Fa uns dies vaig tractar el tema de l’encapçalament d’aquest post a títol personal, com a membre de la comunitat científica. Avui voldria reproduir algunes consideracions sobre la mateixa qüestió de persones vinculades a la recerca que han tingut l’oportunitat d’ocupar elevades responsabilitats de Govern: els exconsellers del DURSI Andreu Mas-Colell (CiU, 1999-2003), Carles Solà i Manel Balcells (Esquerra, 2003-2006) i l’exdirector general de Recerca, Xavier Hernández Cardona (Esquerra, 2003-2006)
En un article publicat al diari Avui el dia 24 de maig, signat pels tres exconsellers, malgrat la pertinença a dues forces polítiques tan diferents com ara ERC i CiU, es feia palesa la unanimitat dels signataris pel que fa a una qüestió clau, i és que un element bàsic per a l’èxit de les polítiques de recerca i innovació és la persistència en el temps, més enllà dels canvis de signe polític dels governs. En conseqüència, apuntaven directament que la remodelació del Govern duta a terme pel president Maragall, que implicava la desaparició del DURSI, era un greu error i una greu irresponsabilitat. (Hi ha més informació)
Els exconsellers fonamenten la seva crítica sobre el reconeixement de condició nuclear que l’Agenda de Lisboa assigna a les universitats, la recerca i la innovació, i sobre el fet que el Consell Europeu reconeix les universitats i la recerca com a fonaments de la competitivitat europea. Amb la continuïtat del DURSI, diuen els autors, s’havia aconseguit crear una consciència a Catalunya que ara era l’hora de la universitat, la recerca i la societat de la informació, i que aquests àmbits prenien un protagonisme decisiu en configurar el model i la realitat del futur de Catalunya.
Amb la creació del DURSI, el govern de Catalunya va tenir una visió pionera de la seva importància, però ara ho enviem tot en orris. La conclusió és molt sucosa: Els efectes de les polítiques de recerca i innovació són sempre a mig o llarg termini: cal fermesa i acció sostinguda, seriositat i rigor, i no calen cops de timó d’aparença erràtica i desorientadors per a persones, institucions i empreses.
Pel que fa a l’exdirector general de recerca, Dr. Xavier Hernández Cardona, em consta per fonts properes quina és la seva visió sobre tot plegat. Al Dr. Hernández Cardona li sap greu no haver pogut conscienciar les esferes polítiques i forces fàctiques del país respecte a la necessitat de fer de la recerca motor de canvi i progrés; segons ell, el fet que el president Maragall hagi dissolt el DURSI sense tenir en compte l’opinió de sectors universitaris i col·lectiu investigador obre un panorama inquietant, ja que la deconstrucció del DURSI implica la marxa enrere en el que havia estat una aposta clara per fer front als reptes de la societat del coneixement en un context postindustrial. I arribava a la conclusió que el seu pensament estratègic, quant a recerca, és feble.
I és que el problema que podem patir la gent vinculada a la recerca ara per ara és el següent: si entrem en una dinàmica de pressupost prorrogat pot haver-hi una frenada de la política de recerca de centres i universitats. Podem quedar aturats un parell d’anys amb projectes malaguanyats, i això tindria efectes letals en tots els sentits. Allò lògic fóra que el finançament de la recerca quedés garantit, al marge de qualsevol especulació política, i que s’acomplissin els compromisos del Tinell, el Pla de Recerca i Innovació i l’Agenda de Lisboa.
L’imprudent desmantellament del DURSI i la perspectiva de pressupost prorrogat prefiguren un futur dubtós. Garantir el desenvolupament de les polítiques en matèria de recerca engegades pel conseller Solà i desplegades pel doctor Hernández Cardona és vital per a la societat catalana.
