Transcripció de
l’article recomanat:
Un anunci del temps que ve és el que va
prefigurar dimarts el Consell Executiu de la Generalitat quan els consellers
socialistes van aprovar el pla d'infraestructures del transport de Catalunya
sense el suport dels dos consellers d'ICV-EUiA. Un pla fonamentalment de
carreteres, amb més de trenta-set mil milions d'euros d'inversió prevista i una
vintena d'anys d'execució. Després ja sabem què passa, que els governs canvien,
que els plans s'arxiven, que se n'elaboren d'altres. Ja veurem què en quedarà,
d'aquest pla, què es durà a terme, què es modificarà, què s'oblidarà. La vella
cançó... Ara, d'obres, se'n faran, i moltes, tant si és president Mas com
Montilla. D'això es tracta en aquests anys que vénen. Per això n'hi ha que
resen i fins i tot van als monestirs perquè els catalans donin una àmplia
majoria a l'un o a l'altre, que, en certa manera i a efectes pràctics, tant és.
El que cal és que ERC i ICV-EUiA no tinguin cap mena de clau, que puguin
donar un cop de mà en un moment determinat si els ho demanen i se'n pugui
prescindir sempre que convingui. Aquest és el somni de Montilla i també de
Mas. Tots parlen de la reedició del tripartit, uns com a projecte desitjable i
els altres com a amenaça. Però no és fàcil que es torni a reconstruir.
Només ho veurem si el joc queda molt repartit, si l'aritmètica parlamentària és
especialment adversa per als interessos dels dos partits majoritaris i això
encara si, a la fi, no pacten entre ells que, per més que ho neguin
obcecadament fins a l'1 de novembre, és una possibilitat molt real el dia 3. No
cal que governin junts, només que un faci i l'altre deixi fer. Aïllar les
minories. En això es basarà la campanya electoral. Empènyer els ciutadans
al vot útil, a donar suport als grans partits, que ja se sap que aquests
partits menors i ideològics no estan avesats a tocar poder i després només
porten maldecaps. Cal que hi hagi un govern que governi. Cada dia ho proclamen
els dirigents empresarials. Un govern que governi, vot útil, trenta-set
mil milions en infraestructures. Tot és el mateix llenguatge.
Salut i llibertat!
Marcús.
Els articles curts que escriu Miquel Pairolí cada dia a EL PUNT són de consulta obligada per a tots aquells que ens agrada seguir l'actualitat política del nostre país -i també de més enllà- des d'una perspectiva crítica i transformadora.
Sempre des d'una perspectiva nacional i d'esquerres, Pairolí ens delecta amb una escriptura elegant, irònica i gens dòcil amb el poder establert.
P.D. Miquel, si llegeixes aquest comentari, m'agradaria proposar-te una cosa: per què no publiques un recull dels millors articles, com fan altres escriptors? Som molts que ho esperem!
Salut i llibertat!
Marcús