La televisió i jo duem vides molt separades. No la miro gens i, des que els meus horaris comencen a altes hores de la matinada, encara menys. Anit, però, vaig descobrir una emissió que em va fer plantejar seriosament la possibilitat de dedicar una estona de la nit dels dimecres a la caixatonta.
El programa del Canal 33 Òpera en texans no té res de tonto. Acostar l’òpera al públic general és cosa lloable, que requereix un esforç considerable i una trempera fora de mida –se’m permeti l’expressió. Ahir van disseccionar Tosca, de Puccini i El barber de Sevilla, de Rossini. Agafar una òpera, trossejar-la en els seus tres actes, explicar-ne l’argument amb paral·lelismes amb personatges com Darth Vader o el doctor Lecter; situar l’acció en escenaris propers, barcelonins; seleccionar àries de perfectíssima interpretació a càrrec de dives i primeres espases; fer-hi aparèixer personatges de carn i ossos, del país; buscar similituds amb melodies i situacions cinematogràfiques actuals…Ho trobo una manera formidable d’acostar la lírica al gran públic, a aquelles persones que mai s’atrevirien a enfrontar-se a una òpera sencera sense una prèvia formació. Ramon Gener, el presentador, no hi fa estavi de passió. És genial. I tot l’equip fa una feina brillant: el programa enganxa.
Entre els grans protagonistes de la vetllada d’ahir hi van destacar Els Amics de les Arts, capitanejats per Dani Alegret, que es va atrevir a agafar la batuta davant de l’orquestra dels Amics de l’Òpera de Sabadell. EADLA van cloure el programa amb la seva versió d’El barber de Sevilla, que certifica que una peça clàssica no ha d’estar renyida amb el pop més fresc i actual.
Bravo, bravíssimo! Un programa que val la pena i que faré mans i mànigues per recuperar-ne edicions anteriors de la manera que pugui.
