Tot coincidint amb la col·locació de la primera pedra del sincrotró Alba (una magnífica notícia per a la comunitat científica catalana), m’agradaria reflexionar sobre el que considero que és un greu error polític comès pel Govern socialista: l’absorció de les competències d’universitats i recerca per part del departament d’Educació, i la transferència de les competències en matèria de societat de la informació al departament de la Presidència
I de pas aprofito l’avinentesa per retre un càlid homenatge a l’exconseller del DURSI proposat per Esquerra, Carles Solà: els fruits de la callada –però eficacíssima- tasca que va desenvolupar al capdavant del departament s’estan recollint ara i els seus efectes probablement perduraran els propers anys.
Ja es va fer ressó la blocaire Calaix de sastre ara fa dos mesos (els dies 15, 18 i 24 de maig) sobre la problemàtica de la fractura del DURSI. Considero que hauria calgut mantenir l’estructura d’un departament que aplegués les matèries d’universitats, recerca i societat de la informació per tres motius: (Hi ha més informació)
1- Si les matèries d’universitats es tracten des del mateix departament que tracta l’educació (que correspon al primer cicle de la vida formativa d’una persona), estem considerant la universitat com una mera continuïtat cronològica del cicle formatiu inicial. En realitat, les universitats haurien de ser considerades motor de desenvolupament social i econòmic, i caldria tenir un enfocament més proactiu amb el món empresarial i la transferència de tecnologia. Això només és possible des d’un departament específic sobre la matèria amb una persona al capdavant que lideri aquest sector governamental estratègic amb força (i sense altres temàtiques també estratègiques com ara l’educació que en dispersin els esforços).
2- La recerca ha desaparegut del mapa. La ‘R’ que apareixia flamant al logo del DURSI ha caigut. Ara el departament és d’Educació i Universitats. Aquesta invisibilització de la feina que duen a terme més de 20.000 persones (sense comptar el personal de gestió) a Catalunya és un fet negatiu i simptomàtic d’una certa feblesa de pensament estratègic pel que fa a la importància de la recerca del Govern actual.
3- La societat de la informació és una peça clau per establir una societat basada en el coneixement i la innovació, claus alhora de la competitivitat europea. Aquesta transformació social a què estem abocats abraça quatre pilars: la producció del coneixement a partir de la recerca, la seva transmissió mitjançant la formació universitària, la difusió a través de les tecnologies de la informació i la comunicació, i l’ús i l’entrada del coneixement al mercat a través de la innovació.
És a dir, els tres pilars de l’Europa del coneixement –d’acord amb l’estratègia de Lisboa- són l’espai europeu d’educació superior (U), l’espai europeu de recerca (R) i l’espai europeu de la informació (SI). Sembla raonable que la millor manera de bastir una Catalunya capdavantera pel que fa a l’assoliment dels objectius de Lisboa serà la que disposi d’una estructura departamental on es reconegui la importància d’aquestes tres matèries.
I, finalment, permeteu-me ser un xic més agosarat: l’àmbit de la innovació, a hores d’ara integrat al departament de Treball, podria arribar a formar part també d’aquest departament (en un model lleugerament semblant al de la Junta d’Andalusia), de manera que tots els elements que integren la cadena productiva del coneixement estarien en el mateix calaix (universitats, recerca, innovació –amb la transferència de tecnologia entre universitats i teixit empresarial- i societat de la informació): assistirem a la creació a partir de la tardor del DURI? Si és així, espero que prèviament hi hagi un gran pacte entre tots els partits perquè l’invent duri.
