carme.laura |
divendres, 6 de juliol de 2012 | 08:58h
Entenc que la ciutadania alemanya faci fàstics a pagar els pecats de països que triaren amb inconsciència viure per damunt de llurs possiblitats; he entès que Angela Merkel sostingués un dur posicionament sobre el rescat econòmic dels països en fallida i l'he considerat una aposta per a impulsar la necessària austeritat.
Ara bé, quan la immobilitat de les tesis alemanyes observa impàvidament que la pretesa austeritat s'ha convertit en quelcom insostenible, identificable amb pobresa i desesperança és oportú de recordar el que Merkel i Alemanya han oblidat, aquella perquè actua tàcticament per a evitar perdre les eleccions properes i aquesta perquè ha volgut esborrar de la memòria la història de què són flls l'anomenat miracle alemany i l'Alemanya d'avui, primera potència europea.
Tots els alemanys, tots els europeus i el món sencer recorden el dia que acabà la segona guerra mundial, l'any 1945. Alemanya que pretengué ser l'ama del món fou vençuda per l'exèrcit aliat, Europa fou rescatada del malson terrible del nazisme. Alemanya fou dividida geogràficament i ideològica, est-oest, comunisme-sociodemocràcia, Europa era empobrida. Alemanya rebé l'ajut dels països que havia ocupat i del generós oblit del mal sofert i fou important receptora del Pla Marshall. El poble alemany treballà durament, però sense l'ajut internacional i l'oblit de la guerra no hagués reeixit.
Merkel és una política crescuda i educada en l'Alemanya comunista i sap bé que sense la voluntat generosa i arriscada del canciller Kohl ella no seria qui és i Alemanya no seria la d'avui. Rebé molt dels altres en el moment que més ho necessitava, és l'hora de recordar-ho i de retornar-ne part amb generositat, austera, però generositat. Grècia és un exemple viu de la història que es vol oblidada. L'amnèsia estratègica envileix.
Merkel és una política crescuda i educada en l'Alemanya comunista i sap bé que sense la voluntat generosa i arriscada del canciller Kohl ella no seria qui és i Alemanya no seria la d'avui. Rebé molt dels altres en el moment que més ho necessitava, és l'hora de recordar-ho i de retornar-ne part amb generositat, austera, però generositat. Grècia és un exemple viu de la història que es vol oblidada. L'amnèsia estratègica envileix.
D'acord que va rebre molt suport de fora però el mèrit és seu. Saps quin és el país que rep més diners dels EUA? Aràbia Saudita....i malgrat això esta encara en l'Edat Mitjana.
Una altra cosa en que hauriem d'aprendre dels alemanys és en retre comptes amb el passat i acceptar les seves culpes.
Que s'hagin cansat de fer el "primo", i no són els únics, vegi's Finlàndia, no vol dir que es mereixin que cada dos per tres els recordin el nazisme, no s'han oblidat de res, ja fa molt de temps que se n'han disculpat i ho han pagat amb escreix. En canvi jo encara espero que algú es disculpi pels dos oncles que no he conegut, morts per la barbàrie feixista.
si no més bé el seu futur sostenible
altra qüestió són els autogoverns propis
que s'encomanen a futurs encara més insostenibles.