Jo, com a President de la Generalitat, declaro la independència de Catalunya!
El nostre país s’està empobrint i cada vegada hi ha menys recursos per donar sortida a les necessitats que tenim com a ciutadans, començant pels treballadors i els estudiants i acabant pels jubilats. Per trobar una sortida vàlida necessitem uns polítics, un govern, un president i un Parlament valents i amb capacitat de decisió. Els ciutadans volem un lideratge polític que sigui capaç d'obrir camí sense pausa cap a la independència.
En teoria, fins i tot CiU està treballant en aquesta línia, però realment ho estan fent, o és tan sols una altra aposta electoral per perpetuar-se en l'estat actual? Això ho sabrem aviat, ja que la corda s’està tensant tant que aviat es trencarà i llavors veurem la valentia política de tots, començant pels que ens estan representant al Parlament.
Però si com tantes altres vegades els polítics ens defrauden, haurem de ser els ciutadans de a peu els que continuem posant la nova fita, fent camí per arribar a la independència, primer de Catalunya i després dels Països Catalans.
En definitiva: INDEPENDÈNCIA JA!
L´EMPRESARIAT DEIXA SOLA LA GENERALITAT
És trist dir-ho, però encara més constatar-ho en un acte públic: els empresaris no es creuen ni el President de la Generalitat ni el conseller d´Economia.
Fa uns quants dies, alguns dels principals empresaris catalans van ser a la presentació del llibre”¿Qué hago con mi dinero?” De Martí Saballs, subdirector “d´Expansión”. L´estrella de l´acte va ser el ministre d´economia , Luis de Guindos que venia a Catalunya per primer cop des de la presentació dels pressupostos de l´Estat. Els comptes han estat criticats globalmente per poc realistes i injustos. Però a Catalunya han fet un mal especial: la inversió de l´Estat caurà un 45% (la retallada més important de totes les comunitats) i no es pagaran diverses partides incloses en l´Estatut i que sumen
uns 1.800 milions, segons els càlculs de Mas-Collell. Tot això malgrat que Catalunya fou la primera comunitat a retallar despesa i fer els deures d´austeritat a què ens obliga Brussel.les. Algú podria suposar que els empresaris aprofitarien la visita de De Guindos
per protestar davant d´uns pressupostos que deixen els comptes de la Generalitat en una situación encara més precària. Massa ingenuïtat. Tot van ser somriures.
El president de la Cambra de Comerç Miquel Valls va ser dels pocs que va fer esment dels pressupostos (es va limitar a dir que calia trobar “fòrmules de col.laboració”) i això l´honora. Però no era el que es podia esperar d´algú que ha fet bandera de la queixa per la falta d´inversions de l´Estat a Catalunya. L´únic que va aixecar la veu fou Antoni Abad, president del Cecot i pròxim a CiU que en el dinar posterior va retreure a De Guindos que els pressupostos eren un “ajuste de cuentas”.
Em demano què devia pensar Artur Mas en veure que alguns dels principals empresaris del país guardaven silenci davant del ministre i deixaven sola la Generalitat en aquesta batalla. Sort que el Govern és Business friendly. Amb amics així…..