frechina |
diumenge, 16 de juliol de 2006 | 23:56h
Blau-Discmedi, 2006 (CD425)
Comencem pel més evident
i pel més amagat, curiosament concordants: la portada, amb una imatge sense
ambigüitats ni complexos, una antiga fotografia de la banda de Xàbia on els més
avesats descobriran un jove Tolo Coeta en ple fragor de la cercavila; i la
pista oculta, una esplèndida revisió d’"Amapola”, l’estàndard de José M. Lacalle
que popularitzara Jimmy Dorsey i que ells interpreten fent honor a l’apel·latiu
que els designa. (continua)
Entre totes dues senyals
lluminoses —entre la declaració d’intencions i el secret a veus— la Romàntica
desplega tot
el seu aparell de recursos expressius en un disc que matisa i
intensifica els
trets apuntats en el seu predecessor: repertori equilibrat,
arranjaments "romàntics” i efectius, interpretacions relaxades,
festives, en el punt
escaient de saó, i una manca d’impostura admirable embolcallant-ho tot
plegat.
Hi cançons de murga i
reunió que de bon segur passaran a formar part del repertori sarauer valencià;
balls vuitcentistes procedents d’una col·lecció de partitures de La Música d’Orxeta —entre
elles una polca de clara filiació vienesa i una jota que no pot ocultar el seu
origen sarsueler—; dos dels seus números més apreciats en les actuacions off the record: "Malena”, la dramàtica
història de Fernando el Trinquitero, i "El corral”, una desficaciat poema del
suecà Vicent Molina que musicaren en els anys setanta Els Sols; una
col·laboració amb Urbàlia Rurana que testimonia l’espectacle conjunt amb què
totes dues formacions s’han embarcat; i un seguit de pas-dobles i cercaviles
que assoleixen el seu punt culminant en "Tolo Racó”, peça dedicada a
l’entranyable cuiner de la banda que, pel destinatari i pel que transmet la
seua càlida interpretació, esdevé la millor explicació de per què els estimem
tant.
Lo mateixet pensí jo quan vaig descobrir l'mp3 dels Sols que havíeu penjat a la pàgina dels Mãemeua!.Aclarirem a la presumpta audiència que Els Sols eren un duo de Sueca del qual formava part Manolo Lledó que més tard fundaria Al Tall amb Miquel Gil, Vicent Torrent i Manolo Miralles. Lledó abandonà Al Tall un poc abans d'enregistrar el seu primer disc. Durant la seua breu trajectòria (1970-1972), Els Sols realitzaren nombroses actuacions arreu del País en companyia dels Amics de la Cançó. Al seu repertori, a més d'una seminal "Micalet Garcia" i "A carro i haca" -rescatada per les maedeus-, hi figurava "El casament de Maria la Xapa" que, transmudada en "El corral", és la que canta la RAS. L'itinerari de la cançó des de Sueca fins a Xàbia, em sembla que es realitzà a lloms dels moviments de renovació pedagògica que feren fortuna els anys immediatament posteriors i passà, segurament, per Pego, on l'aprendria Pep Bas -si la RAS fos un arbre, Pep en seria l'arrel. Un grup de Pego de maneres més que interessants, la Sonora del Maurà, també en fa una versió: "La friterada de rates". Qui vullga llegir el poema complet (la cançó només en recull unes estrofes) haurà d'adreçar-se a Visént Molina Maset, Flors de marche, Manises: Imprenta Juan B. Juan, 1930 o l'edició facsímil Sueca: Gráficas Miguel, 1981. Per cert, Toni: em sabríeu dir què d'un cantant de l'Alcúdia que feia furor en els 70 anomenat Gènit?
Blau-Discmedi, 2006 (CD425)
No sé qu'és més sorprenent: que la Clara Andrés siga llepona, que la RAS versione al' Sols o qu'algú rememore l'existència d'aquell grup folk de SuecÉ, qu'a vegães pareix que ni els Al Tall s'en-recorden...
Durant la seua breu trajectòria (1970-1972), Els Sols realitzaren nombroses actuacions arreu del País en companyia dels Amics de la Cançó. Al seu repertori, a més d'una seminal "Micalet Garcia" i "A carro i haca" -rescatada per les maedeus-, hi figurava "El casament de Maria la Xapa" que, transmudada en "El corral", és la que canta la RAS.
L'itinerari de la cançó des de Sueca fins a Xàbia, em sembla que es realitzà a lloms dels moviments de renovació pedagògica que feren fortuna els anys immediatament posteriors i passà, segurament, per Pego, on l'aprendria Pep Bas -si la RAS fos un arbre, Pep en seria l'arrel.
Un grup de Pego de maneres més que interessants, la Sonora del Maurà, també en fa una versió: "La friterada de rates".
Qui vullga llegir el poema complet (la cançó només en recull unes estrofes) haurà d'adreçar-se a Visént Molina Maset, Flors de marche, Manises: Imprenta Juan B. Juan, 1930 o l'edició facsímil Sueca: Gráficas Miguel, 1981.
Per cert, Toni: em sabríeu dir què d'un cantant de l'Alcúdia que feia furor en els 70 anomenat Gènit?