Avui, de l’aeroport, un altre cop. Per a començar, ja tenim el nom de la low cost d’Iberia : Clickair. Van estar donant peixet amb Catair i deixant-se estimar, ho recordeu?. ¿Però algú pensava que Iberia realment anava a posar Catair a una filial seva? Per molt que la base operacional sigui al Prat, Iberia és Iberia, la línia oede bandera” espanyola, en tots els sentits (per cert, l’adreça fiscal de l’empresa.... serà a Catalunya? Aposto que no).
Sobre l’aeroport del Prat tinc des de fa temps un dubte. Els empleats, per comunicar-se entre ells, porten uns walki talkis. Als taulells, als llocs on reculls les maletes, a les pistes.... tothom va amb el walki talki penjat. Sempre he pensat que es tracta d’un walky talki màgic : només funciona si parles en castellà. (...)
Suposo que deu ser així, ja que mai, mai, ni una sola vegada, he sentit ningú parlant en català pel walki talki. Veus tot de moros, paquistanesos i negres carregant maletes amunt i avall... i tots ells ja han après la clau màgica per utilitzar el walki talki. D’aquesta manera, l’aeroport del Prat ha esdevingut, sense cap dubte, en el centre de castellanització més important del Principat, i diria que dels PPCC.
Parlen de fer la quarta pista : ja m’ho veig a venir. Serà una nova pista per a l’aterratge lingüístic del castellà a Catalunya.
Però hi ha una solució, en aquest cas de mans de la tecnologia. Hem de desenvolupar el nostre walki talki màgic, un que només funcioni si parles en català. I després, intentem-ho vendre al Prat. O el regalem, posats a fer. A veure si els propers paquistanesos que l’utilitzin aprenen de seguida quina és la clau.
Només assistint a alguna assemblea us dareu compta de la imposició lingüïstica, no parleu en català que igual surts mal parat, et diuen empresari, traïdor, capitalista, es veu que no hi han treballadors/es que parlin català, salut.
A mi aquesta història del "català, llengua de la burgesia" sempre m'ha tocat els collons. El meu pare, ara jubilat, era de classe obrera, sector metall, i català des de temps immemorials. El meu avi (Acs), pare del meu pare, va estar anys i anys a una fàbrica de ciment i no de directiu precisament i enrere d'aquests eren pagesos perque no hi havia llavors indusria o era molt inicpient. El primer "white collar" de la meva família ha estat un servidor.
Del tema aquest precisament tinc pendent de fer un post al meu blog. Explicant la història del meu pare i com va quedar a l'atur gràcies a la pasivitat dels sindicats que només defensaven funcionaris i grans empreses. Des de llavors que no els puc ni veure tot i que em consta que entre la militància hi ha gent de bona fe.
Com suposes tu que caldria fer per a aconseguir que el català fora usat per segments sociològics que ara prefereixen utilitzar l'espanyol?
Manu militari? Amb una policia polític-lingüística --a la manera de la policia religiosa d'Aràbia Saudita—que amb una vara es passegen pel món i sacsegen cops de fuet a l'infidel que s'atreveix a usar una llengua que no sigui català.
Més s'aconsegueix amb mel que amb fel, va dir algun savi. Fent les coses de manera que el català sigui una llengua de prestigi, de status social. Al que distingeix positivament, s'apunta molta gent.
La vida de la cultura catalana en el món actual ha d'estar enfocada, per raons d'economia de mitjans, a tenir realimentación positiva de l'entorn proper --naturalment, de l'espanyol, l'hispanoamericà i l'europeu del sud--. És a dir, que pel sol fet d'estar, rebem energia gratuïta que convenientment transformada faci créixer les branques de la nostra pròpia cultura. Això és possible, perquè és el que està ocorrent massivament, encara que hagi elements amb visions tan pessimistes com la teva, creo que contaminades per problemes de caràcter personal.
El desenvolupament de la vida en llengua catalana --l'ésser del país—s’ha d'orientar a tenir un plus de qualitat respecte a l'entorn (a l'estil del que és la Suïssa alemanya respecte al món alemany o la Suïssa romanç respecte a la francofonía: més qualitat en tot. No és fàcil de comprendre ni de fer. Als suïssos els ha costat els últims 150 anys treure el cap en aquests àmbits culturals tan potents). Sent així les coses, molta gent voldrà assimilar el català perquè donarà qualitat de vida i prestigi.
Poden resultar xocants aquests conceptes de "disseny" aplicat a l'evolució d'una civilització (la nostra), però és el que necessitem conrear i consensuar. En un debat veritablement central, nuclear, del nostre ésser o no ser.
A la defensiva, amb ressentiment, conreant una sub-cultura mesquina, mancada de generositat moral, no anem a cap costat. Els enfocaments cerriles, victimistas, escassos de reflexió, no es fa créixer la nostra cultura.El tema de fer que una llengua sigui considerada de prestigi per a ser respectada i recuperada és condició necessària però no suficient. Pensa en el llatí, durant segles tothom que en sabés era considerat persona "amb estudis" però al carrer no la parlava ni deu.
La llengua es recupera si es fa servir a tots els nivells i per a tots els usos. Ja vaig dir en un post del meu blog (jo sempre que puc em faig propaganda hehehe) que calia fer servir la llengua fins i tot per als usos més tronats.
En Francesc Candel va dir un cop que la llengua no estaria normalitzada fins que un atracador entrés en un banc i cridés "Mans enlaire, això és un atracament". A hores d'ara jo afegiria que no anirem bé fins que al pati de l'escola el fill d'un immigrat equatorià i el d'un magrebí facin servir aquesta llengua (Ja hi han casos així però són escassos).
Com fer-ho això? No sé, parlant la llengua a tot arreu i per a tots els usos imagino
De tota manera, penso que el tema del walki talki màgic té una solució més pràctica: el dia que alguns dels usuaris catalans comencin a parlar normalment en català.
Possiblement hi haurà qui començarà amb el no lo entiendo, però que s'hi fotin fulles. Si veuen que cal entendre, la cosa canvia.
La diglòssia del walki talki és enorme. M'he trobat al taulell, parlant en català amb la persona que m'atenia, i aquesta haver de fer una consulta en aquell moment, i automàticament canviar al castellà. Potser qui contestava també parla català, però és que ni s'ho plantegen. En castellà, directament.
Són instruccions d'AENA? Hi ha hagut protestes d'espanyolistes? O és que el walki talki només funciona en castellà?