i periodistes culturals no ens
tallem ni un pèl a furgar en els seus defectes. És quan ens sentim més a gust
per poder reclamar allò del "que ens tornin els diners".
Per
això avui em sento orgullós de dir en veu alta que m'agrada iCat fm, una ràdio
pública i catalana. I, pel que he comprovat en el meu entorn, sé que no sóc
l'únic. No sé quants diners costa i m'és igual qui hi ha al darrere. Només sé
que des dels anys 80, quan estava enganxat a Radio 3, no tenia cap emissora
connectada per sistema. De fet, havia abandonat la ràdio perquè em sentia
ignorat. Tenia la sensació que, malgrat el meu enorme consum cultural, no hi
havia ni una sola emissora que em considerés el seu target.
Ara no
em moc del dial d'iCat fm. Deixant a banda el portal d'Internet i tota la conya
marinera -amb els meus respectes per les noves tecnologies-, he trobat una
emissora que, per sobre de tot, punxa música. I de nivell. Només buscava això!
No volia cap ràdio que em parlés sobre música, no volia que em fessin sentir ni
intel·ligent ni ignorant, només volia disfrutar de les cançons.
M'encanta
que no hi hagi locutors que s'enrotllin, que no hi hagi publicitat, que l'única
paraula sigui un minutet de bones recomanacions de tots els àmbits a càrrec de
bons especialistes. I m'agrada que construeixin el paisatge sonor que a mi, com
a crític i periodista cultural, m'agradaria que tingués Catalunya, una barreja
del millor que surt a fora amb el millor que neix a dins: una cançó italiana de
Paolo Conte, una peça de jazz de Jimmie Collum, un ritme africà de Cheb Mami,
un clàssic de Neil Young, un single dels Oasis o l'alegria d'Antònia Font.
Enhorabona, iCat fm.
...Em posaré en contacte amb l'AVUI, perque no tinc el gust de conèixer-lo. Si algú em pot facilitar el seu mail o alguna altra forma de contacte, us ho agraïré.
Salut i llibertat!
Marcús