Fa temps que tinc abandonades en aquest blog les "amenitats lingüístiques", la majoria tretes d'un calaix de sastre on he anat alçant/desant mots i expressions que he recollit arreu de la comarca de la Costera.
Quan a algú li cauen sovint les coses de les mans diem que té les mans de segó. La majoria sabreu que quan dos estan contrapuntats diem que estan polítics; si algú es troba malbé de salut, que no està catòlic, i si li ha mudat el caràcter entre agre i allunat diem està místic. Dels "místics" permanents, persones estranyes i poc sociables, diem que són gent rara: ser més rar(o) que un pet de lloca, i també ser més rar(o) que un pa de dacsa.
El meu sogre, nascut a Roglà i Corberà, distingia entre ramat (de porcs), rabera (de cabres i ovelles) i peada -peà- (d'animals d'ungla). Distingia entre el forn i la fleca: el forn és el lloc on es cou i es ven el pa i la fleca on només es ven. A Roglà i Corberà quan algú es troba en una situació incòmoda diu que no s'hi troba (Em convidaren al casament, però jo no m'hi trobava). I acabant amb el meu sogre, i dedicat als qui creuen que hi ha paraules genuïnes "valencianes" i paraules que no ho són, solia usar l'expressió de franc (De franc t'ho donaran a tu, això!) i guitza (Com m'han fotut, els pòlips de la guitza!El xiquet eixe és un tròlec i no para de fer la guitza).
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà