Passo de seguir comentant el tema de la vaga espanyolista del divendres fatídic al Prat, perquè ara ja estan els polítics professionals aprofitant l’avinentesa per fer campanya electoral. Veurem quant dura aquest ímpetu convergent de reclamar l’aeroport com a "innegociable”... suposo que fins a la propera rebuda de Mas a la Moncloa, després d’haver aterrat a la T4.
El tema d’avui és el penós espectacle dels consellers socialistes, fent d’escuts humans suïcides per tal de salvar la cara de Montilla i de ZP. Diria que una mica també de Maragall, però de rebot, perquè aquest pobre home no compta per a res dintre de l’estratègia socialista.
En Nadal, en Castells... del poc decent que li queda a aquest Govern, parant la galta perquè l’estomacada no arribi més amunt. En definitiva, parant la cara, parant el cul, perquè els veritables responsables se’n surtin. Quin vassallatge més gratuït. Quina vergonya col·lectiva. (...)
No me n’alegro. Amb la mà al cor, m’ha caigut l’ànima als peus. M’agrada que el PSC faci el ridícul i quedi retratat en el seu botiflerisme. Però això va més enllà del PSC. Això és un acte que ens ridiculitza a tots. Cinc consellers, cinc !! Cinc estaquirots sense saber què dir, cansats, desencisats. No representen només el PSC : ens representen a tots els catalans, malgrat ens sàpiga greu.
Però hi ha una altra explicació. Sembla ser que en Maragall va tractar de convèncer alguns dels seus consellers més fidels i més propers ideològicament perquè optessin a unes primàries contra Montilla. Aquests a qui Maragall va empènyer van ser Castells, Tura, Nadal i Marina Geli. Els únics, en opinió del propi Maragall, que poden representar una continuïtat de la línia ede casa” del PSC, enfront de la lolaila de Montilla, Zaragoza o de Madre.
A la compareixença han anat els mateixos presumptes maragallistes : Castells, Tura, Nadal, Geli, a més de Jordi Valls. Què vol dir això ? ¿ Quina vendetta és aquesta per part de Montilla i ZP als possibles opositors al cordovès ?
Queda clar que aquests consellers escuts humans han sortit escabetxinats i molt tocats. No només per culpar AENA i desviar les culpes de qui les té de veritat (el Ministeri de Foment). Sinó també perquè ha quedat clar que al PSC el catalanisme cotitza a la baixa, i –com va dir un dia Guerra- qui es bellugui no sortirà a la propera foto.
No em fa gràcia.
âoeUna colla de forasters donin pel sac a milers i milers de catalans i visitantsâ
Una colla de forasters? No hi ha cap català treballant en aquestes coses al Prat? Els catalans som tots enginyers de camins o neurocirurgians? Doncs conec a molts catalans amb treballs iguals o pitjors que el de comportar maletes.
En la teva visió al·lucinada de la realitat imagines als catalans com a éssers superiors que no treballen en oficis poc qualificats; els que treballen en aquests oficis són espanyols --de raça òbviament inferior-- i que no viatgen en avió. En avió viatgen catalans i visitants (no espanyols). Doncs m'he inflat a veure telediaris i he vist parlar a les vÃctimes de l'atropellament sindical en castellà deu vegades més que en català . Algun espanyol havia per l'aeroport, de client. Al teu costat, Walt Dysney era un pensador liberal d'esquerres.
âoeTreballadors espanyolistesâ: Jo no vaig veure defensar res relacionat amb Espanya. Només gentussa que menja en pessebres que pagamos tots, com Iberia, i usen al PÃBLIC (sense raça ni nacionalitat) com ostatge. Aquesta gentussa, per defensar (salvatgement) les seves posicions ha comès la ignomÃnia de posar en perill la vida de centenars de persones. Va arribar a haver 30 avions donant voltes al El Prat esperant a poder aterrar! Segur que havia més d'un català "de la ceba" en l'ocupació salvatge de les pistes; menuts són aquests!
UNA COSA IMPORTANT: Quin cony és ser català a efectes ciutadans? Et creus que ho saps? Doncs no tens ni idea. Si pogués et restregarÃa pel morro centenars de biografies i et quedaries de pedra. Veuries el món a revés sense prendre LSD. Pot ser et curaves del nazisme cerebral que aixà et té. Com es distingeix a un català ? M'imagino que com nazi transvestit de català ho veurà s clarÃssim. Els nazis alemanys distingien jueus, gitanos i maricons a primer cop de vista. Tu distingeixes lolailos i espanyolistes segons mires. N'hi ha "de casa" i "lolailos". Quin clar ho tens! Com en els contes infantils, els de casa són bons, gairebé angelicals. Els lolailos (tant és si de Santander, de Logronyo o de Lanzarote; tots són lolailos i han d'anar a l'Auschwitz del Ampurdá a rebre el seu merescut. PROBLEMA: Com se sap a ciència certa qui és de casa, al millor se't cola la teva à via lolaila.
El "cordovès" Montilla: fa poc deies que lo de l'origen ho treien els "sociates" per fer-se les vÃctimes. Doncs a tu no se t'oblida. Qui ets tu per decidir el que és una persona. Cadascun és el que vol ser. Com els de Bilbao, que som d'on ens surt dels collons. Si Montilla ha decidit passar la seva vida a Catalunya i definir-se com catálan allà ell. Ell és lliure de definir-se com vulgui i tu no pots oposar-te a això. Encara que ja t'agradaria.
Com Hilter, que sent jueu va exterminar a 6 milions dels de la seva sang, sospito que tu ets un txarnegazo amb la sÃndrome del recent convers. Aquest zel a veure espanyols i espanyolistes fins a la sopa només ho pot venir d'aquÃ. Ets un nazi disfressat de catalanista. Una d'aquestes vergonyes per a la Cultura Ciutadana Catalana --amb majúscules-- , que hem de metabolitzar, però que embruten la nostra identitat i els nostres noms. Almenys, serveixes per definir-nos clarament els que no som com tu.
Món!! Ho veieu, no tots els catalans som nazis com aquest paio!
Jo personalment em defineixo com a ciutadà del món i no desaprofito l'ocasió de caçar un nazi si es posa a tir. Et seguiré la pista, "Scharfrichter" (botxà en alemany).
Com sempre agraeixo qualsevol comentari, i respecto les opinions d'altri. El que passa és que en aquest cas no sé ben bé a què m'estàs contestant.
Quan vaig penjar el posting ahir em va semblar inclús massa tou, massa poc botxí, però va sortir així i no el vaig canviar.
L'únic a que fas referència de tot el posting és l'esment de cordovès per a Montilla.
T'ho aclareixo. A la primera versió no hi sortia. Però la frase original em va semblar confusa i per no repetir Montilla tants cops vaig utilitzar un epítet indicatiu. De la mateixa manera hagués pogut referir-me a Zapatero com "el lleonès", simplement esmentant un tret diferenciador. No hi ha cap pejoració, si més no, no era la intenció.
Sobre la resta de comentaris que fas (i que fan referència a altres postings), només constato que tenim opinions diferents, encara que coincidim en criticar els assaltadors de les pistes.
Però, mira, jo no escric el Bloc Botxí per fer-me el simpàtic, per agradar tothom, per fer la pilota o per contemporitzar amb els espanyolistes. És normal que la línia editorial del Bloc no agradi als "no nacionalistes ciutadans del món", aquells a qui el fet català és una nosa inútil i prescindible.
Ho entenc, si més no. A mi Espanya m'és una nosa inútil i totalment prescindible. I seré, com tu, ciutadà del món el dia que m'hagi desempallegat del jou espanyol. Fins aleshores, amb prou feines arribo a ser ciutadà d'una pàtria molt més pobra, trista, bruta i dissortada.
No, si no t'has de fer el simpàtic. Tu escrius el que et surt de dintre. I jo t'ho critico perquè ho exposes al públic.
Sóc un pasejant pel carrer. Veig coses i les critico. Si no vols ser criticat, queda't a casa.
El meu comentari és un refregit sobre diverses de les últimes coses que has escrit, que he escollit per a definir un perfil mental que percebo: el d'un individu contaminat per un còctel ideològic que, a Europa, es diu nazisme: Hi ha éssers triats i éssers impurs per naturalesa. Nosaltres -els triats- som infalibles. Ho veiem tot, ho entenem tot, ho classifiquem tot, vam dictar sentència i fem el que volem. Sabem veure a l'enemic amagat en tot. A nosaltres no ens enganyen.
Tio, estàs més passat que les samarretes de pelfa.
Jo no em considero nazi, aquesta és una paraula molt mal utilitzada habitualment. La ideologia nacionalsocialista inclou moltes característiques que a mi no m'interessen, com la intervenció pública en l'economia (pràcticament, la planificació econòmica d'estil soviètic), la manca de llibertat de premsa, la manca de respecte pels acords internacionals (p.ex. Molotov - Ribbentrop) i moltes altres coses que no val la pena detallar.
Simplement sóc nacionalista català, no per vocació, sinó per esperit de supervivència. Més ben dit, sovint dic que no sóc realment nacionalista: simplement sóc un català conseqüent.
A reveure, i gràcies per "marcar-me de prop". La crítica sempre és interessant :-)
Botxí, et puc demanar que puntualitzis el que vols dir exactament amb aquest paràgraf?:
"Però, mira, jo no
escric el Bloc Botxí per fer-me el simpàtic, per agradar
tothom, per fer la pilota o per contemporitzar amb els espanyolistes. És
normal que la línia editorial del Bloc no agradi als "no nacionalistes
ciutadans del món", aquells a qui el fet català és una nosa inútil i
prescindible."
D'aquestes paraules es deprèn (o, al menys, a mi m'ha arribat així) que: 1) confons als "no nacionalistes" amb els "espanyolistes", també nacionalistes, per definició; 2) l'independentisme monopolitza el sentiment del "fet català" i, per tant, definir-se com a no-nacionalista i no-independentista és sinònim directe de no estimar Catalunya; 3) no hi ha lloc per aquells que pensen que no totes les polítiques nacionalistes pel fet de ser nacionalistes són bones per a tots els catalans i catalanes, i 4) se t'escapa que són possibles altres posicionaments polítics alternatius, per exemple, hi ha qui defensa el dret d'autodeterminació dels pobles sense identificar-se políticament (per diferents motius, algun dia hauríem d'enraonar sobre tot això) amb els nacionalismes polítics de qualsevol signe o els independentismes. I això, encara que sembli mentida, existeix no només a Catalunya sinó també a Espanya. A tall d'exemple, aquest article de Juan Torres López de la Universitat de Màlaga (Economia).
Fa temps vaig llegir no sé a on (em sap greu no recordar el nom de l'autor) que l'única diferenciació blanc-negre entre nosaltres, els catalans, no és definir-se com a nacionalista o no-nacionalista (com a sinònim d'estimar o no el nostre país) sinó haver pujat o no al Dragon Kahn. Penso que té tota la raó. La nostra realitat social és molt més complexa.
I sobren els voltors que volen treuren profit politic.