He expressat ací en
més d’una ocasió el meu convenciment que l’existència d’ERPV ha impedit una
major penetració del BNV en territori d’UV, fins a la (con)fusió absoluta.
Molts dels seus dirigents actuals, i bona part de la seua militància, transpuen
sovint una idèntica o similiar actitud despectiva envers el projecte nacional
dels Països Catalans, a més de la intenció aïllacionista i diferenciadora de la
llengua. Que ERPV puga arribar a fracassar al País Valencià, no serà mai,
doncs, una bona notícia.
Dit això, m’ha sorprès
el nomenament d’Agustí Cerdà com a portaveu d’Esquerra al congrés espanyol. Aquest
nomenament només és comprensible com un gest de la direcció d’ERC per donar
suport a ERPV davant les negociacions –a mata’m i et mataré- per intentar de
constiutir un front o bloc o compromís de totes les forces polítiques a
l’esquerra del PSOE. I l’afirmació de Cerdà que Esquerra pot presentar seixanta
o setanta canditadures municipals, no sembla una realitat gaire plausible. De
fet, em fa l’efecte que si Esquerra estiguera en condicions de presentar tantes
candidatures, el document aprovat en el darrer congrès d’Esquerra no hauria
estat tan abocat al pacte unitari. La lletra d’aquest acord, ratificat per
majoria gairebé unànime, deixava entreveure una certa prevenció, per no dir
por, a haver de presentar-se en solitari a unes eleccions autonòmiques i
municipals on Esquerra havia de mostrar la seua veritable expansió. Una
Esquerra que tinguera a les mans la possibilitat d’almenys mig centenar de
candidatures municipals hauria fet expressió propagandística d’aquest fet, si
més no com a gest de força envers les forces polítiques amb les que ha de
negociar un pacte. En comptes de donar-se publicitat, ERPV va realitzar un
congrés si fa no fa clandestí.
És evident que ERPV
molesta més que una pedra en la sabata tant a EUPV com al Bloc, i figura que ells
són el pal de paller d’aqueix pacte polític unitari –o el llumí que li ha de
botar foc. Pel que fa a les negociacions que hi ha hagut fins ara, el mateix
Agustí Cerdà ha expressat que ni EUPV ni el Bloc volen ERPV dins del pacte.
Permeteu-me continuar
amb les especulacions. Si ERPV estiguera en condicions de presentar tantes
candidatures municipals com ha anunciat Agustí Cerdà, tant el Bloc com EUPV tindrien
gran interès a integrar ERPV en el pacte unitari. Seria la millor manera de
controlar-ne el creixement, dil·luint el partit republicà dins la dinàmica de
la coalició, cosa que contribuïria a dificultar-ne l’expansió, o almenys a ralentitzar-la.
Tanmateix, l’interès d’EUPV i el Bloc és deixar ERPV fora de la coalició. També
podria passar que la incompetència política dels dirigents del BNV i el EUPV
fóra major que la mostrada fins ara, i enduts pel desig d’esclafar ERPV realment
li estarien donant pista lliure per a alçar el vol. M’incline a pensar que no
són tan curts i el que en realitat pretenen és ofegar ERPV. Vull dir: EUPV i
BNV, convençuts de la debilitat d’ERPV i de seua impossibilitat per presentar
gaires candidatures, pactarien a dos i deixarien ERPV a la intempèrie, abocada
a lluitar per la supervivència amb els seus propis i,aparentment, dèbils
mitjans. El vot útil que representaria per a molts una coalició amb
possibilitats de traure un grapat de diputats i diputades restaria vots a ERPV.
I ERPV quedaria llavors com un partit marginal, per no dir tocat de mort.
Potser a setembre
podríem endur-nos una sorpresa, que seria la confirmació que aqueixes
candidatures que ha anunciat Agustí Cerdà són certes i no un "farol”. Però a
dia d’avui, si entrem a la seua web aquest anunciat creixement peel qual Cerdà
ha rebut el "premi” del seu nomenament no es correspon en el nombre de seccions
locals que donen notícies de la seua existència a través
d’aquesta pàgina oficial. Però aquest proper mes de
setembre tot podria canviar.
De moment, Cerdà ha
rebut un colp de suport ben efectista si més no. Es nota el suport
incondicional que rep per part de la direcció, sobretot de Xavier Vendrell, que
encara és home fort dins del partit, tot i la derrota assambleària que va patir
al congrés de Lleida i el no a l’estatut de la militància contra la direcció.
Amb tot, el succès també tindria una interpreació en clau interna. El suport a
la federació valenciana va venir sobretot de Puigcercós i Vendrell, ja que
Carod sempre s’ha estimat més deixar el País Valencià en mans del BNV. Si la
federació valenciana fracassava, i de rebot, la idea d’Esquerra dels Països
Catalans, això tindria conseqüències en la lluita que mantenen Puigcercós i Carod. A
favor de Carod, és clar.
Potser cal interpretar
el nomenament de Cerdà i les seues declaracions sobre l’àmplia expansió del
partit com un intent -desesperat?- de forçar EUPV i el BNV a incorporar ERPV a
la coalició i deixar de menstenir-la. És evident que si ERPV es queda fora del
pacte i pot presentar tantes candidatures, tindrà camp per córrer perquè poc o
molt li donaran presència i pes municipal. Però si es demostra que el
creixement d’ERPV no és l’anunciat pel nou portaveu d’Esquerra al congrés
espanyol, i això es veurà aviat, Esquerra patiria les conseqüències d’haver
usat l’engany com a estratègia política. En qualsevol cas, un partit no creix
per tenir un líder més mediàtic, sinó per tenir una organització visible en
cada poble i ciutat, fent-hi un treball constant i públic.
L'enveja i les ganes de "pintar" floreixen de gent de qui mai ho hagueres esperat. Resulta que l'esquerra està dividida, la dreta ens fa els que el ve en gana i, damunt, ens deixem, alguns amb impotència i d'altres perquè com que no són ells qui s'emporten els colpets a l'esquena, que no siga ningú tampoc. La feina que està fent i ha fet ERPV a aquest país es mereix tot el meu respecte i admiració. I el seu cap visible, Agustí Cerdà, n'està a l'altura de les circumstàncies. És una persona totalment vàl·lida, cabdal, seriosa, capaç, amb presència i carisma, que no tots poden dir, no, Toni? La meua intuició em diu que hi ha molt més darrere les teues paraules. És més de caire personal el que s’amaga darrere, veritat? Tot el teu plantejament no té ni cap ni peus... anem a vore:
Si realment ERPV té les candidatures que diu:Estem d’enhorabona, no? Per a la gent d’esquerres, republicana i catalanista és una molt bona notícia. Indica que anem pel bon camí i que anem a més sense cap dubte.
Si té menys candidatures però en publiquen més:Pot ser una jugada política per fer veure a la resta de partits que es sitúen a l’esquerra (jo a un d’ells no el situaria, directament) que és tan vàl·lid (per a mi, molt més) com ells i que bé podrien fer tots força cap al mateix costat. On està la mala intenció? On està l’engany? Està malament pretendre més?
Sincerament, Toni, no veig què pretens amb les teues paraules. Hauríem de fer tots força cap al mateix costat. No sé què pretens tirant pedres sobre la teulada d’Agustí Cerdà i d’ERPV. Jo crec que hi ha una intenció personal darrere el teu missatge. Perquè no ens expliques com és que vas deixar el partit? No seria perquè vas agafar una mica d’aire i volies més presència? No cauries en el pecat que cauen molts polítics i el pecat més gran que té l’esquerra valenciana que és voler "pintar"?
És d’admirar fer la feina ben feta i no emportar-te colpets a l’esquena... però no tots són capaços d’aguantar, no Toni?
oportú, d'ERPV o de qui qui siga? Com ho fas tu o com ho pot fer qualsevol persona. Vas a
negar-me aquest dret?
Si haguera tingut ganes de fer merder no me n'hauria anat d'ERPV en silenci i per la porta falsa. Quan jo me'n vaig anar d'Esquerra hi havia gent -i encara n'hi ha- capaces de dur Esquerra endavant. Entre aquests no hi compte Agustí Cerdà ni la gent que li alça el pet. Jo me'n vaig anar d'Esquerra perquè no sóc gos d'amo de ningú, perquè crec que les decisions que pren la militància en els congressos s'han de respectar, i perquè crec que un partit democràtic ha de funcionar democràticament i no com una societat secreta jerarquitzada, on mana un i tothom li ha de ballar l'aigua.
Si has entés el meu missatge en eixe to, disculpa, però no era la meua intenció. El meu darrer intent ha estat fer-te veure una mica que entre línies es poden deixar entendre moltes coses. Una de les coses que als joves ens fa no involucrar-se en la política és la manca d'informació i les pedres que vos tireu uns als altres. Almenys això feu veure. Jo, personalment, crec que eixe tipus de coses no caldria treure-les fora del partir i dels congressos de la militància. Dóna molta inseguretat als que "observem".
Pensa per un moment en el teu missatge i posa't en el lloc d'un jove que està una mica perdut. Què ha de pensar? Jo t'ho diré: "Ostis tu, si no s'apanyen ni entre ells! No em crec ningú". Arribes a pensar que tot són interessos personals, que a la fi el que compta és un bon "silló" i un bon sou, i que els en donen als militants. Als d'esquerres sembla que sempre ens passe això... És molt trist veure que una persona surt d'un partit escalfada, parla malament d'alguns membres del partit que defensa les seues idees, i nosaltres que som espectadors no entenem res. Per això et deia si hi havien coses personals respecte ERPV, per això et "demanava" que t'explicares, que ens explicares.
compta és un bon "silló" i un bon sou, i que els en donen als
militants. Però la militància de base, fins que es crema, creu que la política es trencar-se la cara en el seu poble, en la política municipal. Per damunt de tots aquests, però, hi ha els "déus de l'Olimp", la "direcció", que sovint es pensa que pot dir i fer el que li done la gana perquè la militància el seguira fins a l'abisme si cal. Aquest va ser un error que va cometre Agustí Cerdà en aquell congrés on va guanyar amb poc més del 50% dels vots de la militància.
I no tingues por del debat. És bo que es parle de política. I tu dius que l'esquerra sembla que sempre estiga estirant-se dels cabells. És cert. I això és propi de l'esquerra, perquè aquest és un territori molt ampli i divers. De fet no hauríem de parlar d'esquerra sinó d'esquerres. I sí, la dreta no discuteix gaire de política. Només de negocis. Quan es barallen és pel repartiment del botí.
Què bonic que queda dir estes coses... El problema és que sempre hi ha algú que sap la veritat, sempre hi ha algú que te coneix, sempre hi ha algú que ha parat orella.
Digues, Toni, per què no dius que tu eres de l'Olimp en eixe moment que critiques? No és veritat que tu eres secretari d'Organització? I no és veritat que els teus amiguets Ruben, Xavi o Lluna també eren amb tu?
Quina poca memòria tenen alguns...
Què bonic que queda dir estes coses... El problema és que sempre hi ha algú que sap la veritat, sempre hi ha algú que te coneix, sempre hi ha algú que ha parat orella.
Digues, Toni, per què no dius que tu eres de l'Olimp en eixe moment que critiques? No és veritat que tu eres secretari d'Organització? I no és veritat que els teus amiguets Ruben, Xavi o Lluna també eren amb tu?
Quina poca memòria tenen alguns...
En cap moment et negue cap dret ni molt menys em considere ningú per fer això. Simplement opine que quan algú nega a una persona així, deuria donar els seus motius. Evidentment que la llibertat d'expressió la tenim tots i l'hem d'emprar. Faltaria més! però per a la gent de "a peu" que no estem clavats en política ens calen una mica més d'argumentacions i menys d'acusacions entre els que es suposa que sou d'un mateix bàndol polític.
L'enveja i les ganes de "pintar" floreixen de gent de qui mai ho hagueres esperat. Resulta que l'esquerra està dividida, la dreta ens fa els que el ve en gana i, damunt, ens deixem, alguns amb impotència i d'altres perquè com que no són ells qui s'emporten els colpets a l'esquena, que no siga ningú tampoc. La feina que està fent i ha fet ERPV a aquest país es mereix tot el meu respecte i admiració. I el seu cap visible, Agustí Cerdà, n'està a l'altura de les circumstàncies. És una persona totalment vàl·lida, cabdal, seriosa, capaç, amb presència i carisma, que no tots poden dir, no, Toni? La meua intuició em diu que hi ha molt més darrere les teues paraules. És més de caire personal el que s’amaga darrere, veritat? Tot el teu plantejament no té ni cap ni peus... anem a vore:
Si realment ERPV té les candidatures que diu:Estem d’enhorabona, no? Per a la gent d’esquerres, republicana i catalanista és una molt bona notícia. Indica que anem pel bon camí i que anem a més sense cap dubte.
Si té menys candidatures però en publiquen més:Pot ser una jugada política per fer veure a la resta de partits que es sitúen a l’esquerra (jo a un d’ells no el situaria, directament) que és tan vàl·lid (per a mi, molt més) com ells i que bé podrien fer tots força cap al mateix costat. On està la mala intenció? On està l’engany? Està malament pretendre més?
Sincerament, Toni, no veig què pretens amb les teues paraules. Hauríem de fer tots força cap al mateix costat. No sé què pretens tirant pedres sobre la teulada d’Agustí Cerdà i d’ERPV. Jo crec que hi ha una intenció personal darrere el teu missatge. Perquè no ens expliques com és que vas deixar el partit? No seria perquè vas agafar una mica d’aire i volies més presència? No cauries en el pecat que cauen molts polítics i el pecat més gran que té l’esquerra valenciana que és voler "pintar"?
És d’admirar fer la feina ben feta i no emportar-te colpets a l’esquena... però no tots són capaços d’aguantar, no Toni?
m'agüela deia, xicon encara que siga malament , millor que,parlen de tú;
vol dir que estas viu, i si es tenen enveja millor , que llàstima,
salut i republica
Provincia d'Alacant.
Alacant
Elx
Alcoi
Benidorm
Xixona
Crevillent
Provincia de Valencia
Valencia
Catarrotja
Lliria
Xativa
Algemesí
Alzira
Gandia
Sueca
Provincia de Castello
Castelllo
Borriana
Vinaros
País Valencià( de Nord a Sud)
Benicarlo,
Vinaròs,
Castelló de la Plana,
Borriana,
Vall d'Uixó,
Nules,
Vila-real,
Sagunt,
Albalat dels Tarongers,
Montcada de l'Horta,
Alboraia,
Burjassot,
Lliria,
València,
Catarroja,
Torrent,
Sueca,
Cullera,
Alginet,
Carlet,
Algemesí,
Alzira,
Carcaixent,
Castelló de la Ribera,
Barxeta,
Xàtiva,
Ontinyent,
Simat de la Valldigna,
Gandia,
Oliva,
Alcoi,
Onil,
Castalla,
Xixona,
Xàbia,
Benidorm,
Vall de Laguar,
Alacant,
Elx
Crevillent.
posibles canditatures:
L'Alfàs del Pi,
L'Eliana,
Meliana,
Tavernes de la valldigna,
Vila-joiosa,
Oriola,
Alcasser,
Silla,
Alfarb
Aldaia,
Puçol,
Albal,
Morella,
Canals,
Dénia,
Pego,
Ibi,
Pobla de Vallbona,
Alaquàs,
Hi ha un grapat, no?
vila-real i benicarló també
Està clar, uns a fer política i altres a contar contes, historietes i blogs. El temps posa i posarà cadascú en el seu lloc.
I no entenc què tinga d'espectacular tindre 60 candidatures municipals valencianes, que Esquerra les té. EU té més de 150 i el Bloc unes 300, i no tenen assegurat passar el 5%. Esquerra va pujant dia rere dia, i al 2007 tindrà un nombre de candidatures més a prop de 100 que de 50, si és que no s'arriba a 100.
A vore si se n'assabenten ja alguns somiatruites: Esquerra va de debó. A curt termini tindrà unes desenes de regidors arreu del País Valencià. A mitjà termini participarà en el Govern de la Genealitat Valenciana (VALENCIANA, no de Baix) i a llarg termini la federació i independència dels Països Catalans. Les bromes de mal gust amb data de caducitat ja s'han acabat, i les que queden que no molesten, per favor. Anem a per totes, aspaiet i amb bona lletra, amb treball ferm i tota la contundència possible. Som l'oposició més forta a la dreta espanyolisme. Anem a canviar este país i l'anem a canviar de debó.
Salut
Toni, realment creus que si ERPV tingués opció a presentar 60 o 70 candidatures
arreu del País per les properes eleccions li sortiria més a compte anar-hi en
coalició amb EU-Bloc que tota sola?, creus que la designació de Cerdà com a
portaveu del grup parlamentari al congrés és per mirar de forçar la entrada d’ERPV
al pacte?. En primer lloc EU viu un moment de molta turbulència interna des que
es va plantejar seriosament la possibilitat del pacte, turbulència que encara
que s’acabi pactant generarà moltes tensions al futur pacte, per altra banda el
bloc segueix com sempre amb l’ambigüitat política per bandera, segueix sense
definir clarament la seva ideologia política, o dit d’altra forma, la seva ideologia
(i l’estratègia derivada) política no s’adapta a la realitat general del País. Açò
en fa pensar que des del punt de vista ideològic, és fa molt difícil portar a
cap un pacte entre EU-Bloc, doncs no hi han suficients punts en comú com per
portar a cap un pacte suficientment coherent i, des del punt de vista pràctic, veig
molt difícil que el pacte sigui suficientment estable i viable com perquè acabi
il·lusionant als potencials votants i sigui suficientment fort com per
condicionar les polítiques al País Valencià després del 2007. Crec que si ERPV
tingués opció a presentar 60 o 70 candidatures arreu del País li sortiria (molt)
més a compte anar-hi tot sola i no mesclar-se en eixe embolic del pacte. A més
a més, ERPV degut a la seva joventut política ha de plantejar-se els objectius
a llarg termini, amb 60 o 70? candidatures al 2007, una campanya estratègica
amb el doble objectiu de traure el màxim de vots al 2007 i de fer expansió
(militants i seccions locals) al mateix temps, juntament amb 4 anys més de
treball seriós per seguir amb l’expansió i arrelament al País, si que li permetria
al 2011 estar en una situació privilegiada per donar el salt cap al parlament
valencià.
Respecte
al nomenament de Cerdà com a portaveu del grup parlamentari al congrés
espanyol, pot ser sigui per donar-li una major presencia oeartificial” a ERPV
dins la vida política del País Valencià, però jo soc més partidari de que es
tracta d’una jugada de caràcter personal i particular del (hàbil) senyor Cerdà
que m’estalviaré d’explicar en aquest bloc per les repercussions negatives que
pot tindre per ERPV, doncs aquest és el meu partit de referència.
Company,
No et sembla una mica infantil tirar la pedra i amagar la mà? No pots acusar així Agustí Cerdà i dir que et guardes les explicacions per a tu. Vinga va. Així podrien parlar tots de moltes coses. Una afirmació així cal una explicació, i si no, et guardes les teues coses personals per a tu. No és ètic malparlar d'algú sense proves. I molt menys, si dius que és el teu partir de referència i la persona de qui parles és el seu cap visible. No te n'adones que tires pedres sobre el teu propi sostre?
Jo sols se que al País Valencià, l'esquerra nacionalista, l'esquerra a seques, el nacionalisme a seques... continuem dividits. Se que potser el Bloc i EUPV aconseguiran millorar una mica els resultats i que potser el Bloc aconseguisca escó. I si hi ha molta sort, potser el PP perda la majoria absoluta, i el PSPV-PSOE es veja obligat a pactar amb Bloc i EUPV per poder governar, encara que això ja és difícil, però podria ser. Se que ERPV millorarà els resultats, però no s'allunyaran massa del pèssim 1%. Se que l'esquerra nacionalista continuara dividida, i que els interessos partidistes estaran sovint per damunt. Se que el Bloc necessita un llavat de cara, i que em d'estar units, perquè sinò, allò que puguem aconseguir tindrà la consistència d'un flam, i tard o prompte se'ns "menjarà" de nou la dreta.
Se que vull un País Valencià sense feixistes, culturitzat i sabedor de la seua llengua i cultura. Amb un creixement urbanístic ordenat i respectuós. Amb major consciència de si mateix, i amb més competències. Més verd i més estalviador d'aigua. Amb la recuperació de la senyera quatribarrada per al país i amb l'adopció oficial de la denominació País Valencià. Perque la comunitat autónoma catalana és Catalnuya, la comunitat autónoma valenciana pot ser també el País Valencià. I també, aleshores, reclamaré un País Valencià lliure i unit amb catalans i balears, per formar un estat lliure en que els països de cultura catalana puguen viure i desenvolupar-se amb dignitat i llibertat.
I se que acò ho vull amb la cultura i la democràcia, una en cada ma. I per això ens cal lluitar contra la mentida i la desculturització, per la defensa de la dignitat, els drets i la història, i això amb la ma esquerra.
I mentrestant, els partits polítics que representen eixe espectre es dediquen a auto-dividir-se, sense esdevindre eixa forca unida que ens cal per enderrocar la mentida que ens governa amb la ma dreta i la cartera plena, i el cor ben dins de Castella. Jo se el que vull. Però ningú ho ofereix. Vull unitat i llibertat.
N'estic totalment d'acord amb tu. Crec que la culpa que té l'esquerra nacionalista d'aquest país és que ens tirem pedres uns als altres davant de tothom. Això no ho fa la dreta. La dreta està unida. Si tota l'esquerra nacionalista catalana del País Valencià estigués unida... però els interessos personals d'alguns sempre estan per sobre. Com deia el meu avi, "si entre els germans enceneu un foc, que es veja el fum però mai les flames". Per a alguna cosa estan els congressos polítics, les reunions de militants i les votacions.
Quina llàstima i pèrdua de temps mentre ens escopim uns als altres i mirem qui fa més que l'altre envers de mirar que junts ho faríem tot...
Jo també vull
exactament el mateix!, però lâerror rau en que esperem que siguin els polÃtics âoeprofessionalsâ
dâaquestes formacions polÃtiques els que porten a cap el/s canvi/s que desitgem
i que necessitem, i no es aixÃ, aquestos polÃtics âoeprofessionalsâ només pensen
en asegurar-se les seves poltrones cada quatre anys i la resta del temps només
pensen en com evadir els problemes i no en solucionar-los. El que vull dir és
que el canvi real lâhem de portar a cap nosaltres, els militants o
simpatitzants dels respectius partits polÃtics, em de fer-los veure, millor
encara, em dâobligar-los, a que es plantegen objectius a llarg termini, dâabast
ampli i amb el PaÃs com a objectiu per damunt de qualsevol posicionament
particular o partidista, em de tindre molt clar que els partits polÃtics només
són una eina per la transformació social i no una finalitat, també em de tindre molt
clar que els polÃtics es troben al servei dels partits i de la societat i que
els seus cà rrecs són (han de ser) temporals, amb âoedata de caducitatâ des del
primer moment per evitar el poltronisme i la ineficà cia, i moltes més coses. Si,
ja sé que damunt del paper (en aquest cas virtual) tot és molt bonic, però el
vertaderament difÃcil és portar-ho a la prà ctica. Per començar estaria molt bé
que els corrents vertaderament dâesquerres i nacionalistes de cada formació polÃtica
poguérem portar a cap un pacte ampli i de gran abast (obviament això significa
lâescissió de les seves respectives formacions polÃtiques), estic pensant en
Esquerra i PaÃs, el BES i ERPV aquest, sota el meu punt de vista, si que podria
ser un bon germen per portar a cap la transformació polÃtica necessà ria al PaÃs
valencià i abandonar definitivament les manies i complexos que estan portant al
col·lapse de les seves respectives formacions polÃtiques i de la polÃtica a lâesquerra
del PSOE al PaÃs Valencià , però, serem prou valents com per aconseguir-ho???, â¦â¦â¦â¦..
Que monotemàtic estàs Toni, es veu que és una neura que tens ben enganxada aquesta de l'esquerra republicana....
Te fas una mica pesat!!!
Viu i deixa viure.
Com fot que algú digui
les coses ben claretes, he âoecompanyâ???
Pel que es veu, l'aposta de la gent del País per fer crèixer una opció política no agrada als que fins ara semblava que tenien el monopoli.
Doncs haureu d'acostumbrar-se a veure que hi ha un partit que tot i que no vos agrade representa una opció política més fresca que la que repersenten una EU instalada en una contínua davallada de vots i un BNV amb una doble personalitat (ara mira a la dreta, ara a l'esquerra....) on val tot per salvar-se.
Des d'Esquerra, a la nostra feina. Veureu com a la tardor hi ha sorpreses i es presenten llistes en ciutats on fins ara ni ho somniaveu.....
Traquils, gent del bloc i d'esquerra ¿unida?..... no us sulfureu....
toni el teu article com sempre impolut, pero tu ja saps que el suicidi es voluntari , per cert,el pse te les tentacles llarcs, i tu estas fora inclús del bloc,però com a bon valència ni faig ni deixe fr, deu de ser la falta de pluja,
un salut, i republica
ERC representa sols amb actituts que no passen de pur simbolisme, el vaixell amb el qual es vol enfonsar a dintre, enfrontar i dividir tots els que volen recolçar la cultura que teoricament ells volen o diuen defensar.
Eren pocs i va parir la burra.
Pot ser un dia manarà ERPV o BNV a tot els ajuntaments del País.
Esperem que no siga quant el burros volen. Però ara hi ha el que hi ha i amb això de peus a terra hi ha que bellugar-se.