La notícia ha passat desapercebuda però té una rellevància enorme: una sentència condemna el titular d’un weblog (un bloc, que en diem nosaltres) com a responsable des del punt de vista penal per un comentari anònim.
El bloc Mafius, escrit per un estudiant, criticava el seu institut i les pràctiques d’alguns professors. Un comentari anònim, anomenant fill de puta a un professor i dient-li que si el veia pel carrer l’atropellaria, ha dut un jovenet a la banqueta d’un jutjat. I no només l’han jutjat, sinó que l’han condemnat penalment per dues faltes : amenaces i injúries. (...)
El blocaire va demostrar que les adreces IP dels comentaris anònims no eren pas les seves, i que per això ell no podia ser condemnat per les frases. Però la sentència diu que el titular del weblog és responsable (des d’un punt de vista penal !!) per les opinions i escrits que allà hi surtin, anònimes o no.
Textualment (de El País): La jueza condena a Iván F.C por una falta de injurias y otra de amenaza al quedar probado que el ex alumno es el responsable de la publicación de un blog con un contenido que "sobrepasa el ámbito constitucionalmente protegido de la libertad de información y , en su caso, de la libertad de expresión, lesionando el honor de terceras personas”. El fallo también recoge que queda "acreditada la actitud vejatoria hacia el perjudicado al proferirse en el citado medio [su blog] y estar dotado de publicidad".
Punts a estudiar :
1. Responsabilitat del titular, equiparada (per a mi, exageradament) a la del director d’un mitjà de comunicació, per entendre que s’hi està d’acord (per acció o per omissió) amb tot el contingut del weblog.
2. La possibilitat de difusió pública d’un weblog (independentment del nombre de lectors o usuaris que tingui) el fa tributari d’una especial vigilància per part de l’autoritat judicial, donat la transcendència que potencialment pot tenir una informació o una opinió donada (allò que la sentència anomena oepublicitat”).
La meva opinió és que el tribunal jutjador no té ni idea del que és un weblog, ni sap (o ni ha volgut entendre) que qualsevol anònim pot posar un comentari oeincendiari” que pot acabar donant pel sac un respectable blocaire (no és el meu cas :-)
La sentència ha estat recorreguda, però del resultat del recurs potser haurem d’extreure conseqüències (per exemple, canviar-nos de Vilaweb a algun bloc situat fora de l’Estat espanyol, o que Vilaweb obri sucursal a Andorra). Estic una mica preocupat.
chanel gucci hermes louis vuitton designer handbags vertu phones replica phones vertu replica tag heuer phone mobiadocartier-phones goldvish rolex mobile porsche phone replica blackberry iphone replica buy DVDs replica watches
- Millor allotjar-se a Blogger (com faig jo) perquè aleshores regeixen les lleis d'USA, i no les d'aquí.
- El blogmàster és responsable del que escriu i (com administrador del blog) dels comentaris que hi deixa la gent. Jo, d'ell, hagués esborrat el comentari en qüestió i festa.
Si recordem el cas que esmentava en un comentari de per aqui baix sobre el cas Vinader veiem que hi ha una gran incoherència.
Cas Vinader: El periodista destapa una trama d'extrema dreta i n'identifica els membres. ETA mata algunes de les persones que sortien al reportatge. Després de mesos de polèmica el periodista surt declarat innocent.
Cas Màfius: Un xicot fa un post al seu bloc sobre un professor. Un comentarista anònim fa un comentari insultant i amenaçant (personalment crec que és una arrauxada adolescent i que no passaria mai a una realització concreta) aquest professor. Es considera al xicot responsable i el tanquen el bloc i l'empresonen.
Bé, algú sap si això crea jurisprudència? Perquè ara podriem anar fregint a segons quins periodistes i locutors que no paren de calumniar i de clamar contra Catalunya. Encara en treuem alguna cosa bona d'això.
http://www.quemarlasnaves.net/images/mafius1.jpg
http://www.quemarlasnaves.net/images/mafius2.jpg
http://www.quemarlasnaves.net/images/mafius3.jpg
Molt bé, Reyes ! Ben trobat !
Fixeu-vos-hi que es tracta d'un bloc xilè. A l'estat espanyol, el magatzematge de sentències judicials té algunes limitacions (recordeu allò que el Bono, quan era president de Castilla la Mancha, volia fer, aquell arxiu públic de sentències d'agressors a dones, i va haver de recular per impossibilitat legal).
¿Què faig ara amb aquesta referència de la meva admirada i anònima Reyes? ¿La deixo, perquè s'ho mereix, o l'esborro per poder arribar a ser -hipotèticament- constitutiva de delicte?
A això arribaríem amb sentències aberrants com aquesta.
(Tranquila, Reyes, que saps que ets sempre benvinguda al Botxí)
Va bé saber-ho!
Molt ben trobat Reyes ;-))
denúncies davant l'estament públic que correspongui (he llegit que es
tracta d'un institut)... Potser no, quina feinada!!
En cap cas *jo* he dit que havien tancat el bloc. Només he dit que hi havia una condemna penal per un comentari anònim. Això és cert. O sigui, aquest noi ja té antecedents penals, i la propera vegada no seran 200 euros sinó ingrés al talego.
També he blasmat el fet que la jutgessa no entrés a valorar el fet de la prova de les IP dels anònims, dient que ell com a escriptor del bloc n'és totalment responsable del seu contingut.
Això és el fons de la qüestió, al meu parer.
És clar que no defenso la impunitat de calumniar o amenaçar. El que dic és que entendre que un escriptor d'un bloc ha de fer-se responsable per comentaris anònims és una bestiesa. I això és el que diu la sentència.
Per això potser seria bo que, oficialment des de Vilaweb, s'adoptés una posició clara sobre què pensa fer el propietari d'aquest mitjà.
De qualsevol manera, coincideixo amb tu: és necessari tenir molt clar fins a quin punt és nostra la responsabilitat dels comentaris que algú (de forma anònima o no) escrigui al nostres blogs. Si és així, podem discutir el que vulguem sobre el dret a la llibertat d'expressió, però és evident que necessitem una eina per a poder controlar-ho...
L'origen dels blogs és un dietari personal posat a la consideració de posibles lectors.
En el teu dietari personal pots escriure el que vulguis, oi? Llavors, estem dient que si ho fem públic estem obligats a revisar-ho?
I pel que fa als comentaris. Jo crec que el blocaire en qüestió no pot ser gens responsable del que un altre opini del que hi escriu. No és com un mitjà de comunicació, no hi ha cap vincle entre amo del blog i comentaristes.
Mirem el cas de diaris digitals com ara e-noticies. Allà els que hi escrieun són periodistes (encara que de vegades no ho sembli), hi ha la posibilitat de afegir comentaris a les noticies però abans de sortir publicades són revisades per avaluar la seva conveniència (si mirem que hi publiquen podriem parlar molt de la tendenciositat que busquen, però això és un altre tema). En principi això funciona. El mitjà es fa responsable de publicar tant els articles dels periodistes com dels comentaris dels lectors anònimos o no.
Voleu dir que als blogs ha de funcionar el mateix sistema? Jo em faig responsable del que jo escric. I si algú vol fer-hi algun comentari haig de revisar-ho per a veure la seva conveniència. Això voleu?
Doncs si acaba així la cosa... mira, altra feina tinc que fer de censor. Personalment acabaria per treure l'opció de fer comentaris públics i qui em vulgui fer-ne que me'ls enviï al compte de correu que tambés surt al bloc.( Fet i fet això dels mail ja ho fa gent que vol comentar alguna cosa i per raons personals vol que només ho vegi l'escriptor del blog)
Amb les eines apropiades, no cal córrer aquests riscos: es pot pensar en enllaçar el blog amb un fòrum públic, o una opció que seleccioni els comentaris nous del dia (o haurem de revisar tot l'arxiu diàriament), o una tercera opció de comentaris acceptant només comentaris de membres registrats a Vilaweb, etc...
Està bé que us preocupeu d'aquestes coses. A veure si us arribeu a adonar que no tot val. Que l'erròniament considerada "sagrada" llibertat d'expressió té molts lÃmits, perquè limita amb altres drets tan o més importants.
El jove aquest de la condemna va per la vida cridant âoefill de putaâ a persones concretes i avisant-les que té la intenció d'atropellar-las (s'entén que amb un cotxe). Collonut. Si tots féssim igual, què seria això?
D'on us traieu que l'amenaça o l'insult és un dret fonamental, emparat per la âoellibertat d'expressióâ. Llegiu un poc de jurisprudència, que hi ha molta.
Que us quedi clar que el mitjà digital és com qualsevol altre. Tot es coneix i tot queda registrat. Es pot determinar qui és responsable de cada fet que esdevé en la Xarxa.
A veure si algú es preocupa (aquests de Partal, per exemple, per als bloggeros desorientats) de publicar l'última doctrina legislativa i jurisprudencial sobre què empara i què està fora de la llibertat d'expressió.
Atenció, que el tema va a donar que parlar, perquè hi ha molt incontinent verbal que es creu que hi ha barra lliure.
Respecte a la llibertat d'expressió: Hi ha d'haver total llibertat per a dir el que penses. Evidentment la llibertat implica responsabilitat i ja estan els jutjats per a atendre posibles querelles, però no pots prohibir "a priori" que una cosa no es pugui dir o pensar.
Si et fixes acusen al noi aquest d'amenaces que ell no ha fet sinó un comentarista anònim, i s'ha pogut demostrar que no era ell mateix. Ell és responsable d'això? No, ell és responsable del que ha escrit al seu bloc. I punt. Si escribís alguna cosa calumnia potser sí que se li podria sancionar però no per alguna cosa que ha dit algú altre.
Em direu que un escrit pot incitar a fer algun delicte o actuar contra algú. Això és molt interpretable i relatiu. Quina condemna li hauria de caure a certs comentaristes de la Cope doncs? (I que consti que tampoc vull que els tanquin aquests, tenen tot el dret a dir les bajanades que vulguin també)
... cadascú aportant una visió complementària.
De tota manera, el que més em preocupa és que un comentari anònim, sobre el qual no tens control (excepte esborrar-lo, si el veus...) et pugui dur conseqüències penals.
El Bloc Botxí té una línia editorial molt clara de la qual em responsabilitzo plenament (independentisme radical, no aliniat políticament). Però, com sabeu, permeto (i penso seguir fent-ho) tot tipus de comentaris, àdhuc insults, perquè per a mi és fonamental aquest intercanvi d'opinions.
Jo la veritat és que tinc la sensació que pot arribar el dia que alguns blocs estrella polítics es poden trobar amb alguna sorpresa desagradable, fa temps que s'està judicialitzant la política, també tenim l'exemple de l'Iu Forn, és possible que aquestes batalletes arribin també algun dia als blocs? de fet és curiosa la curta vida dels confidencials que d'un dia per l'altre desaparèixen sense donar cap explicació del tancament.
La definició del que és factible en matèria d'expressió està perfectament establerta en la Llei i la Jurisprudència.
Els nostres dubtes, entremesclades amb algun disbarat conceptual, radiquen en la nostra ignorància.
El problema de l'expressió del pensament és tan vell com el món. La civilització consisteix en bona part en l'art de modular el missatge emès del pensament. Com és sabut, una translació fidel del pensament només la fan els nens petits i els idiotes.
Però hi ha altra dimensió molt important, des de McLuhan sabem que el contingut es converteix en el missatge del mig continent. Així que el millor del missatge enalteix al mitjà i la podridura ho arruïna. Què vol dir això: que un ús infantil i incivil de la traducció del pensament en missatge, arruïna al mitjà, a l'una que produïx un missatge nauseabund.
El qual ho entengui, que prengui nota.
A hores d'ara no podem confondre el que és bo amb el que és legal. Són debats diferents.
Una cosa és pensar les coses abans de dir-les (que és la bona educació necessària per a viure en societat) i una altra és la censura de paraula i pensament i la imposició d'allò "politicament correcte".
Em reafirmo que la llibertat d'expressió ha de ser total. Jo tinc dret a dir el que em doni la gana i això no vol dir que comenci a dir bajanades irreflexives. I aquest dret ha de ser igual per a tothom. Si algú se sent ofès per alguna cosa que diu algú altre, que actuïn els tribunals. Però no es pot prohibir dir o escriure alguna cosa.
Però és que a més el post de botxí no anava per aqui, sino del fet que a un noi li han tancat el seu blog perque una altra persona ha fet un comentari inconvenient.
Tenia aquest comentarista llibertat per a dir el que va dir? Sí
Tenia per tant responsabilitat sobre el que va comentar? Sí.
Tenia l'amo del bloc alguna responsabilitat sobre el que
pugui dir un comentarista alié? NO
És just que se li hagi tancat el bloc per aquesta rao? NO
I ja està. La resta és pixar fora de test.
La petita fallada del teu raonament és que els mitjans de comunicació són responsables de tot el que suporten (transmeten, exhibeixen).
Una notícia signada té dos responsables: qui la signa i el mitjà que la publica.
Una notícia sense signatura només té un responsable: el mitjà.
A més de la legalitat, has d'atendre a l'oportunitat, la conveniència i als efectes col·laterals que el teu missatge provoca. Per exemple, en el mitjà que t'ho publica o en la comunitat.
Des del punt de vista legal, un weblog és igual que una revista o un diari. L'editor és responsable de tot el què hi surt, estigui firmat o no.
I si no és just, cal canviar-ho
El primer que m'ha vingut al cap quan he llegit el teu post ha estat el cas Vinader. Jo era molt jove però recordo que a causa del merder organitzat en el seu suport vaig conèixer la famosa careta amb el traç vermell a la boca que era el símbol de la llibertat d'expressió, era pintada a tot arreu (jo pensava que s'havia creat per a aquesta campanya però després vaig assabentar-me que era anterior).
Per a qui no conegui el cas Vinader: Xavier Vinader és un periodista que durant la transició feia periodisme d'investigació. En un reportatge va treure a la llum una trama d'extrema dreta amb noms i cognoms. Temps després l'ETA va matar dues de les persones que hi sortien implicades.
Se li va voler fer al periodista responsable d'aquestes morts per haver publicat aquest reportatge. Crec que es va exiliar i que el van arribar a empresonar a Carabanchel.
La reacció dels companys de professió i de moltíssima altra gent va ser massiva, tothom va recolzar la seva innocència (Ho trobo lògic, ell no va matar ningú). Estaria bé demanar-se quants sortirien al carrer i protestarien avui en un cas semblant. (Tinguem en compte que llavors "sortir al carrer i protestar" feia respecte, per no dir por)
Fa un temps vaig parlar del tema de la llibertat d'expressió i del llenguatge politicament correcte en el meu blog.