Carmelo Salemi, A sud dell’anima, Folkclub-Ethnosuoni, 2005 (ES5351)
Carmelo Salemi és un
clarinetista sicilià que ha consagrat la seua vida a explorar les possibilitats
sonores i expressives del friscalettu,
una flauta de canya que es fa servir en els àmbits rurals més recòndits de
l’illa de Sicília. Hybla(FolkClub-Ethnosuoni,
2002), fou el primer balanç d’aquesta exploració, un CD protagonitzat de
principi a fi pels refilets esmolats d’aquest modest aeròfon que en les seues
mans, i acompanyat només de percussió i d’una guitarra, semblava adquirir vida
pròpia. No era Hybla, però, l’obra
d’un virtuós que exhibeix la seua destresa instrumental sobre unes partitures
exigents. O almenys, no era només això. Salemi utilitzava el friscalettu com un telescopi per
explorar també el seu món interior, els seus vincles amb la Natura, el seu lligam
visceral amb el paisatge, fet que conferia a Hybla un estrany component místic que magnificava el seu caràcter
d’obra veritablement singular.
El seu segon disc,
A sud dell’anima, aposta ara per una
major riquesa tímbrica i abrigalla el friscalettu
—que abandona el seu paper protagonista per esdevenir-hi un recurs més— amb
veu, guitarres, violí, baix i tota mena de percussions, tot donant vida a un
treball madur, profund, que ens revela Salemi com un magnífic compositor. Sense
perdre la militància meridional i el posat místic d’Hybla, com se’ns adverteix des del mateix títol, A sud dell’anima canvia el vol
espiritual d’aquell per un passeig ran de terra: potser per això el sentim més
pròxim i entranyable.
