La publicació per part del Departament d'Ensenyament dels documents Identificació i desplegament de les competències bàsiques de l'àmbit lingüístic en el currículum, tant a l'educació primària com a l'educació secundària, és, sens dubte, un pas molt important per entendre que ensenyar llengua, ensenyar llengües, al nostre país és alguna cosa més que ensenyar comprensió lectora, expressió escrita, comunicació oral o la dimensió literària (d'altra banda, imprescindibles!), ja que incorpora d'una forma decidida, especialment a primària, el treball sociolingüístic a l'aula (aprofitant el que el currículum estableix per a la dimensió plurilingüe i intercultural).
En aquest apunt, veurem què ens proposen aquests documents en aquest àmbit, així com els, inevitables, atacs que han suscitat per part dels de sempre...
En el cas de l'ensenyament primari, pel que fa a la dimensió plurilingüe i interculural (la 13 i la 14), se'n diu que les competències que hi té associades plantegen "continguts relacionats amb les habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l’enteniment entre les persones basats en els usos socials de les llengües en contextos multilingües. Es parteix de la idea que aprendre llengües és, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-se amb altres persones, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la pròpia expressió com a modalitat fona mental d’obertura als altres.
Per aquest motiu, aquesta dimensió es subdivideix en dues competències. Una primera se centra en l’ús de la llengua catalana en una realitat multilingüe com és la Catalunya actual. Per entendre per què és necessari aquest ús, un alumne/a d’aquest país ha de tenir la informació suficient per poder conèixer, críticament, la realitat social de la llengua catalana en els diversos territoris on aquesta es parla. En aquest sentit, també s’haurà de conèixer la pròpia diversitat interna de la llengua, com a element bàsic de respecte entre les diverses variants del català, que trobarà reflectida, bàsicament, en els diversos textos literaris que l’alumne/a es pugi anar trobant al llarg de la vida escolar i en els mitjans de comunicació propis dels diferents territoris.
Una segona competència se centra en el coneixement de la diversitat lingüística de la nostra societat. Partint de la realitat més immediata, també s’ha d’introduir la diversitat, en aquest cas geogràfica, principalment de l’Estat, però també d’Europa i del món. Per fomentar l’interès per aquesta diversitat i per l’aprenentatge de llengües, especialment les llengües més properes a la nostra, és a dir, les llengües romàniques, s’ha de treballar la intercomprensió entre aquestes llengües, com a pas previ perquè l’alumne/a s’interessi en el seu aprenentatge.
Per tant, la dimensió plurilingüe i intercultural està integrada per les competències següents:
• Competència 13. Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüística i cultural catalana i mostrar interès per l’ús de la llengua catalana.
• Competència 14. Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya, de l’Estat espanyol, d’Europa i del món.
Per avaluar-les, a més, en el document s'ha establert la gradació següent (que va des del que hauria de saber un alumne competent en aquest àmbit al grau, diguem-ne, d'excel·lència):
Pel que fa a la tretzena competència:
13.1. Identificar les principals característiques sociolingüístiques i culturals de la comunitat lingüística catalana. Usar adequadament la llengua catalana en tots els àmbits que implica la vida escolar. Identificar les variants del català i valorar la importància d’un model estàndard de llengua.
13.2. Conèixer les principals característiques sociolingüístiques i culturals de la comunitat lingüística catalana, tot comparant-les. Usar la llengua catalana adequadament en tots els àmbits que implica la vida escolar i saber per què és necessari fer-ho. Conèixer les variants del català i valorar i saber explicar amb arguments la importància d’un model estàndard de la llengua.
13.3. Conèixer les principals característiques sociolingüístiques i culturals de la comunitat lingüística catalana, tot comparant-les críticament. Usar la llengua catalana adequadament en tots els àm-bits que implica la vida escolar, saber per què és necessari fer-ho i col·laborar en la facilitació del coneixement de la llengua als companys que poden tenir-ne dificultat. Conèixer les variants del català i valorar i saber explicar críticament la importància d’un model estàndard de llengua.
I pel que fa a la catorzena :
14.1. Conèixer la diversitat lingüística de la nostra so-cietat i també del món, especialment les grans famílies lingüístiques i en concret les llengües romàniques i l’anglès. Ser capaç d’entendre parau-les del vocabulari bàsic en llengües romàniques diverses, especialment les més properes al català i al castellà. No fer ús dels prejudicis lingüístics.
14.2. Conèixer la diversitat lingüística de la nostra so-cietat i també del món, especialment les grans famílies lingüístiques i en concret les llengües romàniques i l’anglès. Ser capaç d’entendre paraules del vocabulari bàsic i expressions també bàsiques (salutacions, comiats...) en llengües romàniques diverses, especialment les més properes al català i al castellà. No fer ús dels preju-dicis lingüístics i tenir-ne una actitud crítica.
14.3. Conèixer la diversitat lingüística de la nostra societat i també del món, especialment les grans famílies lingüístiques i en concret les llengües romàniques i l’anglès. Ser capaç d’entendre paraules del vocabulari bàsic, expressions també bàsiques (salutacions, comiats...) i frases molt simples en llengües romàniques diverses, especialment les més properes al català i al castellà. Tenir una actitud crítica davant dels prejudicis lingüístics i saber tenir-ne arguments en contra
En definitiva, un pas endavant que ens pot ajudar a formar ciutadans que siguin competents en l'ús de la llengua, que tinguin interès a aprendre altres llengües i que entenguin la diversitat lingüística com una riquesa i no com un problema.
Com no podia ser d'una altra manera, aquest plantejament alguns (pocs) titulars en contra dels de sempre: "La Generalitat premia a los alumnos que expanden el catralán" (La Razón, 17/01/2013), ja que la Generalitat "pide a los maestros que valoren de forma especialmente positiva a los estudiantes que ayudan a sus compañeros". En la mateixa línia, el diari ABC del mateix dia en destaca, en un to marcadament negatiu, que en el text s'afirmi que cal "usar adecuadamente el catalán en todos los ámbitos de la vida escolar y saber por qué es necesario hacerlo". Decididament, el Departament d'Ensenyament ha fet un bon document si totes les crítiques es fan són de la volada de les que hem reproduït...
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
