Ja se
n’ha parlat molt aquests dies, però avui tornant en tren he escoltat l’últim
programa del oeSi
més no” de Rita Marzoa, i m’ha
deixat fotut. Normalment observo els canvis de programació de ràdio i televisió
fredament, perque m’interessa saber com evoluciona l’espai català de
comunicació, però aquesta vegada m’ha afectat emocionalment.
La Rita
i el seu equip havien aconseguit el súmmum pel meu gust: Un programa radiofònic
en català que parlava de la cultura dels Països Catalans amb total normalitat i
sempre distès, alegre i enriquidor. El sentit de l’humor i el respecte -dos
dels valors més preuats per mi- predominaven en tot moment.
Amb els
canvis (Manuel Fuentes?) potser augmentaran l’audiència, però en cap cas podran
augmentar-nos més l’autoestima, i això no es paga amb diners.
De veritat us ho haig de dir: el programa de la Marzoa, tot i ser acceptable en general, per mí sempre ha estat un programa "de transició", un punt més light que el d'En Solé i Sabaté, i segur que un puntet més hard que el que vinga a partir d'ara.
Que en fa de temps que no escolto aquesta ràdio , tan descaradament socialista i anticonvergent. Passo d'escoltar una ràdio que és un adoctrinament continu en els tòpics progres d'esquerres, tan antinacionalista, tan llepaculs amb els sociates. A mi se me'n refot el què facin amb catradio
En principi, el Fuentes torna a Catalunya Ràdio per competir amb Minoria Absoluta de RAC1. Per tant farà el programa a les 12:00.
Ara, no sé qui ocuparà la franja de 15:00 a 16:00. Tot és esperar. Recordo que quan van treure el programa Postres de Músic també hi va haver decepcions. Jo era el primer decebut.
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
Passo d'escoltar una ràdio que és un adoctrinament continu en els tòpics progres d'esquerres, tan antinacionalista, tan llepaculs amb els sociates.
A mi se me'n refot el què facin amb catradio
Ara, no sé qui ocuparà la franja de 15:00 a 16:00. Tot és esperar.
Recordo que quan van treure el programa Postres de Músic també hi va haver decepcions. Jo era el primer decebut.
Es volen carregar qualsevol intent de crear mitjans de comunicació que tinguin com a marc de referència els Països Catalans.