anselm |
dissabte, 5 de maig de 2012 | 09:53h
“Les vertaderes memòries de Salvador Orlan aixecarà pol·lemica, perquè, segons López Crespí “sembla que alguns estudiosos de la vida de Villalonga volen amagar, dissimular sigui com sigui aquesta estreta relació seva amb els sectors més reaccionaris de la nostra societat. Alguns han escrit que aquell pretès falangisme i anticatalanisme era cosa, estrictament, de l’estiu del trenta-sis i que, després, en anar a viure amb Teresa Gelabert a Binissalem, es deslliurà de la seva relació amb Falange Española Tradicionalista y de las JONS”. En qualsevol cas, aquestes “Vertaderes memòries...” es contraposen amb “Falses memòries de Salvador Orlán...(1967)”, obra en la qual, segons López Crespí, “com el calamar que amolla tinta per amagar el seu rastre, Villalonga falsejava i dissimulava tan bé com podia el seu passat reaccionari”. (Raphel Pherrer)
López Crespí replica a Villalonga
Per Raphel Pherrer, periodista del diari Ara-dBalears
La seva darrera novel·la, “Les vertaderes memòries de Salvador Orlan” grata dins de l'univers personal de l'autor de Bearn, situant-lo en els espectres més ultradretans de la societat mallorquina.
La Llibreria Lluna esmenta aquesta obra entre les novetats recomenades d'aquesta setmana. Es tracta de la segona d'una trilogia que s' inicia amb “L' arcàdia feliç” i que es completarà amb una altra novel·la que ara mateix està en fase de redacció. “Totes giren entorn dels mesos més àlgids de la repressió feixista contra el poble”, diu López Crespí-que és quan “l’escriptor Llorenç Villalonga es fa falangista i col·labora activament amb el Movimiento salvador de España”. La novel·la es centra en l'autor de “Bearn”, considerant-lo -juntament amb els seu germà Miquel, que va escriure algunes obres menors-, com a una de les pedres angulars del feixisme mallorquí i també com a “digne” representant d'un món de professionals de classe mitjana amb somnis d’aristocràcia”. L' obra entra en les “entreteles” d'una biografia villalonguiana plena de constants contradiccions literàries i humanes i recorr tots els espectres del retratat, desde lesseves idees polítiques fins a les qüestions socials del moment, tot això regat amb abundoses referències universals, però sovint va a parar, com diu ell “a l'ambient palmesà per on es movia la dreta i l'extrema dreta en temps de la República”. I en aquesta novel·la també hi trobam algunes de les referències que, segurament, més satisfaran el morbo públic, com la indagació en “els problemes professionals i amorosos que tengué Villalonga i el perquè del seu matrimoni amb Teresa Gelabert”. Un dels eixos de “Les vertaderes memòries...” és la pregunta de per què aquell escriptor va odiar tant la cultura catalana de Mallorca, marcant grans distàncies íntimes, ideològiques, estètiques i morals amb el món cultural català que l’envoltava, com ho demostra el fet que, ja al principi de la seva carrera literària, Villalonga “s’enfrontàs amb la major part dels col·laboradors de la revista La Nostra Terra, expressió màxima i portaveu del catalanisme illenc”. “Les vertaderes memòries de Salvador Orlan aixecarà pol·lemica, perquè, segons López Crespí “sembla que alguns estudiosos de la vida de Villalonga volen amagar, dissimular sigui com sigui aquesta estreta relació seva amb els sectors més reaccionaris de la nostra societat. Alguns han escrit que aquell pretès falangisme i anticatalanisme era cosa, estrictament, de l’estiu del trenta-sis i que, després, en anar a viure amb Teresa Gelabert a Binissalem, es deslliurà de la seva relació amb Falange Española Tradicionalista y de las JONS”. En qualsevol cas, aquestes “Vertaderes memòries...” es contraposen amb “Falses memòries de Salvador Orlán...(1967)”, obra en la qual, segons López Crespí, “com el calamar que amolla tinta per amagar el seu rastre, Villalonga falsejava i dissimulava tan bé com podia el seu passat reaccionari”.
Raphel Pherrer
(Ara-dBalears, Revista L’Espira, 6-V-2012)
