Fa temps vaig fer un seguiment dels canvis que s’anaven produint a Catalunya Cultura, fins a esdevenir iCat fm. Aquesta nova emissora me l’he escoltat i me l’escolto moltes hores. I, els tres canals temàtics que té a internet (Musicatles, Tot Cat i Icat Jazz), també els he anat escoltant assíduament. En general no estic satisfet amb els canvis. Algunes coses m’agraden, però té massa punts fluixos. Encara tinc l’esperança que vagin rectificant.
Es deia que la programació tindria un 50% de música anglosaxona, un 30% de catalana i un 20% d’italiana i francesa. El tercer punt l’estan incomplint del tot. I, és una llàstima, perque podria donar-li un toc diferent a la resta de radiofórmules.
La programació, en general, no deixa de ser una radiofórmula molt similar a Rac105. Les parts que m’agraden són les nocturnes: Delicatessen (amb Albert Puig) és un molt bon programa musical -la música que posa ell hauria de predominar en tota la graella-, el programa cultural Indicat i d’altres programes de matinada i de cap de setmana, com per exemple el de Músiques Urbanes i Relax, també compleixen les (meves) expectatives.
El gruix de programació diürna és massa comercial i no té un tret diferencial que faci d’aquesta emissora un espai radiofònic diferent, com crec que hauria de ser.
Per altra banda, hi ha els tres canals temàtics d’internet. Aquest segon comentari l’exposo a continuació amb un format independent a aquest escrit, ja que potser l’envio com a carta del lector en algun diari:
Els canals temàtics d’iCat fm.
El pas de Catalunya Cultura a iCat fm ens ha aportat una nova radiofórmula al dial que, a parer meu, no està acomplint les expectatives de crear una ràdio cultural, moderna, diferenciada i creadora d’una atmosfera musical diferent i mediterrània (on és la música italiana i francesa que es deia que emetria?). Ara bé, m’agradaria centrar-me en la novetat més important de la nova emissora pública: Els tres canals temàtics d’internet (Musicatles, TotCat i Icat Jazz). La idea és excel·lent, sobretot pel què fa al canal TotCat, que permet escoltar música en català les 24 hores a qualsevol part del món. Ara bé, l’estructura musical d’aquests canals és esperpèntica. Que no hi hagi locutors, m’està més que bé. Però, que no hi hagi una lògica en la tria musical, és totalment deplorable. Per exemple, escoltant el canal Musicatles, pots passar d’escoltar una cançó popular del Marroc a escoltar Camarón de la Isla, els Estopa, Cesaria Évora, etc... O, escoltant TotCat, de sentir el Serrat pots passar a sentir Sangtraït i després qualsevol cançó de música folc. Tot plegat no té sentit. És insuportable posar tot això dins del mateix sac. Crec que la solució passaria per crear una graella dividida en estils musicals, per exemple, de música brasilenya, de flamenc, de música del nord d’Europa, de pop català, de hard rock, etc...
Salut i llibertat!
Marcús
