No estic entenent la precampanya de CiU i d’ERC. Penso que PSC i ICV se n’estan sortint millor amb la seva campanya oedefensiva”.
CiU i ERC han d’anar a l’atac, encara que de diferent manera.
CiU ha de centrar-se en Montilla. Dia rere dia, colpejant-lo per tots cantons. Pel seu relatiu fracàs com a ministre d’Indústria. Per la seva manca d’idees. Per la seva nul·la implicació amb el país. Per no haver dimitit ja de ministre, perquè això vol dir que es pren la Txene com una coseta de segona fila, sense importància. (...)
CiU no pot anar acollonida pensant que els atacs durs a Montilla seran equiparats com atacs als castellans o a la oeCatalunya plural” i això serà perjudicial. CiU s’equivoca parlant del Tripartit. El Tripartit és un cadàver. Seguir parlant dels 3 anys de desastre no és constructiu, sobre tot perquè en Montilla sempre pot dir que ell no hi era.
A Montilla cal atacar-lo perquè no té solucions, perquè és un sucursalista i perquè ni mira ni mirarà mai per Catalunya. Perquè és un vot inútil, tan inútil com ell mateix. Atacar amb convicció. Amb menyspreu, fins i tot.
En canvi, CiU està perdent un temps vital. No està comunicant res. Més ben dit, només parla de l’oposició a un inexistent i inoperant Tripartit. Parlant només del Tripartit reparteix... i dilueix les culpes.
Per això cal personificar en Montilla el desastre, la manca d’idees. Perquè Maragall ja no hi és, no cal ni esmentar-lo.
ERC, pel seu costat, no està essent convincent en la famosa equidistància. Potser perquè en realitat no existeix aquesta equidistància... Veig ERC massa avesada a seguir amb el PSC-PSOE que no pas a exercir oed’equidistants” de debò. Sembla que es resignin a seguir amb el pacte oed’esquerres”, i per això s’acosten als Ciutadans pel Canvi, a veure si arrepleguen quatre engrunes (però quatre i mal comptades...).
ERC també ha d’atacar, com a única maneta d’allunyar-se de l’escandalós mal govern Tripartit. Ha de posar damunt la taula, sense manies, obertament, les manques d’acord entre els membres del Tripartit. ERC no pot presentar-se com a partit de Govern i pretendre crèdit pels 3 anys de legislatura. Al contrari: té l’ocasió de dir (si és cert) que ells no tenen inconvenient en passar a l’oposició. Que ERC pot ser oposició 4 o 8 anys més. Que abans a l’oposició que no pas un malt acord,
Tot plegat, estem perdent bones ocasions per a guanyar avantatge a la oesortida de la campanya”. I no, en canvi, només veiem passivitat, pors...
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/22121...si durant el referendum de la consti europea el mateix Montilla va dir que qui votés "no" era dels de Le Pen i durant el pssat referendum de l'estatut el lema del PSC era que qui votés "no" era del PP, ara d'una manera o altra voldran fer-nos empassar que qui no voti PSC és algú que no vol que un català no nascut a Catalunya sigui President, un vot racista vaja.
Cal ser intel·ligent i no caure en aquestes provocacions ni en aquells que disfressats de catalanistes radicals estan treballant per l'enemic (No sabia que et llegien també aquests). Hi han prou motius per a no votar PSC, ara només cal trobar motius per a votar CiU i ERC.
En quant als motius per votar CiU o ERC... potser posaré un posting, però jo no en tinc cap, Al final, pot ben bé ser que ERC=Montilla, i CiU=Zapatero.
De Guatemala, a Guatepeor....
Ja que la fi justifica els mitjans, anem a practicar uns bons principis de propaganda efectiva. Recomanem a CIU i ERP que:
1. Simplifiquin i concentrin tot el foc en un ENEMIC ÚNIC: L'absolutament malvat Montilla.
2. Que carreguin sobre l'enemic únic els propis errors o defectes, responent a l'atac amb l'atac. "Si no pots negar les dolentes notícies, inventa altres que les distreguin".
3. Convertir qualsevol anècdota, per petita que sigui, en amenaça greu. El lloc de naixença de Montilla li invalida com persona per a tota la seva vida, encara que ell faci i digui altra cosa. Inversament, haver nascut en territori de Catalunya –per descomptat de pares d'irreprotxable genètica catalana— t'habilita per a tota la vida, et converteix en indubtable.
4. Encara que a Catalunya, el nivell d'intel·ligència natural de la població autòctona és naturalment elevat, convé que l'esforç mental a realitzar sigui el més petit possible. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen gran facilitat per a oblidar.
5. La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d'idees i repetir-les incansablement, presentades una vegada i una altra des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fisures ni dubtes. Montilla és impossible que sigui un bon governant, Montilla és espanyol, cordovès per a més INRI. Montilla no pot governar Catalunya.
6 . Construir arguments a partir d'informacions fragmentarias. Una partida de naixença per aquí, apel·lació als baixos instints del taujà català, insults granejats, tot pot contribuir a formar la barrera anti-Montilla-horror-espanyol.
7. Fer callar les qüestions sobre les quals no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen l'adversari, també contraprogramando amb l'ajuda de mitjans de comunicl'Alt Almirantazgo d'ho Sura Catalana (per cert, qui seran aquests?)
8. Per regla general la propaganda opera sempre a partir d'un substrat preexistent, ja sigui una mitologia nacional o un complex d'odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives. Montilla és espanyol, ergo, és impossible que sigui català. Montilla és Felipe V redivivo, ens va a aixafar altra vegada.
9. Arribar a convèncer quanta més gent millor que es veu a si mateixa "com tot el món", un bon català, creant una falsa impressió d'unanimitat.
Ja que la fi justifica els mitjans, no passa gens si ens inspirem per a aquests principis de la propaganda efectiva en els ensenyaments de l'injustament injuriat Joseph Goebbels, autor de bona part d'aquesta idees, sorprenentment correctes i, a més, més utilitzades del que es reconeix.
Jo no mereixo aquest honor. Goebbels fou un mestre de la propaganda, això no es pot negar. Estarem o no d'acord amb les seves idees (més aviat en desacord, suposo), però els seus ensenyaments són vàlids encara, pel que veiem.
Agraeixo la teva contesta perquè és molt raonada i completa. Et recontestò:
1) Evidentment, cal concentrar el foc sobre Montilla. Parlar del Tripartit ja no té sentit. Parlar del PSC, tampoc. Potser parlar directament del PSOE, encara que millor personalitzar.
2) Lloc de naixença del Montilla: "curiosament", només des del PSC es treu aquest tema una vegada i una altra. Mai des del nacionalisme. Per a nosaltres, és irrellevant l'origen andalús del Montilla. Jo no el vull per espanyolista, no per haver nascut a Còrdova.
Només des del socialisme es vol mantenir aquest victimisme: "no el volen perquè és andalús". Una merda! No el volem perquè no té capacitat per plantar cara a Madrid i perquè no porta Catalunya dintre del cor.
3) Per a mi, és evident que des d'una òptica de país (de país català, vull dir) el Montilla és un incapaç. Certament, com bé dius, és millor limitar els missatges: "Montilla incapaç de defensar-nos", "Montilla llepaculs de ZP", "Montilla celebra els gols d'Espanya però no fa res per celebrar els de Catalunya"...
4) També estic d'acord en extendre aquesta idea de normalitat, de que Montilla és un incapaç. Ha de ser l'eix de la campanya convergent (per a mi). Penso que cal fer arrelar en l'indecís, en l'abstencionista, que Mas pot no ser genial, però que Montilla és simplement inadmissible.
Certament, no cal argumentar molt, simplement fer aparèixer aquesta idea com una "obvietat".
De tota manera, estaràs d'acord amb mi que l'enemic fa exactament el mateix. ¿Recordem el que es va dir de Miguel/Miquel Roca quan es va presentar pel PRD? ¿Recordem el referèndum "contra Catalunya" del PP? ¿O el lema "si guanya Catalunya, no guanya el PP"?
No et comparava amb el Dr. Goebbels. Suggereixo que, en una estratègia de "la fi justifica els mitjans", s'utilitzin els seus ensenyaments per a una bona campanya sense miramient. Veig que t'agrada la metodologia.
Des del nacionalisme pot ser que no se citi el lloc de naixença de Montilla, però se li ratlla d'un cop de ploma per algun "pecat original" que, encara que no explícitament esmentat, se sap quin és. Ull, que a Catalunya hi ha molt xarnego. Des dels fenicis per a aquí, gairebé cap som "pura sang".
Però el pecat definitiu de Montilla és que "no porta Catalunya dintre del cor". Aquí hem arribat al centre de la cosa. Només que sorgeixen alguna dubtes: qui sap el que hi ha en el corazon d'altre home, si amb prou feines coneixem el nostre? Com s'amida el que hi ha en el cor dels altres? Qui està capacitat per a estendre certificats de mesura de sentiments en cor aliè? El públic pot fer-se aquestes preguntes. Pot ser que es preguntin si això planteable en democràcia: "No voteu a aquest perquè no duu a la Pàtria en el cor".
El natural intel·ligent del català pot ser que rebutgi l'axioma de "Montilla incapaç" o l'asseveració que "Montilla és un llepaculs de ZP", perquè en política els culs es llepen en cercle i canvia l'adreça de llepada al ritme de cha-cha-chá.
A més, hi ha amors que maten. Els nacionalismes han dut a descarrilaments catastròfics les més de les vegades, ja que el conductor va amb moltes diòptries sense corregir i no tots tenim el fi olfacte del Dr. Goebbels, el qual també va conduir al super-descarrilament d'Alemanya.
En fi, sort amb la propaganda, que és un tema molt delicat.