Joan Oliver diu a l'Avui que l'enquesta de La Vanguardia és seriosa. Per a mi totes les enquestes són iguals, però no està gens malament desacreditar d'aquesta manera la del CEO. Si la que paguem entre tots no és seriosa, si hi ha un excés de cuina, per què no ho denuncia ningú allà on toca? En qualsevol cas, en les seves Engrunes aprofita la dita enquesta per treure conclusions interessades. Remarca que el triomf de CiU és indiscutible i que la majoria d'enquestats pensen que el candidat més votat hauria de ser president. És inútil que la gent s'esgargamelli recordant que el sistema no és presidencialista. L'entorn covergent va a la seva amb el seu discurs legitimador d'una majoria simple. I a més això tindrà una segona part que també ens serà familiar. Posem que CiU se'n surt (per molt que xerrin les enquestes, l'únic resultat real serà el de l'1 de novembre), que guanya per majoria simple. Governaran en solitari? Aquest és el govern fort i estable que pretenen garantir? Si PSC, ERC i ICV sumen majoria però no hi ha acord, ens passarem tota la legislatura considerant la possibilitat d'una moció? Buscaran acords puntuals amb el PP? Amb el PSC-PSOE? Potser sÃ, però el que és segur és que tornaran a engegar aquella maquinà ria propagandÃstica que presenta ERC com el germà petit, el soci "natural" que ha de lliurar-se a canvi de no-res. La pressió contra ERC és un clà ssic de la polÃtica catalana.
Oliver també s'apunta al foment del cara a cara, com Salvador Cot, quan diu que Mas i Montilla són "els dos únics candidats amb possibilitats d'arribar a la presidència de la Generalitat". Això només seria cert si no hi hagués més partits, però Oliver es creu el seu propi discurs i dóna per fet que només CiU o PSC-PSOE poden ser els qui arrepleguin més vots. Aquestes dues premisses en què es basen les engrunes d'Oliver són falses i resulten manipuladores de la realitat. Pagar per llegir un diari que manipula fa mandra. Si a més ens hem d'empassar unes engrunes tan pesades que ens comportaran segurament una mala digestió (i amb la calor que fa aquests dies!), val més que no llegim el final de l'article: "Una última observació: la baixÃssima confiança que els ciutadans tenen en l'honradesa de tots dos candidats és profundament injusta i demostra el creixent i preocupant distanciament entre la ciutadania i els polÃtics."
Ho diré un cop més: m'alegra moltÃssim que existeixi Vilaweb i que els blocs permetin no només expressar opinions lliures, sinó també llegir-ne i fer-hi comentaris. Ja sé que en principi el que diu el senyor Oliver no és l'editorial del diari i que l'Avui es pot defensar dient que és plural, però és que ho trobo francament empobridor. Espero que continuï creixent el nombre de persones que a l'hora d'informar-se no es limiten a la premsa escrita. I que això és noti a les properes eleccions molt més que no s'ha notat fins ara.
Aquest és el vostre paÃs, un paÃs de volada curta, d'interessos personals, de mil.limetre a mil.limetre, sense perpectiva nacional, doblegats a les oligarquies castellanes per a poder anar fent, amb la vostra segona residència a la Cerdanya, i el vostre hereu estudiant als EEUU.
Sense cap compromis nacional, sempre dient si, si bwana, amb nosaltres es pot negociar, no amb aquests immaadurs, adolescents d'ERC.
Amb un cÃnic perillòs com en MadÃ, autodestructiu nacionalment clar, el seu compte corrent personal deu d'estar galdòs.
Primer és el partit, segons nosaltres, i tercer la nostra llibreta estrella de la Caixa clar.
Quanta miseria moral, quina manera més miserable de governar el pais durant els últims 8 anys de CiU, que no dels primers anys (i hi dic jo exvotant de CiU fins el 1992).
Quina manca de sentit d'estat, mira que bé s'entenen (PSOE-PP), ells si que en saben de dividir i vèncer.
Si clar ara dirà s vareu posar un espanyol a la Generalitat, però no em negarà s que vam provocar un sotrac nacional que el paÃs necessitava (sotrac amb les seleccions esportives, amb l'estatut, amb la definició de nació, parlant català al congrés) quan havien bramat els militars amb 23 anys de seny, i peix al cove.
Và reu venir vosaltres i la nit del 21 de gener Mas es va baixar els pantalons, sempre igual a l'últim minut, cagalló avall, com al referèndum de la Constitució Europea, sempre acabeu dient SI.
En comptes de cercar ponts de dià leg per a encarar un procés de construcció nacional, vas i treus en Carod amb la clau, quina manca de sentit d'estat.
Ai, si per casualitat gaunya Montilla la cara que us quedarà al gran botifler Mas i al fornicador de franja.
Tot i que t'he de ser sincer prefereixo un paÃs governat per CiU, que no un paÃs amb majoria absoluta dels cabrons de sociates, aquesta és la diferència nosaltres posem pel davant el paÃs.
Segur que tu prefereries un paÃs ensorrat i perdut, a majoria absoluta d'ERC, aquesta és vostra miseria.
I tinc clar que 23 anys més de CyU ens portaran al nivell del Marroc, això si amb les contes corrents dels capos convergents ben ufanoses.( oi sr. Roca)