L’ús de les xarxes socials als mitjans de comunicació

Els principals mitjans de comunicació de Catalunya tenen Facebook i Twitter com a principals xarxes socials, però no obliden experimentar amb altres eines amb menys presència com Pinterest i Instagram per a imatges, o la clàssica YouTube per a vídeos.

Així es desprèn del qüestionari que han respost els responsables de xarxes socials dels següents mitjans: La Vanguardia, El Periódico, TV3, ARA, Vilaweb i Nació Digital [vegeu qüestionari, mitjans i persones consultades i metodologia emprada a la fitxa tècnica]. A això cal afegir-hi que els blocs no han desaparegut, tot i perdre el protagonisme principal.

Totes les persones consultades consideren que les xarxes socials aporten ‘coses bones’ per als mitjans, però ressalten que cadascuna aporta ‘coses diferents’. Per Assumpció Maresma (editora de Vilaweb) ‘el futur, però, està en les apps i tot el què passi en el món del mòbil i les ‘tablets’’.

Segons Rosa Alba Roig (Participació i Xarxes Socials TV3) ‘Twitter és la xarxa periodística per excel·lència, ens aporta immediatesa i ubiqüitat’, afirmació que la resta de mitjans comparteixen. Concretament, de la xarxa de microblogging se’n destaca el seu caràcter informatiu i la possibilitat de millorar el producte periodístic. Més detalladament, se’n ressalta la cobertura en temps real, el contacte amb l’usuari, la possibilitat de fer-lo participar i la seva utilitat com a font d’informació. Les persones consultades remarquen, també, la importància de Facebook tant com a font de visites com per a fidelitzar a la comunitat.

La transversalitat i la formació de la redacció són defensades per unanimitat pels responsables de xarxes socials dels mitjans catalans. Així, cap d’ells afirma tenir un community manager, figura que troben del tot prescindible en contraposició amb la necessitat de formar i de fer partíceps a la resta de treballadors. En tot cas, el què hi ha és un responsable o una àrea dedicada als mitjans socials i la participació.

Saül Gordillo (responsable de continguts de la web d’El Periódico) és taxatiu, ‘mai no hem tingut un community manager a la redacció ni el tindrem. Apostem per integrar aquesta funció de manera transversal entre la redacció i l'equip d'online. Volem implicar tots els periodistes en l'atenció al lector i difusió dels continguts a les xarxes socials’. En el mateix sentit, el departament de Comunicació del diari ARA afirma que funcionen ‘de manera transversal, tota la redacció actua també amb mentalitat de community manager’.

No tot són flors i violes en l’ús de les xarxes socials. Al parlar de les principals dificultats que hi troben, destaquen un coneixement molt desigual d’aquestes noves eines, fet que provoca una gran necessitat de formació dins les redaccions.

Segurament el temps és un dels principals handicaps en l’ús dels mitjans socials. Així ho afirma Patricia Ventura (responsable d’edició en mitjans socials de La Vanguardia), però afegeix que ‘a mesura que anem creixent en guanyem per poder atendre els lectors que decideixen seguir-nos a través de qualsevol canal’.

A la falta de temps, cal sumar-hi la possibilitat de descoordinació i la rapidesa en què es difon la informació digital i l’anomenada ‘infoxicació’, a més de la dispersió que es pot adquirir si no es gestionen bé les noves eines digitals. Per Jordi Font (responsable d’estratègia digital del Grup Nació Digital) ‘la falta de temps si que és un problema. Tenim una redacció on els periodstes treballen molt cada dia i, per tant, a vegades el tema xarxes queda en darrera instància’.

Una altra de les qüestions plantejades ha estat sobre quins són els límits o línies que els periodistes no han de traspassar per evitar conflictes d’interessos amb l’empresa. ‘Sentit comú’ i ‘coherència’ són els missatges més repetits pels responsables de xarxes socials dels mitjans consultats per tal d’evitar conflictes treballador-empresa.

Una altra de les idees que genera aquesta qüestió és que no s’ha de perjudicar al mitjà ni la marca i que l’important és el què es fa i l’actitud, no tant el mitjà, si aquest és digital o no. En aquest sentit, Assumpció Maresma afirma que ‘entre tots plegats ens hem d'adonar que arribar al lector ja no és cosa només de l'empresa, també ho és del periodista’.

Per evitar saltar-se aquestes línies vermelles i altres possibles conflictes, alguns mitjans han posat en marxa manuals o codis de bones pràctiques. En la majoria de casos són documents d’ús intern, no és així en el cas de la CCMA (tot i que també en té alguns d’ús intern) que ha fet públic el Manual d’ús i el llibre d’estil de la CCMA, tal i com ens recorda Rosa Alba Roig, i afegeix que ‘la comunicació en xarxes socials, encara que es faci a títol personal, és comunicació pública i com a tal està regulada en el Llibre d'Estil de la CCMA’.

En el mateix sentit es posicionen la resta de mitjans. L’important, de nou, és l’actitud, no el mitjà per on s’actua. Els mitjans que no disposen d’aquest tipus de documents, reivindiquen, de nou, el concepte de ‘sentit comú’.

A destacar la resposta d’Assumpció Maresma: ‘Vam començar a fer-ne un, però l'hem substituït per unes sessions de treball conjunt per actualitzar i compartir el coneixement. Són més eficients. Tot canvia massa ràpid com per fossilitzar el que aprenem cada dia’.

Quan els demano que recomanin algun mitjà que sobresurti en l’ús de les xarxes socials, els enquestats no es posicionen gaire, només destaquen dos clàssics: el Guardian (GB) i el New York Times (EUA). D’aquests mitjans en remarquen bàsicament dues virtuds: aconseguir la transversalitat en el seu ús a la redacció i entendre que l’ús de les xarxes millora el producte periodístic.

Com podem valorar l’èxit o el fracàs en l’ús de les xarxes socials, quins indicadors consideren útils analitzar? La quantitat de seguidors i el trànsit de visites al web són els més destacats. Però no podem oblidar aspectes com la conversa que es genera, la influència que s’aconsegueix, l'interès dels continguts (interaccions, shares), etc. a més d’aspectes menys quantificables com la relació que es genera amb la redacció i la informació que hi arriba.

Finalment, volia saber si disposen d’algun espai web on expliquin als usuaris l’ús que en fan de les xarxes socials. Cap d’ells dedica un espai a aquesta informació didàctica. Amb tot si que comencen a proliferar espais on centralitzar tots les xarxes socials com ha fet la CCMA amb tv3.cat/alaxarxa i catradio.cat/alaxarxa. En general es considera que si s’ha d’explicar alguna cosa sobre l’ús que es fa de les xarxes socials ja hi ha les pròpies xarxes per fer-ho.