A Toni Mestre, Destre Homònim (a tÃtol pòstum)
   Despús-ahir vaig pillar de rebot el concurs eixe de la catalana que presenta el cantant d'Els Pets: ja havia llegit alguna cosa al respecte en el bloc d'una fan, però com jo no veig la tele -i molt menys la teva, que no m'arriba bé- no n'havia fet cas. La bona qüestió és que Gavaldà , com a presentador, no: l'home es gastava una supèrbia amb els concursants -tots ells alumnes de 3er d'ESO- fora de lloc en un xou com este, per no parlar de la seua nul·la expressivitat: «A vêre si riem un poc», li deia el mort al degollat...
   Despús-ahir vaig pillar de rebot el concurs eixe de la catalana que presenta el cantant d'Els Pets: ja havia llegit alguna cosa al respecte en el bloc d'una fan, però com jo no veig la tele -i molt menys la teva, que no m'arriba bé- no n'havia fet cas. La bona qüestió és que Gavaldà , com a presentador, no: l'home es gastava una supèrbia amb els concursants -tots ells alumnes de 3er d'ESO- fora de lloc en un xou com este, per no parlar de la seua nul·la expressivitat: «A vêre si riem un poc», li deia el mort al degollat...
   La idiosincrà sia -m'encisa esta paraula- del concurs no està mal: promoure l'ús de l'idioma català entre els joveneus de secundà ria que, pel que vaig poder escoltar, apitxen més que els locutors de la valenciana. Bo, potser la comparança amb el «valencià de llanda» canalnouero (Eugeni S. Reig dixit) siga inapropiada; vull dir, que l'empobriment lingüÃstic de les -amb perdó- noves generacions es manifestava en una fonètica un tant neutra, més encara en contrast amb el particular accent tarragonà del presentador, el qual haureu pogut escoltar en les seues cançons.
   Ara, aixà i tot, malgrat la poca grà cia de l'amfitrió, i tenint en compte el fet que els participants per l'IES Agustà Serra i Fontanet de Sabadell (els que jo vaig vore) tenien tota la traça de ser xurrets, encara se'n van eixir prou bé. Cal dir que, a mesura que van avançant nivells, els criteris lingüÃstics del programa estan calculats per a putejar als xiquets d'una manera increïble: a un d'ells li van espolsar un endeutà (tercera persona del pretèrit perfet simple d'un verb reflexiu!) que podria haver confós fà cilment amb l'infinitiu endeutar (cal dir que va errar abans de l'última i conflictiva sÃl·laba); jo, com a valencià influït per l'Ortografia Roscana, vaig arribar a pensar que l'IEC ja havia anat dos pobles més lluny que l'AVL, en acceptant la caiguda de la D intervocà lica en un participi femenà (endeutâ, segons la meua OR)...
   Cal dir també -i no deixa de ser curiós el fet- que este programa va comptar amb una edició pilot realitzada exclusivament a Lleida, i que molts dels centres finalistes provenen de la terra ferma del Segre, tan històricament llunyana i oblidada de la metròpoli barcelonesa: potser la seua situació diatòpica occidental els afavorisca en esta classe d'spelling bee, qui ho sap?
   P.S: (en parodiatge al De dalt a baix) no es diu avui; cal dir hui. Algú s'anima a discutir-ho?
   Ara, aixà i tot, malgrat la poca grà cia de l'amfitrió, i tenint en compte el fet que els participants per l'IES Agustà Serra i Fontanet de Sabadell (els que jo vaig vore) tenien tota la traça de ser xurrets, encara se'n van eixir prou bé. Cal dir que, a mesura que van avançant nivells, els criteris lingüÃstics del programa estan calculats per a putejar als xiquets d'una manera increïble: a un d'ells li van espolsar un endeutà (tercera persona del pretèrit perfet simple d'un verb reflexiu!) que podria haver confós fà cilment amb l'infinitiu endeutar (cal dir que va errar abans de l'última i conflictiva sÃl·laba); jo, com a valencià influït per l'Ortografia Roscana, vaig arribar a pensar que l'IEC ja havia anat dos pobles més lluny que l'AVL, en acceptant la caiguda de la D intervocà lica en un participi femenà (endeutâ, segons la meua OR)...
   Cal dir també -i no deixa de ser curiós el fet- que este programa va comptar amb una edició pilot realitzada exclusivament a Lleida, i que molts dels centres finalistes provenen de la terra ferma del Segre, tan històricament llunyana i oblidada de la metròpoli barcelonesa: potser la seua situació diatòpica occidental els afavorisca en esta classe d'spelling bee, qui ho sap?
   P.S: (en parodiatge al De dalt a baix) no es diu avui; cal dir hui. Algú s'anima a discutir-ho?
El cas és que el tio es maco. Molt simpà tic, s'ho curra. M'agrada el Gavaldà . Gora Gavaldà !!
xe, toni, veig que la gent no s'anima a debatre sobre l'ús de hui/avui. caldrà fer un post a posta.
jo l'únic que puc dir sobre el tema és que també he sentit dir pel meu poble la forma ahui. no sé si per evolució del hui o del avui o del vui.
seria interessant un post sobre açò.
au!
Ah, i côste que este i hui són tan correctes -o més- qu'aquelles dos variants...
però no heu pensat que en cada bugada perdem un llençol? SÃ, xiquetes i xiquets, noies i nois, al.lotes i al.lots, no m'agradaria veure açò de la llengua aixÃ. Però, entre els acadèmics (de l'AVL) i els polÃtics (del PPOE) cada vegada pitjor. I, si no ho voleu veure, aneu i passegeu alguna vegada per l'eixida (o sortida) de qualsevol "xiringuito" de les CC (Comarques Centrals) i ja em direu quina llengua utilitza la gent jove...
Bona vesprada/tarda...
I sÃ, la classificació del "Pica lletres" l'encapçalaven aclaparadorament els instituts lleidatans fins que arribaren uns de Girona, que deuen haver estat preparant el concurs durant mesos. És evident que als catalanooccidentals els resulta més fà cil lletrejar (em va sobtar que diuen "ele" o "eme", i jo amb remordiments per traïr les "elas" i les "emas").
   I açò dês comentaris me té escamat perquê no és la primera volta que passa, i sempre són ês destrellats de l'anonimoniato 'ixe, perô mira: ja és com si fóra part del sistema, i tot...
   Ai, i el nom de les lletres: resulta que la manera antiga d'anomenar-les era el i em (per exemple, citant les dos qu'havies escrit tu), i qu'en acabant li afegiren la E final, bé per influència del castellà , bé per generació espontà nia. Lo graciós de l'assumpt' és qu'escriure-les ela i ema obeîx a una de les poques concessions a la pronúncia oriental (igual que darrera), i encâ mos pensem qu'aquells parlen i escriuen millor que mosâtros! No, si ja ho diu la dita...
   Pos senyor, no es diu efa; cal dir efe. O ef (xe tu, com en inglés!).
   P.S: continua oberta la diatriba entre hui i avui, a vôre qui s'anima!
L'abandonament o deixació de les denominacions pròpies del PaÃs Valencià , fa que el castellanisme espanyolitzador s'en aprofite o apropie per crear confussió i rendiment polÃtic.
Simplement el valencià per sà mateix, deuria ser condició necessaria i suficient per assistir a la Fira del Frankfurt de l'any vinent.
De no ser per què primen les voluntats secessionadores.
fa l'AVL reescrivint diccionaris i gramà tiques?