Burgos és una ciutat que sempre hem tingut ganes i oportunitats d’anar però mai ho hem acabat fent. Avui per fí hi tocarem convidats per Corriente Roja, una organització política estatal que lluita pel socialisme i l’autodeterminació dels pobles i que fa uns anys s’escindí d’IU, i el centre social Maria Pacheco de la ciutat. Aquest nom, Maria Pacheco és clau per entendre el sentiment castellanista i comuner que des de fa dècades ha renascut amb força a Castella, sobretot a ciutats com Burgos i Valladolid. Es tracta d’un moviment que reivindica les llibertats nacionals i socials de Castella, des de la soilidaritat i el respecte i amb el referent de les revoltes comuneres castellanes contra l’emperador Carles I del segle XVI. Fou precismanet Maria Pacheco un del dirigents més detacats de la revolta comunera, cap de la defensa de Toledo i exiliada de Portugal fins la seua mort. Tot això, perquè cal que trenquen els tòpics que tenim sobre Castella i la seua gent.
El concert es fa en un pavelló dels afores de la ciutat, l’únic espai que ha cedit l’ajuntament. No hi ha pressupost ni cap ajuda i ni tan sols prou corrent elèctrica per a endollar la il·luminació de l’escenari. Tot i així els mitjans locals s’han interessat pel nostre concert. Ahir, el Diario de Burgos va publicar una notíca de mitja plana i avui la televió local ens dedica una àmplia entrevista. Una de les presguntes és : ´Como siendo de València defendéis la independencia de Catalunya? En fí, estem ací per a explicar-ho.
Contràriament al que pensàvem i tot i la falta de públic, el concert és una festa. Una gran festa. Durant un descans una portaveu dels organitzadors fa un discurs mentre diferents persones onegen banderes estelades , castellanes i republicanes amb estrela roja. Poc després altres joves, trauen una pancarta d’homenatge a Guillem Agulló. Increïble però cert. Estem a Burgos i els sentimenst ens colapsen. Entre el públic hi trobem també amics de València que han vingut de vacances, un grup de quinze persones d’Onil, una jove de Tarragona, una parella d’alemanys que ens coneixen de Berlín, i molts amics castellans. Els seguidors del Burgos C.F., la Resaca Castellana, són els més sorollosos i els que més animen la festa. Criden contra el feixisme i per una Castella lliure i popular. Amb ells acabem aquesta gran nit, al seu local, bevent i compartint de nou, experiències i il·lusions.
Felicidades, sois los más grandes. Visca la lluita del poble castellà!
Unas 150 personas, se dejaron ver bastantes miembros de Resaca.
Vamos Burgos c.f. no te rindas, vamos Burgos c.f. que hoy es nuestro día.
moltes gràcies per la vostra solidaritat amb el poble castellà.
una abraçada desde Salamanca (Castilla).
VISCA ELS PAÏSSOS CATALANS
VIVA CASTILLA