Fa molt temps que tenia en ment escriure aquest article però la gossera que tant em caracteritza i el temor a ferir la sensibilitat d’alguns bons amics em va dur a ajornar fins avui la redacció del mateix.
El cas és que ja fa més de tres anys que es va signar el pacte del tripartit a Pego i una de les conseqüències positives d’aquest va ser la recuperació de la ràdio municipal per al poble. Fins aleshores Ràdio Pego era poca cosa més que el vomitori de Carlos Pascual on qualsevol veu que no fora la seua era eliminada. Li va tocar al Bloc la responsabilitat de dirigir la ràdio i això, almenys per a mi, era tota una esperança de que moltes coses podien canviar i que podia ser un mitjà immillorable per fer poble. Es va obrir la graella de programació a tots aquells col•laboradors que desitjaren deixar part del seu temps de forma altruista, es va fer un esforç pressupostari important per renovar les instal•lacions que el barretisme havia deixat totalment obsoletes per manca d’inversions i es va dignificar la situació dels treballadors de l’emissora. Amb l’entrada de Cesar Monzonís com a director del mitjà, Ràdio Pego va pendre un camí molt més seriós i amb voluntat democràtica.
No obstant, aviat van començar les trifulgues amb el PP, i el Bloc expulsava i readmetia programes crítics amb la política urbanística del tripatit segons li convinguera en cada moment, ara t’expulse per què el PP està que trau focs pels queixals, ara et torne a deixar entrar i em penge la medalla de demòcrata.
Pero a banda d’aquestes circumstàncies del tot previsibles en un poble tan convuls com Pego, hi ha una altre factor que em deixa totalment trasbalsat i amb el que, innocent de mi, no comptava: la música que posen per la ràdio.
Em sembla del tot increïble que unes persones que van forjar la seua personalitat, entre d’altres coses, amb la Nova Cançó i els Rollings Stones li donen tan poca importància a la música com a factor de canvi cultural i social. Feu la prova, poseu Ràdio Pego entre les 8 i les 13 hores, la franja de màxima audiència i escoltareu només Reggeton i altres sucedanis que fan pensar que estàs escoltant Cadena Dial. Ni rastre de música en valencià, ni rastre de la música de qualitat que es fa per la comarca. Clar que els dirigents de la ràdio diuen que la música en valencià o la música alternativa ja compten amb el seu espai en els programes que fan els col•laboradors, però els col•laboradors només podem fer programes per les vesprades o els caps de setmana, en unes hores on l’audiència baixa moltíssim i només escolten la ràdio els seguidors de cada programa en concret.
En les assemblees de la ràdio sempre ha eixit a relluir el mateix debat, els col•laboradors demanem que es pose un percentatge de música en valencià a les hores de màxima audiència i el director dóna les més variades excuses: que si no hi ha prou fons musical, que si el perfil de la gent que escolta la ràdio no és per a la música en valencià, que si ja estem treballant en això i tot arribarà etc...
D’excusa en excusa i ja portem 3 anys, clar que Ràdio Pego ha donat suport puntual a la música en valencià com va ser el cas de l’homenatge a Ovidi del setembre passat, però sembla que hi ha una estranya predilecció per ser minoritaris i en quedar bé amb els sectors més conscienciats ja n’hi ha prou. I jo em pregunte, que passaria si de quan en quan posareu alguna cançó de Feliu Ventura o de Miquel Gil en les hores que els obrers, els electricistes, els mecànics ... estan escoltant la ràdio.
Que passaria si en comptes de deixar la música en valencià per a quan els professors i els estudiants ja estan a casa, fórem una mica més agosarats i apostarem per fer de la música en valencià un fet popular i no deixar-nos en l’elitisme i el gueto de sempre, per què collons l’audiència de Ràdio Pego 100% valencianoparlant no dóna el perfil d’escoltar música en valencià? de què teniu por?
Tot això per no parlar pel tufo masclista i conservador que desprenen les cançonetes que es posen quan els currantes escolten la ràdio, El sin ti no soy nada i demés xorrades que deixen els nostres joves a mig camí entre l’anorèxia i el �oejo de política no vull saber res”. A qui cregueu que beneficia tot això?
El pitjor de tot és que el fàstic que sent cada volta que pose la meua estimada emissora un dia qualsevol pel matí és exactament el mateix que senten tots i cadascun dels militants i simpatitzants del Bloc de Pego, que passa? Els que tenen el poder sobre una emissora estan descontents amb el seu funcionament, però no fan absolutament res per canviar-ho?. Alguns li donaran la culpa al poble i diran que el poble valencià som meninfots, però jo el que veig és que més que el poble els meninfots som els nacionalistes.
Fa uns mesos Enric Morera m’assegurava, que després de les eleccions del 2007 ells serien la garantia de que a Canal 9 i demés mitjans la música en valencià viuria una situació de normalitat, no em vaig atrevir a dir-li exactament el que pensava, però els artistes estem ja curats d’espants i ens guardem molt de confiar en els polítics. Sé de primera mà que Enric és un fervorós seguidor de la nostra música, però com es demostra a Pego això no és suficient, cal alguna cosa més que gustos personals.
També fa unes setmanes gent del Bloc de Pego em comentaven la possibilitat de que La Gossa Sorda actuarem en el miting de final de campanya de les eleccions municipals del 2007, i jo em pregunte: ens hem tornat tots bojos? Si el que volen es guanyar les eleccions per què no porten una disco-mòbil i posen reggeton? no havíem quedat que això és el que vol la gent?
Feu una pagina com té la SGAE amb tots els últims senzills dels seus artistes.
Seria una forma de tindre la nostra música actualitzada i una forma perquè les emissores de ràdio emeten musica en valencià.
Les emissores de ràdio no emeten musica en valencià per no tindre la seua llista actualitzada.
Vos assegure que fins que no sigueu vosaltres qui envieu musica en valencià a les emissores, estes no les emetran
I tant ho sap, això, el poder, que ben aviat va tallar la difussió de la cançó valenciana als mitjans de comunicació.
Ara però, amb l'internet, la cos apot canviar.
Efectivament, la nostra cançó, ha de fer molt per aquest país, i especialment, els ha de donar molt pel cul.
Hola,un saludo.La resposta es q si q em podem possar si es mussica en la llinea de musica moderna,perque seleccionem una musica q siga del agrado de molta gent,igual tenim en valencia,q en unaltra llengua,pero te q ser supervisada y que siga del agrado de la nostra llinea mussical.Et comvidem a q mos envies alguna canso de les q trobes q puguen ser en esta llinea musical,atraves del nostre msn,y que siguen a ser posible en formato MP3.Moltes gracies per escoltarmos...
Així que ja ho sabeu...A enviar mp3 pels seu msn benihomeªhotmail.com a veure si ho consideren prou musica moderna adequada a la línia musical de moda. A inflar-los a mp3! Espereu a que m´assabente del correu de ràdio Ondara...
Em sembla indignant que en aquestos temps encara s'estiga debatent la qüestió d'introduir música en la nostra llengua no sols a Ràdio Pego, sino també per totes les comarques del nostre país. D'acord, hi ha molta gent que tal volta li costaria un poc assimilar que en la seua emissora quotidiana començaren a sonar cançons en valencià, però per aquest motiu creieu que se'n passarien a una altra? No vull ser molt crítica però jo també tots els estius sóc víctima de les anomenades "canción del verano", que no paren mi un segon, i canvies de cadena i allí les tens... Està clar que la ràdio no pot mai satisfer a tothom, però no creieu que estaria bé escoltar alguna cançoneta en la nostra llengua? Aquesta és la pregunta que s'haurien de fer alguns dels polítics perquè, a banda de les diferents tendències de cadascun dels partits, no som tots valencians? No ens hem criat tots en una mateixa llengua? Des del meu punt de vista, teniu raó, la producció de música en la nostra llengua és molt més baixa que en qualsevol altra, però això no significa que siga de menys qualitat. Per posar-vos un exemple, ací al meu poble estàvem ja més que farts de l'ajuntament, que ni tan sols quan arriben festes s'han dignat a portar grups de rock en valencià. Així que un grup de joves ens reunirem i gràcies a la concejal de joventut cada any es celebra, i amb molt de èxit, el festival Guaita Rock, que a donat suport i promoció a grups tan actuals com Tokats de l'ala, també a actuat Pinka...etc Així que des d'aquí us anime a seguir lluitant per la música en valencià, una música de qualitat i espere que en futurescoltada i admirada per tot el món.
Defensem la llengua, recuperarem la terra.
Desconec la situació de ràdio Pego, però si com dius és molt escoltada pels matins, els col·laboradors de l'emissora disposen d'un luxe que no és té a altres emissores locals o alternatives: una programació matinal que pot arrastrar públic cap a ells; un públic que per iniciativa pròpia mai sintonitzaria una emissora "alternativa", però que per inèrcia pot acabar escoltant les seues propostes a Ràdio Pego.
L'interessant és que aquest tipus de programació comercial pot servir de vagó d'enganx per a continguts alternatius que d'altra manera romandrien encara més en l'anonimat.
D'altra banda, sempre he pensat que la música en valencià actual no és comercial perquè siga en valencià, sinó perquè practica estils no comercials (el punk, l'ska, el folk, el hardcore tenen audiències específiques minoritàries, siga en valencià, castellà, anglès o swahili), les seues produccions musicals acostumen a ser menys espectaculars; treballen poquíssim el màrqueting i no tenen gens de poder de mercat. En la mesura que se solventen aquestes qüestions tindrà més èxit d'audiència la música en valencià. No perquè siga programada, en horari comercial, entre Bisbal i Rocio Jurado. Pretendre creure que, pel simple fet de parlar en valencià, a algú li poden agradar grups que si fóra castellanoparlant i aquests cantaren en castellà tampoc li agradarien gens... és força il·lús. I contraproduent.
D'altra banda deixes de costat totalment als grups de rock com Sant Gatxo o Pinka, i a tots els cantautors com Feliu, Pau o Sergi Contrí.
Presentes un cercle viciós impossible de trencar, sinó el trenquen emisores com ràdio Pego qui collons ho ha de fer?, o millor ens ressignem a la marginalitat.
És fals que l'ska, el reagge o el punk siguen estils anti-comercials, de fet et diria que és ben bé al contrari, però clar si les ràdios no ho posen ben poca cosa farem. Si no hi ha marqueting darrere de la música en valencià és per què no hi ha un puto duro, i si qui ha de donar suport no en dóna, pos poca cosa farem.
Ah, i posar Rocio Jurado i Bisbal és una barbaritat, si volen posar música comercial per què collons no posen U2, i entremig posen a DEPT o a Obrint Pas, tan impossible ho veus?
D'una altra banda, en defensa de la radio diré que a partir de la setmana que ve entre jo a treballar de matí i ja m'encarregaré jo de que durant tot el matí sonen amb normalitat tot tipus de cançons en Valencià. Una bona mostra es que el dimecres seran entrevistats Xavi i Sergi Contrí en directe per a parlar del Rock a la Mar de Dènia, si vols intervindre estas convidat. En principi Xavi Sarrià intervindrà per telèfon.
Un abraç, Sergi Miralles
La normalització és la clau. No imposar, sinó anar introduint a poc a poc, entre cançó "comercial" i cançó "comercial" la nostra música. Perquè la gent la vaja mastegant sense atragantar-se. La crua realitat és que sinó vas a poc a poc (per molt trist que siga) el que fas es crear un rebuig sintemàtic en una població que no està acostumada, educada en aquest tipus de música.
D´altra banda, com ve indicava Josep, el marqueting de la música en valencià és ben escàs a causa del poc suport institucional que rep; és per això que s´hauria d´arribar a algun acord amb alguna distribuidora perquè suministrara música actual valenciana i en valencià (estenent-nos a tots els països catalans). És difícil que una ràdio com és Ràdio Pego reba les novetats del mercat català. És per això que per ambdues parts s´hauria de fer un esforç. A més d´aportar informació sobre les formacions, cada vegada més nombroses, perquè així ningú puga dir que no en sap res d´aquest o d´aquell grup.
A favor d´algunes tècniques de Ràdio Pego haig de dir que des de la darrera reunió de l´emissora si que s´ha anat introduint música en valencià durant els matins. Potser no la necessària, però és un pas. (També és cert que alguna que altra és molt reàcia als canvis o al treball de buscar)
Confie que amb l´entrada de Sergi a l´equip tècnic la situació millore (com ell mateix ha anunciat). Però crec que cal recordar que estem en una emissora pública i que sent molta gent, de tot tipus d´ideologia i gustos, per tant, s´ha d´anar amb tacte. Em remet al que he dit al principi. A poc a poc s´educa, perquè l´oït també s´ha d´educar.
Una abraçada
Si el que jo deia és això, que a poc a poc anarem educant a la gent en escoltar música en valencià. Però el que ha passat a Ràdio Pego no ha segut ni a poc a poc ni hòsties, a Ràdio Pego simplemnt s'han oblidat de nosaltres, i la culpa no és dels tècnics o dels treballadors, la culpa és dels polítics.
Au salut.
tês raó, Ràdio Pego no és lo mateix des de que van tirar a Barret: encâ recorde una volta qu'el vaig sentir, allí, despotricant contra tir i baldiri, amenaçant amb tancar el Daniel...
Menos «requesón» i més música en idioma pegolí! La Gorda Sossa, Represalieta, Didit i Lionís, La Senyora Me'l Mourà...