carme.laura |
dilluns, 14 de maig de 2012 | 09:04h
Dissabte érem a Buger, la ventosa, la petita vila que s'enfila pel turó fins a veure al seu voltant el verdor de l'illa, la bellesa imponent de la serralada, els pobles esparsos i la cinta blava que anella la terra per a retenir-la com una joia.
I allí, al cim, érem molts, una mena de família arribada de llocs diversos, lligats per la lletra, la llengua estimada i el record de l'absent-present Xesca Ensenyat. Tots parlem la mateixa llengua, l'escrivim, la llegim, alguns la reciten i, fins i tot, la canten.
Els blocaires ens retrobàrem pels noms i sabérem dels nostres rostres i vam poder descobrir meravelles.
Que na Marietta, la "del meu bloc d'Itàlia", és resplandent com ho són els seus cabells de color roig indescriptible, que a l'Enric li brillen els ulls perquè és fet del màgic "pols d'estels", que en David diu els versos de "les dones i els dies" i els propis amb la frescor natural del poeta i que na Belén arribà de la dolça "boira de Madrid" per a estimar i fer seva la nostra llengua.
Hi érem més, diferents i semblants alhora i amb més tresors sorprenents, d'en Ricard sabérem que lectors il·lustrats de terres tan llunyanes com el Japó visiten el seu bloc per a gaudir del bell "cupressus sempervirens" , coneguérem en Miquel que "a sol ixent de l'Edèn", lloc poètic i real, denuncia i fa obrir els ulls al lector. I allí era en Joan Carles, el creador de mots i sons, l'intel·lectual curiós pertinent que regira les entranyes de les preguntes en les seves "anotacions rizomàtiques", que ens llegí un dels seus sonets amarat de l'emoció del record viu de na Xesca. I en Joan, el de l'intel·ligent comentari fet "a la brasa i al caliu".
I en Josep Selva, l'Osser, que tria "el cafè en gra", que quan escriu recrea, que quan narra ensenya i quan denuncia colpeja.
I en Josep Blesa, arquitecte il·lustrat, l'"archilettres", que comenta amb intel·ligent estilet, que construeix cultura, que regala afecte i calor vital.
I en Biel, l'escriptor amb majúscules, generós, gentil, que ens corprengué dient, interpretant, vivificant els versos sensitius amb la seva veu i cor profunds. Un regal inesperat i inoblidable.
I res no hagués estat possible sense Maresma i Partal, els creadors visionaris de l'espai aixoplugador de Vilaweb.
I no hagués existit aquell dissabte a Búger, la ventosa, sense na Victòria, la de l'mparable "pèndol de les petites oscil·lacions", el lloc càlid de la paraula poètica, de l'afecte donat generosament, de la denúncia ferma, la terra sensitiva que acull. Ni tampoc sense na Roser, la "Chào Ông Viet Nam", activa i activista, la del generós amor a l'altri.
El dissabte a Búger fou regalat pel clima esplèndid, el sol lluí més que mai. L'arròs brut fet amb amor recordà la força de la terra. Tot fou excepcional. La companyonia de no blocaires i blocaires, en Josep i l'Elisenda i tots els altres.
Na Xesca Ensenyat era amb nosaltres, riallera, irònica i mordaç en les paraules del seu fill Marc, l'escriptora desbordant en les seves noveles, l'amiga del bloc, capitana de "l'hidroavió apagafocs" en la nostra memòria. Era allí, entre nosaltres... i nosaltres amb ella.
Al mirador hi havia en braços del pare un infant amb uns ulls blaus puríssims. Una promesa.
Dissabte a Búger, 12 de maig de 2012. I Jornades Blocs i Literatura a la memòria de Xesca Ensenyat. Una festa.
I en Josep Selva, l'Osser, que tria "el cafè en gra", que quan escriu recrea, que quan narra ensenya i quan denuncia colpeja.
I en Josep Blesa, arquitecte il·lustrat, l'"archilettres", que comenta amb intel·ligent estilet, que construeix cultura, que regala afecte i calor vital.
I en Biel, l'escriptor amb majúscules, generós, gentil, que ens corprengué dient, interpretant, vivificant els versos sensitius amb la seva veu i cor profunds. Un regal inesperat i inoblidable.
I res no hagués estat possible sense Maresma i Partal, els creadors visionaris de l'espai aixoplugador de Vilaweb.
I no hagués existit aquell dissabte a Búger, la ventosa, sense na Victòria, la de l'mparable "pèndol de les petites oscil·lacions", el lloc càlid de la paraula poètica, de l'afecte donat generosament, de la denúncia ferma, la terra sensitiva que acull. Ni tampoc sense na Roser, la "Chào Ông Viet Nam", activa i activista, la del generós amor a l'altri.
El dissabte a Búger fou regalat pel clima esplèndid, el sol lluí més que mai. L'arròs brut fet amb amor recordà la força de la terra. Tot fou excepcional. La companyonia de no blocaires i blocaires, en Josep i l'Elisenda i tots els altres.
Na Xesca Ensenyat era amb nosaltres, riallera, irònica i mordaç en les paraules del seu fill Marc, l'escriptora desbordant en les seves noveles, l'amiga del bloc, capitana de "l'hidroavió apagafocs" en la nostra memòria. Era allí, entre nosaltres... i nosaltres amb ella.
Al mirador hi havia en braços del pare un infant amb uns ulls blaus puríssims. Una promesa.
Dissabte a Búger, 12 de maig de 2012. I Jornades Blocs i Literatura a la memòria de Xesca Ensenyat. Una festa.
