cucarella |
divendres, 14 de juliol de 2006 | 23:10h
Per als qui encara tenen dubtes sobre la funció galleguitzant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i per als qui sempre han sospitat de les seues intencions secessionistes, recomane la lectura d'aquest article d'en Gabriel Bibiloni publicat al seu blog: Història certa i tràgica.
I un comentari, a propòsit de la galleguització. Si diuen que gallec i portuguès són la mateixa llengua, com és que tothom presenta com un gran avenç que a les institucions europees hom puga adreçar-s'hi en gallec de forma restringida si el portuguès és idioma oficial?
Si no he entés mal, et sembla mal el procés que s'ha encetat amb la posada en marxa de l'AVL, perquè, entre altres coses, suposa una "galleguització" de l'idioma.
Alhora, acabe d'entrar en el teu enllaç recomanat "Portal Galego da Língua", on es parla de "galego-portugués". Entenc que eixe portal defensa el contrari a la "galleguització", sinó que tracta de posar de relleu que galleg i portugués són una mateixa llengua.
Acceptaries, doncs, que es parlara de llengua valenciano-catalana? Ho acceptaria un gran percentatge de valencianoparlants? I de catalanoparlants?
No és que ho deduïsca d'allò que escrius; només és una pregunta.
No entenc les sospites del món "catalanista" sobre l'AVL. Estan fent una bona tasca normalitzadora. Cal deixar-los treballar. Era un ens necessari per a la normalització de l'idioma valencià (terme NO necessàriament secessionista). Considere que no podem dependre de Catalunya per a normalitzar la nostra llengua, que és tan nostra com d'ells, igual que allí no acceptarien ser "normativitzats" per un ens extern a Catalunya, per molt "dels Països Catalans" que fóra. Pense.
Per què si el gallec i el portuguès són la mateixa llengua els patits gallecs, inclòs el BNG, demanen a les institucions europees l'oficialitat del gallec si el protuguès ja hi és oficial?
Per què en els darrers anys els escriptors gallecs demanaren el retorn a una normativa conflulent amb el portuguès i els polítics i les editorials s'hi negaren?
No accepte la denominació valencià-català, perquè aleshores crearíem un greuge amb les altres denominacions populars: mallorquí, menirquí, alguerès, fragatí fins i tot tortosí. De més a més, si fusses per portal de l'AGAL ja trobaràs alguns articles que defensen la solució unificadora, ni gallec ni gallego-portuguès: portuguès de Galícia.
L'AVL és un instrument polític pensat per folcloritzar la llengua i fragmentar-la. Quan a les Illes el govern del PP va voler copiar el model, els partits democràtics, la unviersisat, les entitats civils i culturals digueren que el PP pretenia fer això: folcloritzar i fragmentar la llengua. Allà foren contundents contra la còpia, en canvi ací la majoria en defensen la bondat. El cianur mata allà i ací. Saps què vull dir?
¿Quin crèdit i respecte pot tenir l'AVl quan els seus membres són elegits mitjançant pacte polític -entre partits espanyols- i molts d'ells no posseeixen la més mínima competència en la llengua de la que són "acadèmics"?
Les crítiques a l'origen polític de l'AVL les veig raonables, però no crec que invaliden el seu treball.
L'únic que sé és que, quan tant des dels sectors més anticatalanistes (com ara la RACV, el partit de Sentandreu, etc.) com des del catalanisme més intransigent es critica la labor de l'AVL, és perquè estan fent-ho bé.
En ambdós "bàndols" hi ha filòlegs i polítics; les crítiques poden estar justificades de moltes i convincents formes.
Per cert... No veig cap crítica constructiva cap a l'AVL (no dic ací, en este blog, en general). Només "que desaparega l'AVL", com eixe "que le corten la cabeza", com si donara pena...
Per què l'AVL suposa folcloritzar la llengua i, en canvi, algunes accions des d'àmbits catalanistes no es veuen com actes d'imperialisme català?
Tan absurd és abusar del "mosatros" com del "noi" i dels pseudocultismes. Perquè, per a mi, l'equivalent catalanista a eixa suposada "folclorització" de l'AVL és el fet d'amagar darrere del termes "registre culte", "registre formal", etc., i emparant-se sota una impunitat suposadament filològica d'unitarisme, coherència, etc., paraules i expressions catalanes —de Catalunya— sense cap tradició a la parla valenciana. I s'han fet absolutes barbaritats, també des d'eixe costat.
Qui estima la llengua valenciana no pot vore completament roí TOT allò que està fent l'AVL, pense.
M'ha agradat este concepte: llengua pluricéntrica (http://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_pluric%C3%A8ntrica); és una llengua que pot tindre més d'un estàndard.
No necessàriament dos o més estàndards (cosa que ja existia abans de l'aparició de l'AVL, per suposat) signifiquen "folclorització"...
El somni impossible d'un únic estàndard i la por al "secessionisme" enterbolixen les neurones a més d'un, pense.
El text del blog de Bibiloni m'ha fet recordar els dels examens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Abans d'escriure una redacció, per a la prova de nivell, m'havia de fixar en el model de llengua que usaven ells, no fos cosa que començaren a corregir-me paraules totalment "legals" però poc adients (per no ser "genuïnes")... Resulta d'allò més estrany veure com l'estàndar que em van ensenyar a l'escola (anys 80-90) ara està totalment modificat. I és en aquest tipus de situacions (en una prova de nivell, on t'han de concedir un "títol de valencià") on ens hem de transvestir en allò que no som, per tal de no molestar. Tot plegat fa llàstima.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Per als qui encara tenen dubtes sobre la funció galleguitzant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i per als qui sempre han sospitat de les seues intencions secessionistes, recomane la lectura d'aquest article d'en Gabriel Bibiloni publicat al seu blog: Història certa i tràgica.
Si no he entés mal, et sembla mal el procés que s'ha encetat amb la posada en marxa de l'AVL, perquè, entre altres coses, suposa una "galleguització" de l'idioma.
Alhora, acabe d'entrar en el teu enllaç recomanat "Portal Galego da Língua", on es parla de "galego-portugués". Entenc que eixe portal defensa el contrari a la "galleguització", sinó que tracta de posar de relleu que galleg i portugués són una mateixa llengua.
Acceptaries, doncs, que es parlara de llengua valenciano-catalana? Ho acceptaria un gran percentatge de valencianoparlants? I de catalanoparlants?
No és que ho deduïsca d'allò que escrius; només és una pregunta.
No entenc les sospites del món "catalanista" sobre l'AVL. Estan fent una bona tasca normalitzadora. Cal deixar-los treballar. Era un ens necessari per a la normalització de l'idioma valencià (terme NO necessàriament secessionista). Considere que no podem dependre de Catalunya per a normalitzar la nostra llengua, que és tan nostra com d'ells, igual que allí no acceptarien ser "normativitzats" per un ens extern a Catalunya, per molt "dels Països Catalans" que fóra. Pense.
Per què en els darrers anys els escriptors gallecs demanaren el retorn a una normativa conflulent amb el portuguès i els polítics i les editorials s'hi negaren?
No accepte la denominació valencià-català, perquè aleshores crearíem un greuge amb les altres denominacions populars: mallorquí, menirquí, alguerès, fragatí fins i tot tortosí. De més a més, si fusses per portal de l'AGAL ja trobaràs alguns articles que defensen la solució unificadora, ni gallec ni gallego-portuguès: portuguès de Galícia.
L'AVL és un instrument polític pensat per folcloritzar la llengua i fragmentar-la. Quan a les Illes el govern del PP va voler copiar el model, els partits democràtics, la unviersisat, les entitats civils i culturals digueren que el PP pretenia fer això: folcloritzar i fragmentar la llengua. Allà foren contundents contra la còpia, en canvi ací la majoria en defensen la bondat. El cianur mata allà i ací. Saps què vull dir?
¿Quin crèdit i respecte pot tenir l'AVl quan els seus membres són elegits mitjançant pacte polític -entre partits espanyols- i molts d'ells no posseeixen la més mínima competència en la llengua de la que són "acadèmics"?
Qui siga burro que l'albarden.
L'únic que sé és que, quan tant des dels sectors més anticatalanistes (com ara la RACV, el partit de Sentandreu, etc.) com des del catalanisme més intransigent es critica la labor de l'AVL, és perquè estan fent-ho bé.
En ambdós "bàndols" hi ha filòlegs i polítics; les crítiques poden estar justificades de moltes i convincents formes.
Per cert... No veig cap crítica constructiva cap a l'AVL (no dic ací, en este blog, en general). Només "que desaparega l'AVL", com eixe "que le corten la cabeza", com si donara pena...
Per què l'AVL suposa folcloritzar la llengua i, en canvi, algunes accions des d'àmbits catalanistes no es veuen com actes d'imperialisme català?
Tan absurd és abusar del "mosatros" com del "noi" i dels pseudocultismes. Perquè, per a mi, l'equivalent catalanista a eixa suposada "folclorització" de l'AVL és el fet d'amagar darrere del termes "registre culte", "registre formal", etc., i emparant-se sota una impunitat suposadament filològica d'unitarisme, coherència, etc., paraules i expressions catalanes —de Catalunya— sense cap tradició a la parla valenciana. I s'han fet absolutes barbaritats, també des d'eixe costat.
Qui estima la llengua valenciana no pot vore completament roí TOT allò que està fent l'AVL, pense.
M'ha agradat este concepte: llengua pluricéntrica (http://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_pluric%C3%A8ntrica); és una llengua que pot tindre més d'un estàndard.
No necessàriament dos o més estàndards (cosa que ja existia abans de l'aparició de l'AVL, per suposat) signifiquen "folclorització"...
El somni impossible d'un únic estàndard i la por al "secessionisme" enterbolixen les neurones a més d'un, pense.
Resulta d'allò més estrany veure com l'estàndar que em van ensenyar a l'escola (anys 80-90) ara està totalment modificat.
I és en aquest tipus de situacions (en una prova de nivell, on t'han de concedir un "títol de valencià") on ens hem de transvestir en allò que no som, per tal de no molestar.
Tot plegat fa llàstima.