VilaWeb.cat
botxi | Polític-militar | divendres, 28 de juliol de 2006 | 10:51h

Avui, de l’aeroport, un altre cop.  Per a començar, ja tenim el nom de la low cost d’Iberia :  Clickair.  Van estar donant peixet amb Catair i deixant-se estimar, ho recordeu?.  ¿Però algú pensava que Iberia realment anava a posar Catair a una filial seva?  Per molt que la base operacional sigui al Prat, Iberia és Iberia, la línia oede bandera” espanyola, en tots els sentits (per cert, l’adreça fiscal de l’empresa.... serà a Catalunya?  Aposto que no).

Sobre l’aeroport del Prat tinc des de fa temps un dubte.  Els empleats, per comunicar-se entre ells, porten uns walki talkis.  Als taulells, als llocs on reculls les maletes, a les pistes.... tothom va amb el walki talki penjat.  Sempre he pensat que es tracta d’un walky talki màgic :  només funciona si parles en castellà. (...)


Suposo que deu ser així, ja que mai, mai, ni una sola vegada, he sentit ningú parlant en català pel walki talki.  Veus tot de moros, paquistanesos i negres carregant maletes amunt i avall... i tots ells ja han après la clau màgica per utilitzar el walki talki.  D’aquesta manera, l’aeroport del Prat ha esdevingut, sense cap dubte, en el centre de castellanització més important del Principat, i diria que dels PPCC.

Parlen de fer la quarta pista :  ja m’ho veig a venir.  Serà una nova pista per a l’aterratge lingüístic del castellà a Catalunya.

Però hi ha una solució, en aquest cas de mans de la tecnologia.  Hem de desenvolupar el nostre walki talki màgic, un que només funcioni si parles en català.  I després, intentem-ho vendre al Prat.  O el regalem, posats a fer.  A veure si els propers paquistanesos que l’utilitzin aprenen de seguida quina és la clau.

Comentaris: 10
  • És el que hi ha.
    TALLAFERRO | divendres, 28 de juliol de 2006 | 20:03h
    I no ens n'adonem, més aviat, oblidem que no som res més que un país colonitzat. A veure tota l'estructura operacional del país a mans de qui està? dels colonitzats o dels qui porten xuclant-nos durant 400 anys?? Des de qualsevol imfrastructura de transport sigui aena, sigui renfe siguin ports, des de qualsevol imfrastructura energètica sigui endesa(fecsa), gas natural (per cert s'escriu igual en català que en castellà), des de qualsevol imfrastructura telemàtica-audiovisual sigui telefònica, correus, tele-basures, rteletaxis, des de qualsevol mitjà d'impost directe o indirecte sigui hisenda o qui sigui, des de qualsevol sistema de defensa militar  ens tenen ben agafats pels collons! Arreu on hi ha el mínim fil conductor de poder, allà tenen cuixa presa. I si no que algú em contesti pq collons encara avuidia m'arriba la factura de gas natural (abans catalana de gas) domiciliada a la meva adreça de la província de GERONA.
  • Els sindicats "nacionales"
    vedra | divendres, 28 de juliol de 2006 | 17:48h
    Crec que els sindicats majoritàris, tenen alguna cosa a dir, si són tant forts com diuen la UGT de Catalunya i la CONC. L'espanyolisme més tronat està dins les estructures sectorials de federacions i agrupacions dels sindicats espanyols als Països Catalans, pures màfies modernes de colocació, d'amiguisme i "enchufismo". I evindentment la llengua imperial castellana imposa als treballadors/es, ni una mica de sensibilitat envers el país que els acull.
    Només assistint a alguna assemblea us dareu compta de la imposició lingüïstica, no parleu en català que igual surts mal parat, et diuen empresari, traïdor, capitalista, es veu que no hi han treballadors/es que parlin català, salut.

    • Sindicats i classe obrera
      borinotus | divendres, 28 de juliol de 2006 | 18:37h

      A mi aquesta història del "català, llengua de la burgesia" sempre m'ha tocat els collons. El meu pare, ara jubilat, era de classe obrera, sector metall, i català des de temps immemorials. El meu avi (Acs), pare del meu pare, va estar anys i anys a una fàbrica de ciment i no de directiu precisament i enrere d'aquests eren pagesos perque no hi havia llavors indusria o era molt inicpient. El primer "white collar"  de la meva família ha estat un servidor.

      Del tema aquest precisament tinc pendent de fer un post al meu blog. Explicant la història del meu pare i com va quedar a l'atur gràcies a la pasivitat dels sindicats que només defensaven funcionaris i grans empreses.  Des de llavors que no els puc ni veure tot i que em consta que entre la militància hi ha gent de bona fe.


  • La mel i la fel
    Luís Torrents | divendres, 28 de juliol de 2006 | 13:19h

    Com suposes tu que caldria fer per a aconseguir que el català fora usat per segments sociològics que ara prefereixen utilitzar l'espanyol?

    Manu  militari? Amb una policia polític-lingüística --a la manera de la policia religiosa d'Aràbia Saudita—que amb una vara es passegen pel món i sacsegen cops de fuet a l'infidel que s'atreveix a usar una llengua que no sigui català.

    Més s'aconsegueix amb mel que amb fel, va dir algun savi. Fent les coses de manera que el català sigui una llengua de prestigi, de  status social. Al que distingeix positivament, s'apunta molta gent.

    La vida de la cultura catalana en el món actual ha d'estar enfocada, per raons d'economia de mitjans,  a tenir  realimentación positiva de l'entorn proper --naturalment, de l'espanyol, l'hispanoamericà i l'europeu del sud--. És a dir, que pel sol fet d'estar, rebem energia gratuïta que convenientment transformada faci créixer les branques de la nostra pròpia cultura. Això és possible, perquè és el que està ocorrent massivament, encara que hagi elements amb visions tan pessimistes com la teva, creo que contaminades per problemes de caràcter personal.

    El desenvolupament de la vida en llengua catalana --l'ésser del país—s’ha d'orientar a tenir un  plus de qualitat respecte a l'entorn (a l'estil del que és la Suïssa alemanya respecte al món alemany o la Suïssa romanç respecte a la  francofonía: més qualitat en tot. No és fàcil de comprendre ni de fer. Als suïssos els ha costat els últims 150 anys treure el cap en aquests àmbits culturals tan potents). Sent així les coses, molta gent voldrà assimilar el català perquè donarà qualitat de vida i prestigi.

    Poden resultar xocants aquests conceptes de "disseny" aplicat a l'evolució d'una civilització (la nostra), però és el que necessitem conrear i consensuar. En un debat veritablement central, nuclear, del nostre ésser o no ser.

    A la defensiva, amb ressentiment, conreant una  sub-cultura  mesquina, mancada de generositat moral, no anem a cap costat. Els enfocaments  cerriles,  victimistas, escassos de reflexió, no es fa créixer la nostra cultura.

    • No estic ben bé d'acord
      borinotus | divendres, 28 de juliol de 2006 | 14:01h

      El tema de fer que una llengua sigui considerada de prestigi per a ser respectada i recuperada és condició necessària però no suficient. Pensa en el llatí, durant segles tothom que en sabés era considerat persona "amb estudis" però al carrer no la parlava ni deu.
      La llengua es recupera si es fa servir a tots   els nivells i per a tots els usos. Ja vaig dir en un post del meu blog (jo sempre que puc em faig propaganda hehehe) que calia fer servir la llengua fins i tot per als usos més tronats.
      En Francesc Candel va dir un cop que la llengua no estaria normalitzada fins que un atracador entrés en un banc i cridés "Mans enlaire, això és un atracament". A hores d'ara jo afegiria que no anirem bé fins que al pati de l'escola el fill d'un immigrat equatorià i el d'un magrebí facin servir aquesta llengua (Ja hi han casos així però són escassos).
      Com fer-ho això? No sé, parlant la llengua a tot arreu i per a tots els usos imagino


      • bona pregunta
        Reyes | divendres, 28 de juliol de 2006 | 22:30h
        Com fer-ho això?, preguntes. Doncs no ho sé, és molt complicat, i encara més si deixem que es formin ghettos. Ara no em refereixo als culturals (a mi ja em sembla bé que conservin també les seves tradicions) sinó econòmics. I si parlem de les criatures, suposo que s'integren abans i millor a les escoles privades on n'hi ha molt pocs i una gran proporció de nens i nenes catalanes que a l'escola pública on, segons de quins barris parlem, la proporció és justament a l'inrevés, a més de nens de famílies que encara avui en dia només parlen en castellà (per raons històriques molt similars). En aquestes circumstàncies no podem parlar de permeabilitat, com tu apuntaves...
  • Cal ser pràctics
    botxi | divendres, 28 de juliol de 2006 | 13:58h
    Gràcies pel comentari.
    De tota manera, penso que el tema del walki talki màgic té una solució més pràctica:  el dia que alguns dels usuaris catalans comencin a parlar normalment en català.
    Possiblement hi haurà qui començarà amb el no lo entiendo, però que s'hi fotin fulles.  Si veuen que cal entendre, la cosa canvia.
    La diglòssia del walki talki és enorme.  M'he trobat al taulell, parlant en català amb la persona que m'atenia, i aquesta haver de fer una consulta en aquell moment, i automàticament canviar al castellà.  Potser qui contestava també parla català, però és que ni s'ho plantegen.  En castellà, directament.
    Són instruccions d'AENA?  Hi ha hagut protestes d'espanyolistes?  O és que el walki talki només funciona en castellà?
    • No t'estranyi
      borinotus | divendres, 28 de juliol de 2006 | 14:04h
      ...que siguin instruccions d'Aena. A la Renfe va passar una cosa així. Van sancionar un treballador per fer servir el català en una comunicació interna. Lamento no poder demostrar-ho, no tinc les dades i parlo de memòria, si ho trobo us ho diré.
      • Va ser a Reus
        botxi | divendres, 28 de juliol de 2006 | 14:56h
        A l'estació de Reus van sancionar un treballador (dues vegades)  per escriure en català no sé quin full d'incidències internes.
        • moltes realitats
          Reyes | divendres, 28 de juliol de 2006 | 22:36h
          Us faríeu creus del que hi ha pel món, de com funcionen per dintre moltes empreses catalanes, és a dir, amb seu social a Catalunya...

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats