Esquerra no pot tornar a jugar a l’equidistància amb gaire facilitat. La creació del Tripartit i l’apropament al PSC-PSOE, així com, l’allunyament total i absurd envers CIU, a més de molts altres factors, fa que sigui poc creïble un posicionament equidistant de cara a les eleccions de l’1N.
Ara bé, una cosa si que podria fer. De la mateixa manera que Artur Mas ha dit que si CIU no guanya (en escons) no formarà Govern, és a dir, ha condicionat la seva candidatura a una victòria electoral, Esquerra també pot condicionar els seus resultats a uns interessos que, a parer meu, li podrien donar bons resultats. Crec que el millor que podrien fer els independentistes és condicionar la seva entrada al pròxim Govern al fet que dels resultats que surtin l’1N, Esquerra pugui formar majoria tant amb el Tripartit com amb CIU, és a dir, que es doni el mateix escenari que el 2003. Crec que posant sobre la taula aquest condicionant aconseguiria dues coses:
1) Aturar el degoteig constant d’electors que diuen les enquestes i,
2) Impedir que la seva entrada en un Govern de coalició es converteixi en un banquet on PSC o CIU en sortiran afartats i ERC es quedarà amb les engrunes.
Realment ho tenen difícil aquesta gent. A vegades penso que una bona hòstia electoral els aniria bé, però l’alternativa a aquesta hòstia no és gens esperançadora:
1) Un Montilla espanyolitzant les 24h del dia la política catalana o
2) un Mas -condicionat pels pactes amb ZP- amb el suport socialista des de l’oposició i envoltat de oepijos” agressius amb ànsies de poder i posant els interessos de país en un segon terme.
Tot i aquest panorama, jo sóc optimista. Alguna cosa bona en sortirà del caldo de cultiu que s’ha anat creant amb els dos referèndums (Constitució europea i Estatut), del final de l’era (endormiscada) Pujol, dels canvis de direcció a Òmnium Cultural, el Barça, l’Ateneu Barcelonès, el FAD,..., de més de dos anys de debat identitari, del fracàs d’un Govern socialista a la Generalitat, de la manifestació del 18F, d’una xarxa que bull de sobiranisme intel·ligent, etc...
Salut i llibertat!
Marcús
l'equidistància esta sent utilitzada per tots, uns per intentar tornar a estar on eren al 2003 i altres perque van veure que a ERC li va donar bon resultat. Crec que s'acabat el temps de l'empat i tothom ha de dir amb qui pactarà i perque ja que sino el que fan els polítics es jugar a la puta i la ramoneta. Jo no em dic Ramoneta ni soc puta, llavors que parlin clar. Tots!
Anims, bon blog el teu.