joanvila |
dimarts, 25 de juliol de 2006 | 08:28h
L´u de Juliol el BOE va publicar les noves tarifes elèctriques. Aquestes tarifes havien d´incrementar el preu de l´electricitat per segona vegada enguany. La primera va ser l´u de gener. Era un increment esperat, encara que no desitjat, per compensar la desviació de preus que hi va haver l´any 2005 entre el cost de generació de l´electricitat i el preu de venda fixat per la tarifa regulada.El mercat elèctric, parcialment transparent, només funciona per la part que no està regulat. La venda d´electricitat estarà del tot liberalitzada a l´any 2011. Fins llavors hi ha una part del mercat lliure i una altra que té la tarifa regulada pel Govern. Durant l´any 2005 els preus del mercat lliure han pujat més que els de la tarifa regulada. La desviació entre els preus de generació i els obtinguts per la tarifa regulada és de 3.810 milions d´euros. Com que la tarifa tenia un sostre màxim d´increment de preus, mesura impulsada per Rato a l´any 1997, l´increment previst per llei el gener no va poder fer front a aquesta desviació. La nova tarifa reconeix aquest dèficit tarifari, elimina els costos a la transició a la competència (CTC) imposats pel govern Aznar i permet a les elèctriques cobrar aquest dèficit amb un recàrrec al rebut de la llum durant els propers 14 anys i mig.
Tot plegat és molt complicat i enrevessat per les pressions que les companyies elèctriques han fet durant anys sobre els governs. El Govern del PP va pactar preus baixos a costa de pagar una quantitat enorme a les companyies sota l´argument de CTC. Finalment aquesta estructura de costos no ha pogut assumir les pujades de preus del mercat. Per tant era previsible que aquesta puja es fes un dia o un altre. Davant això ens hem de fer les següents preguntes: El model de generació elèctric és el que més ens convé en aquest moment? La pujada de preus asimètrica entre la tarifa domèstica i la industrial és justa?
El model elèctric definitivament no és el que ens convé. Es basa en la inversió en centrals de gas de cicle combinat, fet que provoca que els preus elèctrics vagin sense control a l´alça, que la producció de CO2 a Espanya es trobi cada vegada més lluny dels objectius fixats i que el sistema elèctric sigui cada vegada més rígid. A conseqüència de tot això és cada vegada més difícil introduir energia eòlica al sistema i és cada vegada més difícil fer una previsió de costos energètics a llarg termini. Cal una redefinició del sistema, una millora de la transparència del mercat evitant les influències de les grans companyies, una millora urgent de la gestió de la corba de consum i un debat obert sobre les millors formes de produir electricitat.
L´altra qüestió ens afecta a curt termini a tots. La nova tarifa elèctrica ha suposat una puja asimètrica per als diferents compradors. Així la puja ha estat de 0,0% per la nova tarifa social domèstica, un invent de l´actual ministre José Montilla. Ha suposat un augment del 4,48% per la tarifa domèstica i d´un 6,0% per la tarifa industrial. Les pujades no han estat simètriques perquè, diuen tant a l´administració com a les elèctriques, que en la tarifa actual és més elevada la domèstica que la industrial. Ja fa temps que ho sento això i em sembla que l´anàlisi no és del tot certa.
Comparem la tarifa domèstica amb la tarifa mitja industrial. Cal fer bé aquesta comparació. Primer de tot s´ha de fer amb estructures iguals, és a dir, amb tarifes de curta utilització. Després s´ha de fer en el mateix període horari. Que jo sàpiga la tarifa domèstica es consumeix en hores punta i pla, de les 8 del matí a les 12 de la nit. Doncs la comparació amb la tarifa d´alta tensió s´ha de fer en el mateix període punta i pla.
Els resultats de la comparació son els següents. El preu de l´energia per la tarifa 2.0 baixa tensió és de 87,42 EUR/MWh i el preu de l´energia per la tarifa 1.1 alta tensió curta utilització, per punta i pla, discriminació horària 3, és de 86,77 EUR/MWh. En un primer cop d´ull la nova tarifa industrial queda lleugerament per sota la tarifa domèstica. Però hem de recordar que la baixa tensió s´ha de transformar des de 25.000 V fins a 220 V, amb unes pèrdues reconegudes per la mateixa legislació del 7,9%; si apliquem aquesta pèrdua a la tarifa d´alta tensió, per poder comparar-la amb la de baixa tensió, ens donarà un preu de 93,63 EUR/MWh, un 7,10 % més alt que la tarifa domèstica
Les sospites estaven fonamentades. Molts col·lectius industrials es queixen que les noves tarifes els fan menys competitius en el mercat exterior. Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona ho deia en un article: «posen en entredit la continuïtat d´una part important del teixit industrial gironí que ha de continuar sent un dels pilars bàsics de l´equilibri econòmic de les nostres comarques».
Es pot fer alguna cosa per minvar aquesta tendència de preus a l´alça per les indústries més consumidores d´electricitat? Evidentment sí. Altrament a la implantació de mesures d´estalvi que moltes empreses ja tenen instal·lades, es pot aprofitar el seu consum constant per millorar la corba de demanda elèctrica. Augmentar el consum en hores vall i disminuir-lo en hores punta fa que les línies elèctriques no siguin tan petites i que les pèrdues de transport siguin inferiors. Alhora fa que necessitem menys potència instal·lada. També es pot eixamplar l´aplicació de la tarifa interrumpible o bé estendre la tarifa elèctrica per a tothom en els 6 períodes estacionals (avui ambdós estan restringits a poques empreses). El mateix ministeri insinua estendre el comptatge de diferents períodes al sector domèstic obligant que els nous comptadors tinguin trams horaris amb l´objectiu de «aplicar una política más afinada de gestión y demanda, suavizar los picos y los valles de la demanda eléctrica, promoviendo, de forma efectiva, el ahorro energético y la eficacia en el consumo». La generalització de la mesura no està prevista, amb la qual cosa no se sap quan es farà realment efectiva.
Tot plegat fa pensar que per un costat els governs, el de Madrid i el català, vegin el problema de competitivitat de les empreses i s´omplin la boca amb mesures pel seu foment. Però per l´altre costat, quan legislen qualsevol cosa, obliden que les empreses pateixen, perjudicant-les sovint. Vegin el fracassat intent del PSC de convocar eleccions en un dia de treball com a exemple clar del que dic, o la nova tarifa elèctrica social.
El sistema elèctric i les tarifes són complicades. Resoldre-ho bé requereix intel·ligència, experiència i tenir un model clar al cap. Hauria pogut ser una bona tesi pel doctorat del ministre Montilla com deia un seu amic en un article a Diari de Girona. Malauradament haurà estat només un senzill treball de crèdit de síntesi de Batxillerat, molt lluny del que és un doctorat de la universitat. I jo no li hauria donat l´aprovat.
L´altra qüestió ens afecta a curt termini a tots. La nova tarifa elèctrica ha suposat una puja asimètrica per als diferents compradors. Així la puja ha estat de 0,0% per la nova tarifa social domèstica, un invent de l´actual ministre José Montilla. Ha suposat un augment del 4,48% per la tarifa domèstica i d´un 6,0% per la tarifa industrial. Les pujades no han estat simètriques perquè, diuen tant a l´administració com a les elèctriques, que en la tarifa actual és més elevada la domèstica que la industrial. Ja fa temps que ho sento això i em sembla que l´anàlisi no és del tot certa.
Comparem la tarifa domèstica amb la tarifa mitja industrial. Cal fer bé aquesta comparació. Primer de tot s´ha de fer amb estructures iguals, és a dir, amb tarifes de curta utilització. Després s´ha de fer en el mateix període horari. Que jo sàpiga la tarifa domèstica es consumeix en hores punta i pla, de les 8 del matí a les 12 de la nit. Doncs la comparació amb la tarifa d´alta tensió s´ha de fer en el mateix període punta i pla.
Els resultats de la comparació son els següents. El preu de l´energia per la tarifa 2.0 baixa tensió és de 87,42 EUR/MWh i el preu de l´energia per la tarifa 1.1 alta tensió curta utilització, per punta i pla, discriminació horària 3, és de 86,77 EUR/MWh. En un primer cop d´ull la nova tarifa industrial queda lleugerament per sota la tarifa domèstica. Però hem de recordar que la baixa tensió s´ha de transformar des de 25.000 V fins a 220 V, amb unes pèrdues reconegudes per la mateixa legislació del 7,9%; si apliquem aquesta pèrdua a la tarifa d´alta tensió, per poder comparar-la amb la de baixa tensió, ens donarà un preu de 93,63 EUR/MWh, un 7,10 % més alt que la tarifa domèstica
Les sospites estaven fonamentades. Molts col·lectius industrials es queixen que les noves tarifes els fan menys competitius en el mercat exterior. Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona ho deia en un article: «posen en entredit la continuïtat d´una part important del teixit industrial gironí que ha de continuar sent un dels pilars bàsics de l´equilibri econòmic de les nostres comarques».
Es pot fer alguna cosa per minvar aquesta tendència de preus a l´alça per les indústries més consumidores d´electricitat? Evidentment sí. Altrament a la implantació de mesures d´estalvi que moltes empreses ja tenen instal·lades, es pot aprofitar el seu consum constant per millorar la corba de demanda elèctrica. Augmentar el consum en hores vall i disminuir-lo en hores punta fa que les línies elèctriques no siguin tan petites i que les pèrdues de transport siguin inferiors. Alhora fa que necessitem menys potència instal·lada. També es pot eixamplar l´aplicació de la tarifa interrumpible o bé estendre la tarifa elèctrica per a tothom en els 6 períodes estacionals (avui ambdós estan restringits a poques empreses). El mateix ministeri insinua estendre el comptatge de diferents períodes al sector domèstic obligant que els nous comptadors tinguin trams horaris amb l´objectiu de «aplicar una política más afinada de gestión y demanda, suavizar los picos y los valles de la demanda eléctrica, promoviendo, de forma efectiva, el ahorro energético y la eficacia en el consumo». La generalització de la mesura no està prevista, amb la qual cosa no se sap quan es farà realment efectiva.
Tot plegat fa pensar que per un costat els governs, el de Madrid i el català, vegin el problema de competitivitat de les empreses i s´omplin la boca amb mesures pel seu foment. Però per l´altre costat, quan legislen qualsevol cosa, obliden que les empreses pateixen, perjudicant-les sovint. Vegin el fracassat intent del PSC de convocar eleccions en un dia de treball com a exemple clar del que dic, o la nova tarifa elèctrica social.
El sistema elèctric i les tarifes són complicades. Resoldre-ho bé requereix intel·ligència, experiència i tenir un model clar al cap. Hauria pogut ser una bona tesi pel doctorat del ministre Montilla com deia un seu amic en un article a Diari de Girona. Malauradament haurà estat només un senzill treball de crèdit de síntesi de Batxillerat, molt lluny del que és un doctorat de la universitat. I jo no li hauria donat l´aprovat.
