Les
crítiques que solc fer en aquest blog contra l’AVL solen caure malament entre
cert sector proper al BNV que n’exalta les bondats, com ara Enric Gil (Un missatge radicalment distint sobre la realitat valenciana
per a catalans mal informats [sic]) Vent de
Cabylia. Així, l’enllaç que vaig posar
al blog d’en Gabriel Bibiloni perquè hi llegíreu Una història certa i tràgica -però sobretot, és clar, l’article
d’en Bibiloni-, els ha remogut els esfínters. El darrer argument que han fet
servir per justificat l’existència de l’AVL és que havia de servir "per a desactivar
el secessionisme”. Aguarda’t! Com ha de fer-ho? Potser assumint l’AVL i els seus
incondicionals la dèria segregacionista ara en mans de giners, lladrons,
sentandreus i companyia i substituir-los? De fet, en els argumentaris d’aquests "secessionistes il·lustrats” hi trobem sempre l’explícita
confessió d’incomodidat a coincidir en un projecte comú amb els catalans, i no
en l’àmbit de la política, cosa que seria acceptable, perquè en política
cadascú és lliure de triar els seus horitzons, sinó en el mateix àmbit lingüístic.
La unitat de la llengua és per a ells acceptar l’origen diguem-ne comú,
però divergir en tota la resta. I tot amb la idea, segons ells, de desactivar
el secessionisme.
Tanmateix,
amb els anys que fa que tenim entre nosaltres l’AVL, el PP no ha parat de
subvencionar milionàriament Lo Rat Penat,
No.
No teniu aquesta sensació perquè coincidiu amb el secessionisme dels giners i
sentandreus en la mateixa fòbia contra tot el que siga unitat amb els catalans,
però que en vosaltres pren la forma d’aïllacionisme. Al capdavall, la intenció
és la mateixa: fer camins separats, des de l’aïllacionisme particularista o des
de la negació virulenta de la unitat (para
ofrendar nuevas glorias a España).
En
aquest blog s’han posat sobre la taula algunes qüestions que aquests
secessionistes il·lustrats no han volgut contestar mai. Per exemple, seria bo
que explicaren la profunda divergència d’opinió amb els illencs. Com sabreu,
perquè ací ho hem referit en diverses ocasions, el govern de Matas va intentar
convertir l’Institut d’Estudis Baleàrics en una institució normativa, a "imagen
y semejanza” de l’AVL. Quan el conseller Fiol va explicar el propòsit,
Quin
sentit té fer diccionaris (com el de termes jurídics), o aquest altre Diccionari ortogràfic i de pronúncia -magna
obra-, la majoria de les paraules del qual ja formen part d’altres diccionaris
unitaristes, normatius i dialectals.
Com
valoreu la censura que s’ha aplicat a la revista Lletres Valencianes? Per què
no s’ha respectat l’opció de cada col·laborador? Si no acceptem la normativa
diferenciada de l’AVL, és clar que no podrem col·laborar en publicacions
oficials, o que reben subvencions oficials, fins i tot aviat no ens podrem presentar a
beques o premis literaris al País Valencià si no som conscients que haurem
d’escriure l'obra en la normativa diferenciada de l’AVL. Perquè allò que s’ha
començat, caldrà continuar-ho i acabar-ho. Diu vent de Cabylia: "no es pot
arribar a una veritable galleguització mentre no es renuncie a les
normes ortogràfiques comunes”. Ja hi heu renunciat, doncs.
I
seguint amb la galleguització, reiteraré ací la síntesi de Valentim Rodrigues
Fagim: "Afirmava Pieter Behaeghel, um
integracionista flamengo, em 1844 que até a independência de Holanda no XVI
(mentres Flandres ficava dentro do Império espanhol), a velha língua fora uma
possessão comum de flamengos e holandeses e que os flamengos o que deviam fazer
agora era reclamar a sua posse depois de vários séculos de negligência. A
língua portuguesa –além da sua continuadora- é essencialmente a mesma língua
que a medieval com as suas lógicas regularizações e posteriores influências
como a língua do Cid é a essencialmente a mesma língua que o castelhano actual.
Não é um produto made in Lisbon. De ser assim palavras como [lenho, espelho,
vou, leite, mais, chover, formula, Rosa, isso] deveriam ser transcritas lanhu,
ixpalhu, vô, laite, maix, xover, formla, Roza, iço e se outro tanto fizeram os
brasileiros (como já faz o galego oficial), onde existe uma única língua
existiriam, no mínimo três línguas (a ideia pode ser copiada por mais
variantes: galego-asturiano, portunhol ou açorense, por exemplo). O problema,
realmente, é que o debate e as decisões não estão em mãos dos galegos. Naqueles
lugares onde a identidade da língua depende basicamente dos movimentos sociais
que se importam com ela, Quebeque, Puerto Rico, Vale de Aosta, Moldávia actual,
Flandres, Tirol do sul... o integracionismo é o comportamento dominante. Naqueloutros onde não é assim, e Valência é
o paradigma junto à Galiza, o destino da língua fica baixo a direcção dos seus
verdugos”.
Amb
tot, és evident que la batalla l’he guanyada vosaltres, els secesionistes
il·lustrats. L’AVL és acceptada majoritàriament, tant pels partits espanyols
que la pactaren (PP-PSOE) com pels que no la pactaren però l’han assumida com a
mal menor o com a solució (EUPV-BNV). A banda d’aquest fractirador i uns pocs
més, poca crítica hi ha hagut contra l’AVL. I encara que el seu crèdit siga més
aviat pobre, a banda de la política també una majoria d’entitats cíviques i
culturals han admès la seua existència, tot i que no sé si alhora les seues
conseqüències. Per tant, no us amoïneu que la partida és vostra. I les
conseqüències també, és clar.
El
que més el dol d’aquesta situació és que al Principat la conseqüència d’aquest
pacte haja estat ignorar encara més els escriptors valencians. No debades en el
pacte per l’AVL hi van haver negociadors del govern de
I
si alguns no voleu parlar clar -i català- és perquè no teniu coratge i us
estimeu més viure entre paràfrasis, circuml·loquis i esparadraps (El problema rau en què l'AVL no pot
manifestar-se clarament fins que els elements secessionistes perden totalment
la seu força. L'AVL no pot dir "normativitzem el català parlat al País
Valencià" ni adreçar-se a l'IEC per realitzar un estàndar comú perquè
deixaria de complir l'objectiu per al qual va estar creada: desactivar el
secessionisme. Vent de Cabylia) En quin moment de la història futura -si és
que en tindrem, de futur- del País Valencià podrem dir les coses pel seu nom?
Qui serà qui haurà de dir: ara és el moment de llevar-li als valencians la bena
dels ulls perquè ja estan preparats per a conèixer la veritat? Som els
valencians deficients mentals que no podem entendre les coses?
Els
vostres arguments delaten allò que sou:
secessionistes, però "il·lustrats".
Josep sâalçà amb ressaca de la sesta i pensà : âoehui és millor que no em desperteâ.
Sempre havia sigut una miqueta gamberro. La nit anterior se nâhavia
anat de festa, sâhavia posat ben guapo amb una bona camiseta i havia
anat a sopar amb els amics: una cerveseta amb cacauets i pistatxos, una
ensalada, una ració de corder, les postres i un trago de licor de
mançana per a rematar.
Cap a les dos de la nit anaren a una discoteca; durant el camà Josep va
tindre mals auguris: sâencontrà amb una nòvia que acabava de deixar el
dia anterior i xafà una bonyiga de gos prop dâun cementeri que estava
de pas. En arribar a la discoteca âtot de neons sobre la fatxada i al
costat de lâarena de la platjaâ hagueren de passar per taquilla i pagar
ni més ni manco que 15 euros; eren carnavals i havien apujat els preus,
aixà li anava a Josep, que no alforrava un duro. Dins feia molta calor
i a Josep li xorrava la suor. Va intentar lligar-se a una xica
arrimant-se molt, però no va elegir bé i li va eixir el tir per la
culata; el seu fÃsic de gorrió poc desenrotllat tampoc lâajudava molt.
Desenganyat i com que no era molt testarrut, seân anà a fer el burro
amb els amics. Abreviant, va acabar al servici, on va vomitar tot el
que havia sopat.
En arribar a casa estava tant borratxo que entropessà amb lâescaló
de lâentrada. A lâascensor no seân recordava del pis en què vivia i va
prémer el botó del huit; en eixir hagué de baixar el sèptim, el sext i
el quint fins trobar la porta que reconeixia com a seua. Buscà les
claus, obrÃ, entrà i es gità a dormir la mona.
------
De seccessionistes hi hauria a totes bandes, per tant, Sr. Cucarella, segons el vostre punt de vista.
Sincerament, crec que veieu fantasmes allà on no n'hi han. Als anys 80 i 90 el blaverisme aconseguia enganyar-nos a la majoria dels valencians que la culpa de tots els mals era dels pancatalanistes, que es trobaven fins la sopa. Aquesta estratègia va funcionar tan bé que l'últim sondeig sociològic diu que un 9% se sent només valencià (i de català , ni arribava a l'1%).
Ara, al segle XXI, quan el blaverisme ja no és útil a l'espanyolisme ni ja gairebé existeix, el pancatalanisme acusa dels mals del PaÃs Valencià al blaverisme. Que els necessiteu?
Quina catxapera de paÃs, marededeumeueta....
Dic, per si no saps llegir com cal: hem "denunciat" el secessionisme il·lustrat, el que preten fer una normativa diferenciada, i diccionaris diferenciats, i que fa -feu- una tasca impagable a l'espanyolisme. Efectivament, el blaverisme diguem-ne clàssic ja no serveix als interessos de l'espanyolisme. Per això ha creat el secessionisme il·lustrat que representa l'AVL i els seus defensors. Què ha aconseguit aquesta estratègia? Ja ho veus: més dividits.
Hi posarè un fotimer d'exemples:
- per què sí s'accepta castellanismes com ara dir "mançana" (per "poma"), "bastant" (per "prou"), "vas" (per "got"), "toro" (per "bou"), "gamberro", etc.? Amb quin criteri? Perque totes eixes paraules no apareixen a cap diccionari històric anterior al DIEC.
- ¿Per què no es va incloure paraules com ara "peluqueria", que es etimològicament molt coherent (pél -> peluquer -> peluqueria) i no "perruqueria" que és un gal·licisme injustificat, "buina" (genuí, segons DCVB) en voltes de "bonyiga" (castellanisme), "metxer" (ús valencià, gal·licisme, segon DCVB) i no circumloquis emprenyadors com "encenedor"... ?
- ¿Per què alguns es duen les mans amb paraules acabades amb o? No s'accepta "capritxo" si és un italianisme de "capriccio" i, en canvi, no passa res amb la paraula normativa "dojo" (i que ací no s'utilitza gaire) que també és un italianisme de "doggio". Per què no s'accepta "rabo", "cego" (fonèticament i etimològicament justificat, per diferenciar de "sec") i sí "guapo", o "maco" de "majo"?. Només cal fer-se un fart d'escoltar a Joel Joan en "Plats Bruts": "ei, això ha estat molt guapo!".
Amb tot això, el que vull dir és que, no es tracta de fer un diccionari per als "valencians", i un altre per als "catalans", no són exclouents. Això és un recull de lexicografia, i crec és necessari protegir el patrimoni lingüístic valencià. A Catalunya catalanitzaren el valencià a la primera meitat del segle XX, i em sembla collonut eh?. Però crec que és just que nosaltres també vulguem valencianitzar el català, i més encara si es té en compte que en allò referent al lèxic la nostra variant sovint és més conservadora.
Crec que ha de ser d'absoluta normalitat que els valencians participem en la normativa de la nostra llengua comuna, i no per la generositat de Catalunya mitjançant l'IEC, sinò per la nostra pròpia sobirania lingüística. Que això significa ser seccesionista? Jo personalment no ho veig així i, per a exemple un botó: hi han més de 10 acadèmies de la llengua espanyola, i ningú no gosaria de dir que hi hagen més de deu llengües diferents.
Ara bé, també és cert que a l'Argentina ("lengua lunfarda", si busques lunfardo a la Wikipèdia trobaràs coses sorprenents) i a Xile ("lengua chilena") hi van estar a punt de seccessionar-se del castellà a principis del segle XX, però precissament la creació d'una Acadèmia Argentina de l'Espanyol va posar fre a eixe secessionisme, tot i respectant la variant argentina.
Quan es van crear eixes acadèmies americanes del castellà, totes van prendre la normativa de la RAE com a punt de partida, i en cap cas per a "revisar-la", sinò per a "complementar-la" segons els usos lingüístics dels seus països. No ens sona això? És exactament el mateix que s'està fent al País Valencià. Anàlogament, totes eixes acadèmies hi col·laboren d'u a u (un exemple, el Diccionario Panhispánico de Dudas, o el Diccionario de Americanismos y Castellanismos). Aquest últim punt hauria de ser el següent pas entre l'IEC i l'AVL, cosa que jo ho veig tan necessària com inevitable.
Quan es van aprovar les Normes de Castelló del 32, l'IEC no hi tenia res a vore. Quan es va recuperar el valencià a començaments dels 60, tampoc hi va tenir res a vore, la recuperaciò es va fer principalment mitjançant Lo Rat Penat (amb "Gramática valenciana" de Carles Salvador en 1971), abans que fòra controlada per l'espanyolisme per a emmascarar-se de blaverisme durant la transició (després de 1978). El reviscolament del català al País Valencià, per tant, va ser duta a terme per moviments socials, culturals i lingüístics valencians, i l'IEC només hi prenia nota en allò que els interessara en clau principatina. L'experiència històrica, aleshores, deixa clar que ens cal un ens normatiu valencià.
En qualsevol cas, la unitat lingüística de la llengua catalana mai és un punt d'eixida, sinò un punt d'arribada. I no ho dic jo, ja diuen il·lustres valencians com ara Enric Valor, Josep Giner, o Sanchis Guarner, personatges que em convencen prou sobre la matèria. Perquè fins fa poc, i encara hui dia cara a la galeria, socialment (i no lingüísticament), el català i el valencià es consideren dues llengües diferents, malauradament.
CapTallat, no vull pensar que ets un manipulador, simplement que no coneixes la història. L'acord de les Normes de Castelló oficialitzava allò que ja era un acord entre la majoria de valencians que escrivien en la llengua del país, o siga en català, i eran que seguien la normativa de Pompeu Fabra, és a dir de l'IEC. Però amb unes mínimes adaptacions "valencianes". O siga que l'IEC sí que va tenir a veure, i molt, en les Normes de Castelló. I de fet, en la represa dels anys setanta era aquest model estàndard i literari el que va servir de base per a la normalització del nostre català, i bé caldria que t'interessares una mica en les delcaracions d'Enric Valor.
Ara bé: no seré jo qui li posarà mèrits a la tasca de l'IEC. Certament, ha tingut una visió poc "nacional" -i ja entenc que a tu i a mi ens separa precisament la concepció nacional-. L'IEC ha funcionat sempre des d'una posició -còmoda- profundament regional. Hauries de conèixer, per exemple, Pep Coll, escriptor del Pallars, i les seues opinions sobre el desinterès de l'IEC pel lèxic pirinenc. No és una queixa únicament valenciana. La seua actuació en defensa de la pluralitat i la unitat del català ha estat, al meu entendre, tan nefasta, que des de la política -quan m'hi dedicava- vaig proposar la transformació profunda de l'IEC o la creació d'una nova entitat normativitzadora en la qual hi haguera una representació més paritària dels diferents territoris catalanoparlants.
Tot i amb això, crec que no podem repetir propostes fetes fa 75 anys. Ha passat el temps i els perills que assetgen la llengua catalana són uns altres que els d'aleshores. Precisament el perill d'ara és la fragmentació, la creació de tres o quatre o vint acadèmies, una per cada territori "autonòmic", més el departament francès, l'estat andorrà i la ciutat de l'Alguer. Recorda-te'n que el govern del PP volia fer una AVL illenca, que el govern d'Aragó ha manifestat en diverses ocasions una idea semblant. Trobes raonable per al futur del català que hi ha tantes acadèmies, tantes normatives? Pensa en el ridícul que hen fet a Europa amb el tractat traduït. Pensa que a tot arreu es presenta el valencià i el català com a llengües distintes, i això no és bo per al noste futur.
D'acord que l'IEC ha de canviar d'actitud. Però discrepe profundament de la idea de crear milanta acadèmies. Més i tot quan ja havíem consolidat un model estàndard prou acceptable -el que usen El Temps i Vilaweb- que permet la particularitat en la unitat. Ara voleu agranar-ho tot i començar pel mateix cap de fa 75 anys. Em sembla que és un suïcidi. Si cal posar el braç dins la mànega a l'IEC s'ha de fer d'una altra manera. De més a més, el descrèdit de l'AVL no permet situar-la, malgrat tot, al mateix nivell que l'IEC. Ja dic: proposeu una altre secessionisme. A la gallega.
Et demane disculpes si en algun moment el meu missatge t'ha semblat manipulador sobre les Normes de Castellò. No vull menystenir per a res la tasca que va fer en aquella época l'IEC, però el que volia dir és que hi va ser necessària que una "autoritat" valenciana (tot i que extraoficial) hi donara el seu vist i plau per a poder estendre la normativa fabriana, en general, pel País Valencià.
De totes maneres, crec que les nostres postures compartixen gran part de l'anàlisi sobre la unitat de la llengua en la pràctica, només que diferim sobre quina solució donar-hi. Jo també estaria d'acord en què hi haguera una única institució normativa amb representació de tot el seu domini lingüístic, orgànicament. Però sent realistes, mentres hi dure la situació política actual, és difícil, per no dir impossible. Però almenys hi han els factors i actors necessaris perquè puga existir eixa institució que tots dos volem si la situació política canvia algun dia.
Fins i tot, mes enllà de la lingüística, també compartim gran part sobre el nostre projecte polític. No hi veig diferència entre el teu marc nacional i el meu, tan sols que en el teu cas està més carregat de romanticisme i jo.... doncs què vols que et diga? Huit anys d'un PSOE gris i caganer, i uns altres huit anys d'un PP aniquilador de la nostra llengua, identitat i cultura... doncs se'm fa difícil ser romàntic.
Per últim, només dir que gran part de la informació sobre les paraules del DIEC i tot això ho he tret de vicentb. Ho dic per no atorgar-me el seu mèrit.
Bé, Toni, no sé si t'ho creuràs o no, però ha estat interessant moltes coses dels que dius (no coneixia Pep Coll) i ha estat un plaer debatre amb tu.
Molt parlar de com ha de ser el català al País Valencià, molt parlar del seu nom, molt parlar de la seua normativa, però mentre tot això és parla al carrer i a les institucions cada vegada més s'utilitza l'espanyol. Així l'únic que s'aconseguirà és no haver d'arribar mai a cap acord, ja que per a quan toqui ningú parlarà en català.
Potser hauriem de crear també una mena d'AVL a Andalusia, o a Galicia, puix l'espanyol que es parla allà no és exactament igual que el que es parla a Madrid, i s'han de preservar les varietats regionals oi? Ja teniu una nova missió, senyors por-AVL.
Sé qui és Cucarella, i sé què ha fet (m'agrade més o menys); no tinc ni idea de qui és Enric Gil ni quina autoritat té. I no dic per a opinar, sinó per a criticar, que és l'única cosa que sap fer; la paraula "polèmica" li encanta, però no entesa com un intercanvi d'arguments, sinó com a soroll i merder. Encara no li he llegit, ni a ell ni a cap dels comentaristes anònims d'aquest blog, ni un sol argument a favor de l'AVL: ells només fan crítica dels crítics, i el més divertit és que diuen que ho fan per evitar la crispació dins del "valencianisme" (ha!, el valencianisme...).
És cert, com diu Cucarella, que allò que no poden ocultar és una molèstia, una incomoditat, a coincidir amb els catalans en alguna cosa; diuen "sí, tenim una llengua comuna" i a partir d'ací "fem tot el possible perquè no es note". Però el més patètic (perquè mira que en són, de patètics!) és que han inventat ara la roda: com diu Doghouse Reilly (que sembla ser un català millor informat de la realitat valenciana que no vosaltres) la seua gran aportació és més antiga que la picor: cal fer allò que hem fet els darrers (com a mínim) trenta anys, i veuràs quin panorama. Per això després, amb aquestes anàlisis tan brillants, els resultats del Bloc són els que són. Els que no són, vaja.
Aquests, Toni, són el producte inevitable de tres dècades d'una política ben concreta; encara que ells probablement no ho saben. El problema és que quan vinguen a adonar-se'n (si és que algun dia ho fan) ja l'hauran cagada, i no podran fer com en el Bloc, que canvien de rumb cada quatre anys.
Sé qui és Cucarella, i sé què ha fet (m'agrade més o menys); no tinc ni idea de qui és Enric Gil ni quina autoritat té. I no dic per a opinar, sinó per a criticar, que és l'única cosa que sap fer; la paraula "polèmica" li encanta, però no entesa com un intercanvi d'arguments, sinó com a soroll i merder. Encara no li he llegit, ni a ell ni a cap dels comentaristes anònims d'aquest blog, ni un sol argument a favor de l'AVL: ells només fan crítica dels crítics, i el més divertit és que diuen que ho fan per evitar la crispació dins del "valencianisme" (ha!, el valencianisme...).
És cert, com diu Cucarella, que allò que no poden ocultar és una molèstia, una incomoditat, a coincidir amb els catalans en alguna cosa; diuen "sí, tenim una llengua comuna" i a partir d'ací "fem tot el possible perquè no es note". Però el més patètic (perquè mira que en són, de patètics!) és que han inventat ara la roda: com diu Doghouse Reilly (que sembla ser un català millor informat de la realitat valenciana que no vosaltres) la seua gran aportació és més antiga que la picor: cal fer allò que hem fet els darrers (com a mínim) trenta anys, i veuràs quin panorama. Per això després, amb aquestes anàlisis tan brillants, els resultats del Bloc són els que són. Els que no són, vaja.
Aquests, Toni, són el producte inevitable de tres dècades d'una política ben concreta; encara que ells probablement no ho saben. El problema és que quan vinguen a adonar-se'n (si és que algun dia ho fan) ja l'hauran cagada, i no podran fer com en el Bloc, que canvien de rumb cada quatre anys.
Si és un problema filologic d'ortogràfia discuteix de filologia, ús i pronunciació de la llengua.
I si estas en contra de la denominació valenciana de la llengua, doncs deixau dit i punt.
La majòria de valencianoparlants estan d'acord amb la denominació valencianda de la llengua. Prou problemes tenim que ara no m'os poses a fer de filolegs.
Pot ser els polítics del Principat en vore les nostres actituds lingüistiques, socials i polítiques, ens han donat per perduts.
Al remat tota l'esperança de la llengua és que no s'ensorre Barcelona
Dons si no es posen d'acord el filolegs per afavorir un mateix sistema lingüistic que abasteixca a tot hom, és per la manca de voluntat o problema dels filolegs.
Però només faré dues observacions.
1.- "I si alguns no voleu parlar clar -i català- és perquè no teniu coratge i us estimeu més viure entre paràfrasis, circuml·loquis i esparadraps (...)"
Aquest és un mal que aquí dalt coneixem molt bé, no és pas exclusiu del País Valencià, i ens està matant la nació (i vull dir el que dic).
2.- Fins a on jo sé, des de la famosa Batalla de València de la transició al País València hi hagut dos bàndols en la qüestió lingüística i nacional (i el menfotisme de la majoria, ja-ho-sé...).
Un dels dos bàndols s'ha dedicat a pressionar i pressionar sense treva i sense cedir mai ni un milímetre, o cedint-lo només per guanyar un metre tot seguit; l'altre, per contra, s'ha dedicat ha cedir i cedir sense treva i a guanyar milímetres mentre la línia del front reculava quilòmetres. El resultat evident per a tots els observadors externs (tots ells ignorants o catalans) és que el primer bàndol està guanyant per golejada.
Conclusió evident i aferrissadament mantinguda per part dels segons: "Per fi tenim la clau! Eureka! Hosanna! Per guanyar hem de cedir i cedir sense treva, això farà venir a tots els valencians al nostre costat en massa!"
Ha!
Ben iguals, ben iguals, al Nord i al Sud!
L’AVL és acceptada majoritàriament, tant pels partits espanyols
que la pactaren (PP-PSOE)
Vols dir? El <a href="http://www.lukor.com/not-esp/locales/0503/06145341.htm">PP</a> també?
---------------------------------------------------------------
Com
valoreu la censura que s’ha aplicat a la revista Lletres Valencianes?
L'ha feta l'AVL?
---------------------------------------------------------------
Els
vostres arguments delaten allò que sou: bronques, però "il·lustrats".
I ningún dels dos bandols els interessa fer res per la llengua més enllà que polemitzar, en volta d'integrar des de la diversitat.
– Pare, vull un traje clar.
– I una merda, ho vols més clar?
Hi ha secessionistes i prou. Si hi ha un origen comú, si hi ha varietats dialectals, parles, etc. per què collons ens entestem en dir-li un altre nom?
Com diu Cucarella: «perquè no teniu coratge i us estimeu més viure entre paràfrasis, circuml·loquis i esparadraps» I ja està. I el vostre interès per la llengua és totalment inútil. Només us interessa per massacrar-la.