jpinyol |
dilluns, 20 d'agost de 2012 | 00:41h
(article publicat a "El 3 de vuit", divendres 3 d'agost, dins la secció "AMB REGUST DE CATÀNIA"
Per als que ens guanyem la vida educant i a vegades algun maleducat llunyà ens retalla les possibilitats de fer-ho en condicions (per exemple ampliant el nombre d’alumnes per aula, reduint els professionals especialistes en encaminar de la millor manera els alumnes amb necessitats educatives especials o sumant-nos hores lectives en detriment de les organitzatives, entre d’altres) el veritable cap d’any és a l’agost, i la caloreta, la meitat de la paga extra de juny i la sorra de la platja entre els dits ens conviden a fer balanços.
Aquest setembre farà un any que vaig fer realitat el desig que em bellugava pel cap i pel cor des de feia temps. Venir a treballar a Vilafranca i en la mesura dels possibles, implicar-m’hi culturalment. No pas tractar la ciutat que m’enamora des de fa dècades com un mer escenari per guanyar-me les garrofes i cada tarda tornar a l’Anoia sense mirar el retrovisor per la flamant C-15 -que un dia s’haurà de desdoblar-. No. La meva intenció era i continua sent rebre un esquitx, encara que fos petit, de la vitalitat cultural que es respira a la capital de l’Alt Penedès i, en el millor dels casos, aportar-hi alguna cosa. I no puc estar-ne més satisfet.
Treballar al Milà i Fontanals, entre d’altres amb alumnes de les modalitats del batxillerat artístic i d’arts escèniques, encara m’ho ha fet més possible. Només ha calgut predisposició i una mica d’imaginació per establir ponts entre el centre educatiu i les entitats culturals, els mitjans de comunicació locals i el món empresarial. Al novembre vam participar en l’homenatge a l’escriptora Montserrat Roig organitzat per la Secció Literària del Centre Artístic Penedès l’Agrícol. Al desembre i conjuntament amb Cava Guilera de Lavern-Subirats vam engrescar-nos en la iniciativa anomenada “Art a la taula”, una promoció d’ampolles de cava que duien incorporades a les etiquetes d’una banda microrelats de factura pròpia sobre el món de la vinya i del cava i de l’altra les il•lustracions d’aquests textos brevíssims a càrrec d’alumnes de batxillerat del Milà. Una meravella de projecte que va fer pinya sumant la creativitat dels joves d’aquí, una iniciativa inclosa en el projecte docent d’un institut i la participació activa d’una empresa vitivinícola. Es pot demanar més? També aquell mes vaig encetar aquesta columna d’opinió, de nom “Amb regust de catània”. No oblidaré mai el comentari enverinat que abans de fer-ho em va regalar una persona. “Si vols escriure al 3 de vuit has de tenir el carnet de Convergència!”, un falsedat com una casa de pagès que no em vaig creure mai perquè de seguida em va venir al cap el meu amic i també escriptor Jordi Llavina, que té una pàgina sencera setmanal i sé que, com a mínim, ha format part de la secció d’ERC-Vilafranca, la qual cosa em va fer entendre que, arreu, hi ha gent amb molta mala bava. Però continuem! Al gener, i a proposta d’aquest setmanari, vam començar a donar forma a l’acudit gràfic setmanal que apareix a la pàgina 3. Si us he de ser sincer, cada vegada m’agrada més coordinar aquest projecte i al Milà tenim un bon planter de futurs dibuixants per a molts 3 de vuit! A més, des del centre on treballo he tingut l’oportunitat de contactar setmanalment amb tots els mitjans locals a través de notes de premsa relacionades amb el que anem fent en el centre, he assistit a representacions teatrals a Cal Bolet, a l’Auditori, xerrades a la sala d’actes de l’Escorxador i un treball encarregat a l’alumnat de primer de batxillerat sobre el monument que s’alça a la Rambla de sant Francesc a Manuel Milà i Fontanals ens va permetre descobrir i fer saber als mitjans que aquest proper sant Fèlix es commemoraran els cent anys de la seva inauguració. Si a tot plegat li sumo que he participat en diferents presentacions de llibres, un de poesia al Casino el 23 de setembre, el meu nou llibre de narrativa, Planeta Lluç, el 20 d’abril al col•legi sant Ramon de Penyafort en cooperació amb el CNL Penedès i la Biblioteca Torras i Bages i el darrer el passat 5 de juliol a la llibreria l’Odissea, el balanç és per a mi ben positiu. Si hi ha una cosa que cap mal govern no ens pot retallar són les il•lusions i ja espero el nou any acadèmic per continuar gaudint i col•laborant en aquesta meravella de població. Que passeu un immillorable agost!
Per als que ens guanyem la vida educant i a vegades algun maleducat llunyà ens retalla les possibilitats de fer-ho en condicions (per exemple ampliant el nombre d’alumnes per aula, reduint els professionals especialistes en encaminar de la millor manera els alumnes amb necessitats educatives especials o sumant-nos hores lectives en detriment de les organitzatives, entre d’altres) el veritable cap d’any és a l’agost, i la caloreta, la meitat de la paga extra de juny i la sorra de la platja entre els dits ens conviden a fer balanços.
Aquest setembre farà un any que vaig fer realitat el desig que em bellugava pel cap i pel cor des de feia temps. Venir a treballar a Vilafranca i en la mesura dels possibles, implicar-m’hi culturalment. No pas tractar la ciutat que m’enamora des de fa dècades com un mer escenari per guanyar-me les garrofes i cada tarda tornar a l’Anoia sense mirar el retrovisor per la flamant C-15 -que un dia s’haurà de desdoblar-. No. La meva intenció era i continua sent rebre un esquitx, encara que fos petit, de la vitalitat cultural que es respira a la capital de l’Alt Penedès i, en el millor dels casos, aportar-hi alguna cosa. I no puc estar-ne més satisfet.
Treballar al Milà i Fontanals, entre d’altres amb alumnes de les modalitats del batxillerat artístic i d’arts escèniques, encara m’ho ha fet més possible. Només ha calgut predisposició i una mica d’imaginació per establir ponts entre el centre educatiu i les entitats culturals, els mitjans de comunicació locals i el món empresarial. Al novembre vam participar en l’homenatge a l’escriptora Montserrat Roig organitzat per la Secció Literària del Centre Artístic Penedès l’Agrícol. Al desembre i conjuntament amb Cava Guilera de Lavern-Subirats vam engrescar-nos en la iniciativa anomenada “Art a la taula”, una promoció d’ampolles de cava que duien incorporades a les etiquetes d’una banda microrelats de factura pròpia sobre el món de la vinya i del cava i de l’altra les il•lustracions d’aquests textos brevíssims a càrrec d’alumnes de batxillerat del Milà. Una meravella de projecte que va fer pinya sumant la creativitat dels joves d’aquí, una iniciativa inclosa en el projecte docent d’un institut i la participació activa d’una empresa vitivinícola. Es pot demanar més? També aquell mes vaig encetar aquesta columna d’opinió, de nom “Amb regust de catània”. No oblidaré mai el comentari enverinat que abans de fer-ho em va regalar una persona. “Si vols escriure al 3 de vuit has de tenir el carnet de Convergència!”, un falsedat com una casa de pagès que no em vaig creure mai perquè de seguida em va venir al cap el meu amic i també escriptor Jordi Llavina, que té una pàgina sencera setmanal i sé que, com a mínim, ha format part de la secció d’ERC-Vilafranca, la qual cosa em va fer entendre que, arreu, hi ha gent amb molta mala bava. Però continuem! Al gener, i a proposta d’aquest setmanari, vam començar a donar forma a l’acudit gràfic setmanal que apareix a la pàgina 3. Si us he de ser sincer, cada vegada m’agrada més coordinar aquest projecte i al Milà tenim un bon planter de futurs dibuixants per a molts 3 de vuit! A més, des del centre on treballo he tingut l’oportunitat de contactar setmanalment amb tots els mitjans locals a través de notes de premsa relacionades amb el que anem fent en el centre, he assistit a representacions teatrals a Cal Bolet, a l’Auditori, xerrades a la sala d’actes de l’Escorxador i un treball encarregat a l’alumnat de primer de batxillerat sobre el monument que s’alça a la Rambla de sant Francesc a Manuel Milà i Fontanals ens va permetre descobrir i fer saber als mitjans que aquest proper sant Fèlix es commemoraran els cent anys de la seva inauguració. Si a tot plegat li sumo que he participat en diferents presentacions de llibres, un de poesia al Casino el 23 de setembre, el meu nou llibre de narrativa, Planeta Lluç, el 20 d’abril al col•legi sant Ramon de Penyafort en cooperació amb el CNL Penedès i la Biblioteca Torras i Bages i el darrer el passat 5 de juliol a la llibreria l’Odissea, el balanç és per a mi ben positiu. Si hi ha una cosa que cap mal govern no ens pot retallar són les il•lusions i ja espero el nou any acadèmic per continuar gaudint i col•laborant en aquesta meravella de població. Que passeu un immillorable agost!
