carme.laura |
dilluns, 2 d'abril de 2012 | 09:13h
La violència exacerbada, sense causa, criminal quan cala foc a un establiment amb persones en el seu interior, quan saqueja i destrueix patrimoni públic i privat, desvirtuà el valor ciutadà de la manifestació convocada pels Sindicats.
La imatge dels moderns vàndals, joves insolents que han gaudit del privilegi de l'educació sufragada per l'esforç col·lectiu de la societat, ha ocupat les primeres planes dels diaris i televisions mundials i ha enterbolit miserablement la de Barcelona i Catalunya.
El regust àcid que deixa la violència en l'imaginari social ha contaminat l'objectiu de la manifestació sindical i ha obert de manera col·lateral, sense vinculació, un espai per a la pregunta i el dubte : El sindicalisme no s'ha renovat, s'autocopia, es resisteix o és incapaç de reinventar-se.
Som a la segona dècada del segle XXI, la gran indústria desapareix, l'obrer del s. XX ja no existeix, la globalització ha transformat la mirada i una crisi devastadora ens obliga a eliminar el que no ens semblava superflu per a reforçar l'essencial del benestar. La societat del 2000 no és la del 1900, és una altra, s'alliberà de la ignorància en accedir a l'educació universal però els Sindicats segueixen essent com eren, sense canvi, tenen el mateix discurs, fan les mateixes accions, mantenen els piquets coercitius, diuen els mateixos tòpics, sense idees noves, sense renovació, sense la necessària modernització.
No s'adonen que l'espai social s'ha fragmentat, que s'ha dissociat allò públic del que és privat, que el corporativisme professional s'ha accentuat i que la consciència de classe s'ha diluït, i nogensmenys les formes de resposta social i tipus de mobilització són les mateixes de l'inici del sindicalisme de fa 160 anys, el que indica que les categories del pensament sindical l'any 2012 són les mateixes que abans davant de problemes i circunstàncies ben diferents.
No crec que el discurs dels Sindicats hagi de ser el d'una acusació de "voler desmantellar l'estat del benestar," "l'estat del benestar" fou el producte d'una conjunció única i es cregué que era l'estat natural, estructural. Potser cal reivindicar que un "estat benestant" serà aquell que tingui com a objectiu eradicar la pobresa, no pas mantenir o incrementar la riquesa.
No cal construir un nou sistema sindical, sinó un nou estrat sindical. No hi ha referències enlloc del nou sindicalisme, han de prefigurar-se i abandonar la reproducció de les del passat històric. Caldria fer-ho per tal que el sindicalisme segueixi essent una institució necessària.
No s'adonen que l'espai social s'ha fragmentat, que s'ha dissociat allò públic del que és privat, que el corporativisme professional s'ha accentuat i que la consciència de classe s'ha diluït, i nogensmenys les formes de resposta social i tipus de mobilització són les mateixes de l'inici del sindicalisme de fa 160 anys, el que indica que les categories del pensament sindical l'any 2012 són les mateixes que abans davant de problemes i circunstàncies ben diferents.
No crec que el discurs dels Sindicats hagi de ser el d'una acusació de "voler desmantellar l'estat del benestar," "l'estat del benestar" fou el producte d'una conjunció única i es cregué que era l'estat natural, estructural. Potser cal reivindicar que un "estat benestant" serà aquell que tingui com a objectiu eradicar la pobresa, no pas mantenir o incrementar la riquesa.
No cal construir un nou sistema sindical, sinó un nou estrat sindical. No hi ha referències enlloc del nou sindicalisme, han de prefigurar-se i abandonar la reproducció de les del passat històric. Caldria fer-ho per tal que el sindicalisme segueixi essent una institució necessària.
La vaga en canvi és la manifestació d'un dret regulat o que almenys hauria d'estar-ho.
I en tot cas la violència extrema, no és cap solució a altres tipus de violència.
Atentament
*Si els nostres ancestres hagueren estat tant "ignorants" com molts postmoderns ens volen fer creure, no s'haguera intentat produïr tants canvis socials. Ja em dirà quins "canvis socials" aspira la majoria actualment.
Un discurs anitiquat, dieu? Trobeu que l'acomiadament lliure o la supressió de drets laborals fa més modern?
Segur que els treballadors ja no existeixen?